diumenge, 22 de octubre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Lluna, ets la nostra heroïna

Lluna Martí, al cim | Foto: Cau Pineda

Lluna Martí, al cim | Foto: Cau Pineda

La Lluna Martí Aragonès, una jove pinetenca, ha aconseguit complir un dels seus somnis, anar l’Himàlaia. La Lluna és una jove amb molta empenta i eixerida. D’ulls blaus molt vius, com el mar, de mirada força expressiva, com el cel, i d’una maduresa envejable per a la seva edat. La seva valentia ha quedat demostrada pels fets. Estudiant de Magisteri, és una de les responsables del Cau i de la nova Colla Castellera de l’Alt Maresme… Per tant, una persona molt activa, que estima rabiosament la natura i les tradicions catalanes. En la nostra trobada, em parla amb passió i intel·ligència, dues qualitats que estranyament solen anar plegades, i necessàries per tirar endavant qualsevol empresa en la vida.

Em va comentar que tot plegat van ser 28 dies de viatge, encara que jo personalment penso que és més important el viatge interior que va fer, que el físic. El seu trekking, o ruta peu, va ser per tres de les muntanyes més impressionants de la cordillera més alta del món. El Gokyori, de 5.000 metres, el Kalapatthar, de 5.550 metres, i finalment el Imjatse, de 6.200 metres d’altitud. Ella amb tres companys més i un sherpa, habitant i guia de la zona, amb temperatures de 30 graus sota zero, van arribar a Katmandú en avió i d’allà fins Lukla en avioneta; la resta del viatge la van fer a peu. M’explica que dintre de les cabanes estaven increïblement a 20 graus sota zero i amb una senzilla i vella estufeta que amb prou feines escalfava res.
La gent era bondadosa i generosa amb els estrangers com ells. Però malgrat que el budisme tibetà sigui molt interessant, com per exemple el tema de la compassió, estan massa controlats per la religió i mantenen uns costums ancestrals desfasats, unes estructures massa obsoletes.

Els paisatges… sense paraules per descriure la seva bellesa, sobretot a trenc d’alba, o els estels de la nit i el silenci indescriptible. Jo, que he seguit els seus comentaris i he vist les fotos que anava penjant al faceboock, en sóc testimoni de la seva extraordinària aventura. Especialment em va agradar la fotografia en què està amb l’estelada, a dalt de tot d’una muntanya, onejada pel suau vent.

S’havia de aixecar a la una de la matinada i anar a clapar cap a les 5 h de la tarda, perquè ja es feia fosc.
Ara estem preparant un audiovisual de tot plegat, que esperem poder estrenar aviat a l’auditori de Can Comes, o potser a la biblioteca vella de la plaça de les Mèlies, que hi cap més gent.

Després em parla del seu gran somni, aconseguir, amb motiu del tricentenari, el 2014, pujar a l’Everest, el sostre del món, de 8.844,43 metres. Per batre algun dels rècords Guinnes, o bé per ser la dona més jove que ho ha aconseguit mai, o bé per deixar la primera estelada al cim, ja que les altres vegades s’ha plantat la senyera, o bé per tots dos rècords plegats. Fabulós, INCREÏBLE.

Una iniciativa d’aquest calibre, d’aquesta magnitud, es mereix com a mínim un suport explícit i jo diria que total, tant per part dels ciutadans, moralment, com econòmic, de l’empresa privada i de l’Ajuntament, per dur endavant aquesta proesa.

Canviant de tema, voldria esmentar que la presentació del Festival de Cinema, CinemArt, va constituir tot un èxit, ja que va comptar amb l’assistència durant tot el dia del cònsol de Rússia a Barcelona, el senyor Dmitry Novikov, atès que s’inclou un cicle de cinema rus. Es va inaugurar la I Fira CinemArt a la plaça de Catalunya i es va oferir al Centre Cultural un petit vídeo amb l’actor Gerard Borell fent del genial Charlot, creat per Gerard Grèbol, Vadó Strohecker, Josep Martín, per mi i altres companys i companyes. Tot seguit es va representar un espectacle d’òpera força divertit i amb una bona participació del públic assistent. A la tarda, inauguració de l’exposició de pintura col·lectiva inspirada en el cinema a la Sala Tharrats de Can Comas, i projecció posterior d’un film emblemàtic rus. Ja esperant amb candeletes el cicle de pel·lis previstes al circuit cinematogràfic fins que arribi el Congrés i Festival de Cinema a finals de juny. Seria desitjable col·locar la catifa vermella per crear l’ambient necessari de cinema a la vila, tant al carrer Bertomeu com a la plaça de Catalunya.

Vull acabar aquest article fent una petita reflexió final. Fa poc em van enviar un powerpoint sobre algunes eminències jueves, en què s’afirmava que per a Moisés la llei era tot; per a Jesús, l’amor era tot; per a Karl Marx, la feina era tot; per a Sigmund Freud, el sexe era tot, i per a Albert Einstein, tot es relatiu. Per a nosaltres, els catalans, la cultura ho es tot, és el nostre exèrcit i les nostres armes, potser perquè és sinònim de felicitat interior.

Raimon Miranda | Pineda de Mar

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per