dijous, 14 de desembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

‘España inventariada’ de Guillermo Gómez-Ferrer

Portada: 'España inventariada'

Portada: ‘España inventariada’

España inventariada és la història d’un absurd”. Així es presenta un llibre que es podria catalogar com una projecció constant i perenne d’una intel·ligència ja de per sí inefable però que portada a una paraula podria definir-se com superior. Una intel·ligència plasmada per Guillermo Gómez-Ferrer, professor, periodista, assagista i comissari d’exposicions; a la que és la seva cinquena obra.

Apareix en aquest cas com a creador, artista, pare de la seva primera obra de ficció. España inventariada és “l’esperpent en versió actualitzada; l’absurd reflectit sobre el paper; la fotografia d’un país sense destí”. És una obra que atrapa, atenta, directa i jovial. O potser ens converteix a nosaltres en aquells que atrapen, atents, directes i jovials. És la sensació que remet la lectura d’aquesta obra, no se sap si és el llibre el que evoluciona o som nosaltres mateixos els que, pàgina rere pàgina, obrim els ulls (si no els teníem oberts ja) a un país corromput per l’afany de lucre, per l’interès com a forma de vida, la corrupció, el trencament amb uns ideals en perill d’extinció.

España inventariada és l’atac més dur i precís cap a un govern que es vessa per la població intoxicant la totalitat del país, un país que es mira a un mirall trencat, no se sap quan, ni com, ni per què, però que si se sap que ha estat trencat pel mateix país.

Llegir l’obra de Gómez-Ferrer és deixar-se bressolar per paraules nascudes per a provocar riallades al lector, riallades que serveixen de disfressa a unes lliçons de vida que per desgràcia molt pocs poden assumir, i que els que poguessin, sabrien que seria inútil clamar-les davant unes oïdes que criden a favor d’escoltar però que porten molts anys tapades.

En definitiva, España inventariada és l’ensenyança feta riure, és el riure convertit en ensenyança, és la moralitat de mastegat còmode, la lliçó fàcil d’empassar. I tot això només és possible mitjançant el tracte exquisit i sobretot intel·ligent de la paraula com a arma.

Gómez-Ferrer s’uneix amb la seva primera obra de ficció al grup, no de crítics d’art, sinó de crítics amb art, com han estat als últims anys Rafael Reig amb Hazañas del capitán Carpeto o Fernando Trías de Bes amb el seu Mil millones de mejillones.

Víctor González

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per