dissabte, 27 de maig de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

‘En un 90% de les meves fotos hi ha aigua’

Foto:

José Beut | Foto: Festimatge

El valencià José Beut ha guanyat la 38 edició del Trofeu Torretes de Fotografia en aquest 2014. Ha obtingut el Premi d’Honor com a millor autor del certamen, a més d’una menció d’Honor de la Federació Internacional de l’Art Fotogràfic, un Diploma ESF i la medalla de bronze de la Federació Catalana de Fotografia. Nascut el 1958, porta presentant-se a concursos nacionals i internacionals des de fa quatre anys i en aquest Festimatge aconsegueix el seu màxim reconeixement.

Una de les seves temàtiques és l’arquitectura i en aquest Festimatge criden l’atenció les seves dues fotografies en color d’edificis contemporanis. On les va fer?
Són fotos fetes al Centre Cultural Internacional Oscar Niemeyer, a Avilés. Oscar Niemeyer és l’arquitecte que va dissenyar Brasilia, la capital del Brasil, i a Espanya va fer aquesta obra. En aquest Centre Cultural d’Avilés vaig trobar formes rares i colors curiosos. És un lloc especial.

Una de les dues fotografies d’aquest centre té aigua de pluja.
Hi ha un terra mullat i reflexos grocs. Va ploure i el reflex de la llum sobre el terra et dóna aquest joc. Jo busco composicions interessants, detalls, enquadraments especials quan faig fotografies d’arquitectura. També intento dimensionar el que fotografio amb persones i un toc humà, com en l’altra fotografia, on hi ha un pare amb el seu fill i un cotxet.

L’aigua està molt present en les seves fotografies. És pel joc que dóna?
És veritat. En un 90 per cent de les meves fotografies hi ha aigua. No sé si és per viure a prop del mar a València. M’agrada jugar amb filtres de dia i allargar les exposicions d’un minut per donar l’efecte eteri, com de somnis. M’agraden aquests efectes. Sempre em va agradar molt el mar. Trobo que dóna molt de joc. Es creen reflexos que l’ull humà no capta, però que la càmera sí que ho fa.En blanc i negre, igual els resultats són més espectaculars.
Sí, perquè hi ha fotos que ja penso que seran en blanc i negre.

.

.

La foto amb la barca enfonsada és molt evocadora.
La vaig fer al Delta de l’Ebre. Vaig estar allà al desembre i vaig poder trobar moltes localitzacions que m’agradaven. No sabia que la marea pujava i baixava, depenent de les hores, i vaig descobrir barques noves que no havia vist en la meva primera visita. Vaig quedar bastant content d’anar-hi perquè és una zona molt interessant per a fotografies minimalistes.

Com va retocar aquesta foto de la barca?
En el revelat, vaig retocar el matís i la temperatura. Els vaig pujar i vaig donar més magenta. No gaire. L’enquadrament és tal qual, sense més retallada. No vaig treure ni posar res. Igual va tenir un minut d’exposició.

.

.

Una altra foto amb aigua és “Entre arrozales”. Suposo que ha d’estar feta a l’Albufera de València.
És clar, és de l’Albufera. Allà hi ha molt reflexos. Estava acabat de sembrar i les tiges de les plantes sobresortien. Es veuen reflectides a l’aigua. La foto va ser feta al capvespre. L’Albufera és una altra zona interessant per captar el que ofereix l’aigua i per a les llums mediterrànies. Els camins són semblants als del Delta de l’Ebre. Tot és aigua. I aclareixo que a la foto es veu una casa de llauradors. No és un habitatge.

Més aigua… quin pont és el de la fotografia?
És el pont de Lisboa. Quan vas allà, no pots evitar fotografiar-lo. Es fa de dia per l’altra part del riu i se sol anar a aquelles hores. Dóna bon joc. M’agraden localitzacions noves, diferents, que no siguin recurrents.

Quina carrera ha fet en la fotografia?
Tinc 55 anys i em vaig aficionar als 20 any amb el blanc i negre i en pla autodidacta, encara que vaig formar part de l’Agrupació Fotogràfica Valenciana quatre anys, a principis dels 80. Vaig fer algun bodegó i productes petits. Però el meu treball va ser a una altra banda i ho vaig anar deixant abandonat. El 2006 em vaig començar a aficionar a la Reflex, que ja treballava amb millor qualitat. He tornat al començar i a ser autodidacta, encara que amb Internet tens tota la informació al teu abast. És més fàcil aprendre el retoc, encara que ja tenia la base. Ara hi ha més informació i s’aprèn tot molt més de pressa. Això comporta, al seu torn, que també sigui més difícil innovar.

.

.

I quins temes sol tocar, a més de l’arquitectura i paisatges?
Les meves temàtiques preferides ara mateix són l’arquitectura i les situacions urbanes, fotos de carrer, tot i que també ho alterno amb sortides fotogràfiques per buscar paisatges de llarga exposició diürna i crepuscular, com al Delta de l’Ebre o l’Albufera, per exemple.

Fa poc que participa en concursos però ja ha tingut una bona collita de reconeixements.
Des de finals de 2010 he participat en concursos de fotografia amb freqüència, i he guanyat més de 70 premis, tant nacionals com internacionals. Ja en aquest 2014 vaig ser tercer en el Concurs Canson a Girona, però aquest Trofeu Torretes és dels premis més importants que he rebut.

Què li sembla el Festimatge?
Vaig estar en l’edició de l’any passat i em va sorprendre molt gratament. Em vaig passar tot el cap de setmana veient fotos. És el tercer any que participo en el Trofeu Torretes. Pensava que era un concurs de fotografia com d’altres, però no és així. I sabia que havia passis de curtmetratges i activitats paral·leles de cinema. Haver-lo guanyat és una gran ocasió de tornar a Calella, perquè és molt més que un concurs. És dels més internacionals que hi ha ara mateix en el panorama nacional. També tens moltes xerrades i tallers i es nota que hi ha una gran tasca darrere. He estat tot un matí veient les exposicions de La Fàbrica. És molt interessant. També m’agrada la idea de col·locar fotografies als aparadors de les botigues. Gaudeixo molt quan estic a Calella.

Àlex M. Franquet | Calella

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per