dilluns, 20 de novembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

‘Margarett’, fins l’infinit i més enllà

Els 'Margarett' | Foto: Warner

Els ‘Margarett’

Carlos Ibáñez (baixista i cor) i Ramon Hernández (veu, teclats i guitarra) del grup Margarett han presentat aquest setembre el seu llarga durada ‘Cel’. L’àlbum, que conté 12 cançons plenes d’energia i de sensibilitat, s’ha donat a conèixer amb el seu primer single, ‘Estels caiguts del cel‘, un tema que ja s’ha començat a escoltar a les ràdios del país. El proper 4 d’octubre els Margarett actuen a la Sala Privat de Mataró en un concert benèfic de la promotora d’animals de Mataró.

Com va néixer Margarett?
Carlos: Bé, com la majoria d’històries 2.0, gràcies a un anunci d’un portal de músics a internet, Atiza. Jo estava buscant un guitarra i un bateria per un grup que tenia i va aparèixer en Ramon, que un bon dia va gravar una maqueta dels nostres temes i això va fer que acabés com a veu principal del grup.

Existeix una química especial en el grup?
Ramon: Doncs la veritat és que jo penso que sí. Com en totes les relacions, les dificultats fan que es creïn uns vincles forts. Som dues persones diferents en un mateix vaixell, remant en una direcció. Una amistat que va més enllà del treball en un projecte musical.

Foto: Warner Music

.

De què parlen les vostres cançons?
Ramon: Amor, desamor, vivències, encoratjament, força, quotidianitats, la vida tal qual, des de un prisma molt personal, des d’una besant sentimental. Jo mateix despullat davant les oïdes de la audiència.

D’on beu la vostra creativitat?
Carlos: Tenim una font única que podríem nombrar, pensem que les persones són com esponges, que més inconscient que conscientment rebem estímuls constantment. Sí que podríem dir-te una extensa llista de músics que escoltem, llibres que llegim, pel·lícules que visionem… però no acabaríem mai, aquí està la gràcia potser.

Creieu que el pop-rock català actual enceta nova època?
Ramon: Clarísimament, sense poder parlar amb la certesa de veritables historiadors musicals, només des d’un punt de vista d’oients i músics que portem uns anys abocats a la finestra de la realitat musical d’aquest país, podríem entendre un gran moviment de grups com Els pets, Sopa de Cabra, Gossos, Lax’n’Busto, etc… i un ressorgiment bastant important o nova onada gràcies a Teràpia de Shock, La porta dels Somnis, Filippo Landini, etc. Tot això sense oblidar la inestimable feina que fan per potenciar aquesta cultura emissores com Flaixbac, els 40 Catalunya i Andorra, Europa Fm, Rac…

Com esteu preparant la gira?
Ramon: Assajant a tope, i al final tornant-te boig. Ja que assages els temes en acústic/elèctric, amb diferents formacions en base a on tocaràs i les possibilitats… La veritat és que sobretot, la preparem gaudint molt i aprofitant cada assaig per fer un soparet o anar a prendre alguna cosa. Ja no és una obligació, un dia de feina, sinó un dia de trobar-se amb els amics de viatge i passar una bona estona.

.

.

Per què vàreu decidir participar en el concert solidari amb la promotora d’animals?
Carlos: Molt fàcil, els dos hem tingut gossos i els dos hem viscut en un entorn amb molt de respecte pels animals, ho vam veure com una bona oportunitat per col·laborar amb una causa que ens sembla molt justa. Tenim clar que cal conscienciar a la gent que els animals no són una joguina per una estona i que abans de decidir-se per una mascota estudiïn amb deteniment tots els condicionants per evitar que continuïn els abandonaments.

Com heu acollit la vostra participació al disc de la Marató de TV3 d’enguany?
Ramon: Quan ens ho van dir no ens ho creiem. Va ser com, hola? sí??? Vas veient que sense adonar-te (sense oblidar la feinada de promoció de Warner) van succeint coses que veies molt llunyanes, oportunitats i esdeveniments que penses que poden ser una bona oportunitat per a fer créixer el projecte i quan et confirmen una cosa com la marató de Tv3 amb tot el que implica, estàs com el dia abans de Reis, pensant, aiiii! que arribi demà!

On us agradaria arribar?
Carlos: No tenim una meta fixa. Estem molt i molt agraïts per tot el que s’ha aconseguit fins ara i les coses d’un futur immediat. Ganes i música en tenim fins que ja no quedin dies, per tant, com deia en Buzz Lightyear, fins l’infinit i més enllà.

Text: Ramon Texidó | Fotos: Wagner Music

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per