dijous, 27 de juny de 2019
Diari Maresme | Independent i Comarcal

El poder del pensament

.

.

A vegades, l’expectativa que tenim d’una situació ens pot provocar malestar. Esperem que els altres realitzin una acció, tinguin un comportament o una reacció determinada, i, quan no succeeix el que esperem, els pensaments que apareixen són de desil·lusió i de patiment.

Si aquests pensaments s’alimenten, simplement pensant tota l’estona en els fets esdevinguts, poden generar malestar, empipament, ansietat, depressió, agressivitat o ràbia.

.

.

Pot ser útil ampliar la mirada i plantejar-se que, potser, l’expectativa que tenim cap al fet, possiblement, no és la correcta. Ens servirà, per exemple, plantejar-nos aquesta situació en una posició sense càrrega emocional, ja que això ens permetrà tenir una nova mirada d’aquesta situació. És com si volguéssim fer una foto des de lluny i ampliéssim amb el zoom, això ens permetrà augmentar les possibilitats d’elecció.

enfadats_Si al matí hem tingut una discussió amb una amiga i hem sentit incomprensió, cada vegada que pensem que l’amiga no ens comprèn activarem el mateix malestar que hem sentit al matí. Un pensament està associat a unes emocions o a uns sentiments específics, els quals alliberen unes substàncies químiques. Cada vegada que pensem en això, s’activa el record químic corresponent, de manera que, cada vegada que activem un pensament, sentim el mateix que quan va succeir. Tots podem recordar on estàvem, amb qui estàvem i el que vàrem sentir l’11 de Setembre, quan va haver-hi l’atac a Nova York a les torres bessones, i, en fer-ho, activem tots els sentiments i emocions associats a aquest fet.

Encara que va passar l’any 2001, en activar el record sentim el mateix que en aquell precís moment, ja que s’alliberen les mateixes substàncies químiques cerebrals i ho sentim en el cos de la mateixa manera que ho vàrem sentir l’any 2001.

.

.

Cada vegada que repetim un mateix pensament, estem reforçant les mateixes xarxes neuronals. Per deixar de reforçar-les, haurem de fer alguna cosa diferent per aconseguir que el nostre cervell creï noves connexions neuronals i deixi d’utilitzar les antigues. Per exemple, si estiguéssim conduint i, al mateix temps, escoltant un cd de música i sonés una cançó que no ens agrada, no se’ns ocorreria pujar el volum per escoltar-la més alta i tornar-nos-la a posar diverses vegades per generar sentiments desagradables. El que segurament faríem, seria canviar la cançó. Som capaços de fer-ho amb un cd, en canvi, quan apareix un pensament que ens genera malestar, de vegades ens recreem en ell i, fins i tot, li donem poder, amb el que augmenta encara més el malestar o l’empipament. I, si continuem amb aquest patró, al final podria, inclús, arribar a generar estats d’agressivitat, ràbia, ansietat o depressió.

Al principi, haurem de posar atenció i, cada vegada que vingui un pensament que ens generi malestar, deixar de alimentar-ho. De la mateixa manera que, si tenim un foc i volem que s’apagui, deixarem de posar troncs de llenya i d’avivar-ho. Així, tindrem una forma alternativa de funcionar davant la mateixa situació i el que hem de fer és enfortir aquest nou circuit neuronal a força d’utilitzar-lo, fins que es converteixi en una nova forma de funcionar i acabi en una rutina de pensament.

Tal com va dir William James: “un home pot canviar la seva vida canviant la seva actitud mental”, i per a això és important cuidar els pensaments, ja que tenen molt poder. Cal posar consciència i control a la forma de pensar, perquè el nostre pensament pot determinar el nostre futur.

Mercedes Ullod | Psicóloga Integral

1 comentari per a “El poder del pensament”

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per