dilluns, 18 de desembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Carta d’agraïments

Jordi Amat i Teixidó | Foto: Diari Maresme

Jordi Amat i Teixidó | Foto: Arxiu

Des de l’atalaia de la meva “finestra indiscreta” de l’habitació 309 visiono el contrafort nord dels “Pins de’n Pelaio” i reflexiono sobre la realitat tangible del nostre Hospital Sant Jaume de Calella, sobretot en relació al personal, al magnífic equip d’aproximadament 700 persones que té i crec de justícia fer aquest article on posaré de manifest el meu públic agraïment per la seva tasca. Els agraïments, fixem-nos-hi, no es fan sovint, més aviat s’escolten retrets o crítiques, convé doncs posar en valor aquelles institucions i organismes que, sovint, fan molt més del que se’ls reconeix i, a més, ho fan, mercès la magnífica qualitat dels seus treballadors que en èpoques crítiques o difícils con les que vivim, fan molt més del que se n’espera i lluiten per un projecte laboral i de servei.

Ara jo estic creuant un moment important dins la meva malaltia oncològica i de veritat que he cregut arribada la circumstància per a reflexionar de la millor manera que sé la meva simpatia i proximitat per l’equip humà que, dia a dia, fa que el nostre hospital Sant Jaume sigui una realitat viva i amb futur.

Mentre escric l’article estic escoltant per megafonia la veu d’en Robert que demana que el Dr. o Dra. indicat truqui a centraleta.

Vaig fer la meva entrada a urgències el dimarts, 8 de juliol, mercès una petició escrits de la Dra. Susanna Curós, responsable del CAP, una gran professional, la millor directora que podríem desitjar; mercès pel teu interès que sé positivament que dispenses a tothom. Potser esperem un xic d’estona el torn de visita amb tu, però a canvi rebem un tracte humà, efectiu i professional dignes de la màxima qualitat i que, de cap de les maneres són superades dins l’àmbit de la medicina privada. Moltes gràcies Susanna. No oblido al Dr. Punsola que em donà bons consells.

L'actual Hospital Comarcal | Foto: Diari Maresme

Hospital de Calella | Foto: Diari Maresme

El servei d’urgències on vaig entrar és un món apart; passadissos ben plens de pacients i familiars, boxs ocupats. Malgrat l’espera sóc atès perfectament per doctora i infermera. Reconec que en el que podríem anomenar un dia “normal” van “a tope” i fan una feina ben digne per sobre, molt per sobre, del que podríem imaginar. Tot són entrades i sortides, atencions individualitzades i de qualitat davant les simptomatologies més diverses. Res pertorba el seu ritme, el seu bon afer. Caldria fer millores però, sobretot ampliar unes instal·lacions que, veritablement, han quedat petites, perquè de personal vocacionat i diligent n’anem sobrats.

Ja pujat a planta, val la pena assenyalar l’equip humà de la tercera planta del bloc “nou” i el seu grup d’infermeres, ara mateix recordo la Yolanda, la Meritxell, la Sira, la Cristina o la Maria per exemple, les auxiliars com ara la Montse, l’Olga, la Mayra o l’Anna entre altres bones professionals que m’han atès com un rei a l’igual que fan amb tots els malalts interns al llarg de les 7 hores que dura el seu torn. Vull tenir un record molt especial per la Marta, auxiliar d’infermeria en pràctiques portada per FRETA; persones com ella bé mereixerien una promesa de feina segura doncs és clar que totes elles duen a terme la seva feina amb simpatia i professionalitat, sempre atentes al detall, a les necessitats i comoditats del malalt que si bé és cert que per elles mateixes no curen, poden i fan més agradable l’estada hospitalària.

Us vull també parlar, només faltaria, de doctors, demanant disculpes per endavant per les involuntàries absències en l’esment de noms, per bé que tots ells queden embolcallats per igual pel seu habitual bon afer professional.

