diumenge, 22 de octubre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Eur Oh! Pa!

.

.

La millor manera d’explicar avui al nostre jovent què és Europa és fer-los escoltar Mónica Naranjo: “Jo era la rosa daurada del sol, pluja de vi, bombolla d’amor, i el meu palau va ser la joventut, quan cantava jo, somniaves tu”

I a més, cal explicar a la joventut que els grans objectius polítics dels 28 països de la Unió Europea per al 2020 són:

– Augmentar la taxa d’ocupació al 75% dels homes i dones entre 20 i 64 anys
– Arribar a invertir el 3% del Producte Interior Brut en investigació
– Elevar al 20% el consum d’energies renovables
– Reduir l’abandonament escolar per sota del 20%
– Rescatar 20 milions de persones en risc de pobresa i d’exclusió social.

Foto: Vicens Tomàs

Homenatge víctimes a Sarajevo | Foto: Vicens Tomàs

Però recordar-los també que, entre l’abril del 92 i desembre del 95, la guerra de Bòsnia, a l’antiga Iugoslàvia, va deixar més de cent mil morts i dos milions de persones desplaçades mentre els peixos grossos europeus feien punt de creu a menys de dues hores amb avió a les cancelleries de Madrid o París i a una hora de vol des de Roma i Berlín a la ciutat torturada de Sarajevo.

També hem d’explicar a les joves i als joves que en els últims 20 anys més de 25.000 persones immigrants han mort ofegades a la Mediterrània intentant entrar a Europa per teixir-se un futur millor.

Però sobretot també que l’Europa dels drets humans, la del respecte a la llei, la del càstig al defraudador, l’Europa amant de la igualtat és una construcció social i cultural simbòlica amb un defecte: necessita col·locar la persona al centre del seu eix de decisió.

Europa necessita allunyar els bancs estafadors, els trans-inversors sense escrúpols, els especuladors malvats; Europa necessita foragitar als amos de les vides alienes més enllà dels confins del món aquell que va definir el també europeu Dante.

Mónica Naranjo

Mónica Naranjo

Només així podrem recrear-nos de nou en la llegenda mitològica d’amor i seducció que dóna nom al continent. Va ser després del rapte de la bella Europa -filla de Agènor i Telefasta-per part del déu Zeus transformat en toro blanc.

I mentre, com els deia, potser és més curiós escoltar Mónica Naranjo:

“La decadència, la solució final.
Entre les mil banderes, creus i calaveres, símbols de quimeres,
et vaig perdre “.
“Mentre aplaudeixen després del teló,
en l’ocàs mors, vella Europa;
sola, ai!, boja i enfonsada”

Text: Xavier Grau

Imatges: Viquipèdia

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per