dilluns, 23 de octubre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Adéu i fins sempre, Bruno

Bruno | Foto: S.C.

Bruno | Foto: S.C.

Als que el vau conèixer, sabíeu que era un gos molt dòcil, manso, bo amb els nens i juganer amb els altres gossos. Als que no el vau conèixer, dir-vos que em va acompanyar durant quasi 11 anys, i que ha estat el meu company lleial a casa i al carrer durant tot aquest temps.

Era petitet, una monada encara sense dentetes, quan el vaig comprar. I avui havia esdevingut un exemplar fort, estètic i molt apreciat per tothom que el coneixia. Era en Bruno, el meu amic de l’ànima, el meu company de vida, i ha marxat avui a 1/4 de cinc de la tarda.

Li havien diagnosticat una insuficiència renal crònica després de patir una gastroenteritis molt forta, que no ha pogut superar. Sempre estarà en el meu cor, i en la meva ment, ja que gràcies a aquest ésser meravellós he pogut superar molts problemes de tota mena, en els quals el seu recolzament ha estat bàsic.

Gràcies, estimat meu, Bruno bonic: has estat una icona de la meva vida, i jo t’he procurat la millor possible. T’estimo i t’estimaré sempre, bon amic. Potser algun dia ens tornarem a trobar, i ens tornarem a estimar.

Santi Capellera
| Periodista i Comunicador

3 comentaris per a “Adéu i fins sempre, Bruno”

  1. Lluna ha dit:

    Sempre penso que viuen molt poc i es mereixerien viure més. De fet, malgrat ens deixen, viuen per sempre a través dels records nítids que ens deixen a les nostres vides.

    Fa pocs anys, la meva gossa, també es va posar malaltona i vaig perdre la millor amiga que he tingut mai a la meva vida. No puc dir ni alló de que li mancava parlar, perquè parlava. Amb la mirada, amb l’alegria, amb la veu. Mai he deixat de pensar en ella i fins i tot durant molt temps hi sommiava i els sommis eren tan reals que en despertar tornava a sentir la pena de la seva pèrdua.

    No he volgut tenir-ne més per cobardia. Per això que deia, que viuen poc i la pena quan ens deixen és massa gran. No sóc capaç de tornar a passar per allò. Em va durar molt temps l’enyorança i el sentiment de soledat que deixen quan un amic marxa. I encara em dura….

    Una adeu dolç al Bruno. A tu, molts ànims. I, sobretot, Santi, tens els consol i la gran satisfacció de que va tenir una vida tan bonica que li va valer la pena perquè va ser feliç. Us vareu donar el millor que hi ha al món. L’amistat sense condicions ni límits.

    Una abraçada.

  2. Santi Capellera ha dit:

    Gràcies per la teva sensibilitat i els teus bons sentiments, Lluna. El que dius resulta molt agradable de llegir, i a més, és balsàmic pel meu pobre cor trist i ara molt sol. Molts petons i molts gràcies, amiga. T’ho agraeixo sincerament i comparteixo les teves reflexions de manera absoluta, perquè els teus mateixos sentiments, somnis i enyorances són els que jo sento en el fons de l’ànima en aquests moments.

    .

  3. Gràcies per la teva sensibilitat i els teus bons sentiments, Lluna. El que dius resulta molt agradable de llegir, i a més, és balsàmic pel meu pobre cor trist i ara molt sol. Molts petons i molts gràcies, amiga. T’ho agraeixo sincerament i comparteixo les teves reflexions de manera absoluta, perquè els teus mateixos sentiments, somnis i enyorances són els que jo sento en el fons de l’ànima en aquests moments.

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per