El Dr. Narcís Cortada, fill de Figueres, és el meu particular “àngel de la guarda”; ja fa molts anys que ens coneixem, És un molt bon professional, una persona que mereix un 10 com a tal. Quan parla, tot ell traspua humanitat. El veus reflexiu, amic i company. Té un paper proper, comprensiu, que el malalt sap agrair. Cal estimular persones així i dotar-les de més mitjans.

La Dra. Silvia Ferrer, també és una molt bona professional que porta la seva joventut i ganes al seu treball.

El Dr. Antoni Casas, cap de cirurgia, sempre interessat per la meva malaltia a l’igual que el també cirurgia Dr, Sanchís que sempre que pot passa a veure’m a “l’hospital de dia”, mentre em sotmeto a les sessions de quimioteràpia, o la Dra. Martas Gómez ben eficaç i ràpida en el seu treball.

Què dir del servei d’oncologia del nostre hospital? Què dir del bon equip que formen la Dra. Isabel Antón i la seva inseparable infermera Joaquina que rep per part dels pacients la màxima estima pel seu bon fer i interès professional, seguida també de moltes altres ajudants com la Laia, per exemple.

A la Dra. Antón l’avalen molts anys d’experiència, deu potser enyorar la tranquil·litat de la seva Sòria natal. Asseguda a la seva taula, teclejant l’ordinador o explorant al malalt va amunt i avall, com argent viu, entrant a l’hospital de dia o rebent trucades telefòniques. Sempre saturada de feina i amb llargs llistats de pacients, presenta una capacitat de treball impressionant, difícilment superable. Va a dinar quan pot i, de tant en tant, pica alguna galeta, ben fet. Dra. Antón, que per molts anys pugui fer aquesta feina vocacional que cal valorar i apreciar amb els màxims termes encomiàstics.

Tot seguit insistiré en algunes reflexions a fons a favor de l’equip professional de totes les seccions del nostre hospital Sant Jaume de Calella. En primer lloc diré una frase ja coneguda “l’hospital és cosa de tots”. Cal sumar-hi l’esforç de molts ajuntaments de Calella, des de l’època de l’alcalde Mayà fins a l’actualitat, amb un esment molt especial per les alcaldies de Ramon Bagó i de Joaquim Rey, èpoques de grans obres, construcció de nous blocs i inauguracions. També vull recordar totes les associacions de voluntaris i l’esforç coparticipant de la direcció i gerència que han sabut impulsar i traslladar els seus desitjos per posar en peu i permetre el bon funcionament hospitalari. Els darrers anys també hem vist néixer un autèntic estol d’associacions contra determinades malalties degeneratives.

I per una institució com és el nostre hospital, val sempre la pena vetllar per introduir millores, especialment en la dignificació i potència vocacional del personal i això, segons el meu parer, es pot fer mitjançant incentius salarials. En la mesura que se superin aquestes “maleïdes retallades” caldrà, suposo jo, cercar una estabilització i millora laboral per a tots els treballadors, especialment per aquells que estan en pràctiques i només disposen d’interinatges o contractes eventuals no fixos, fàcilment justificables després de l’esforç demostrat tothora pels treballadors.

Al personal en general cal situar-lo novament en la posició, ara perduda, de poder gaudir d’un salari just i en ascens: qüestió de justícia distributiva.

La direcció i gerència de l’hospital i tots els destinataris de l’article sabran entendre que aquest text s’ha escrit amb el cor però també amb el cap i que uns acció eminentment emocional i humana, tot el que es pot dir i fer amb una carta d’agraïment o una simple palmadeta a l’espatlla o una conversa amical no ha de ser obstacle ni impedir aquest desig, justificat i ja guanyat, present a tot el personal per millorar la seva estabilitat i sous, tot situant-los almenys en el punt de partida previ a les retallades.
Gràcies a totes i a tots!!

Jordi Amat i Teixidó (Calella) | Doctor en història i escriptor

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per