dimecres, 18 de octubre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Opinió personal versus decisió personal

Imatge: sxc.hu

Imatge: sxc.hu

En el nostre Estat de Dret consagrat per la teòrica divisió dels tres principals poders ens trobem en una situació de crisi. Aquesta crisi sembla que sigui principalment econòmica, i així ho és efectivament. Però mai hem de perdre de vista que les estadístiques, les operacions, les estratègies, les opinions i les decisions que es prenen, son preses per persones, per individus. I aquest individu té els seus valors. Esdevinguts a dins seu a partir de les seves experiències personals, laborals, vitals, etc. Això ens hauria de fer reflexionar si la crisi és principalment econòmica, o és un indicador d’una autèntica crisi: la de valors. Els valors humans, de les persones que pensen en el millor per a tots – en el terme més ampli possible i global -, enlloc de defensar només els seus propis interessos egoistes, sense pensar en els altres –sense perjudicar ningú-. I aquest tipus pensament personal on té el seu fonament?

En el marc de crisi, els mitjans de comunicació van plens de casos de corrupció. I de persones “importants” que personalment han pres – presumptament – decisions egoistes, equivocades i, amb tota la seva formulació voluntària, deixant de banda les conseqüències per als altres. Per altra banda trobem a la persona del jutge que ha pres la decisió de portar davant la justícia espanyola a aquestes “grans” persones. Que pot empènyer a un jutge a fer-se jutge? Un jutge ordinari, de primera instància, de qualsevol partit judicial on hagi estat destinat. Ha opinat, ha decidit d’acord amb els seus valors que, efectivament, s’ha de fer el que és correcte. I amb la opinió de que no importa qui sigui -el qui sigui-: càrrecs polítics, presidents autonòmics, partits polítics, familiars de la Corona, etc… I no té por de les pressions dels lobbys compostos i altres agrupacions existents que poden actuar en contra d’ell? (1) De fet, ha ponderat, segur, les conseqüències de les seves decisions. I així i tot, ha seguit endavant, perquè per això es va fer jutge. Dels tres poders de l’Estat què podem observar? Doncs que el poder judicial sembla que sigui el que millor funciona, fins i tot amb les seves mancances. Un jutge ordinari ha pres la seva decisió. I punt.

Es pot dir el mateix del poder executiu i del legislatiu? Senyors jutges, tenen tot el meu respecte i consideració, ja que proven de fer efectiu el Principi d’Igualtat davant la llei, “peti qui peti”. Des de la nostra posició de ciutadans anònims, insignificants i mitjans, només podem agrair i encoratjar que els jutges es “mullin” tal com ho han estat fent. Continuïn així, perquè sembla que són la única salvació del nostre Estat de Dret.

Jordi-Joan Calàbia i Reixachs | Mataró

(1) Recordem al Jutge Garzón?

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per