dimecres, 18 de octubre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Intel·ligència creativa

Innova Pineda | Foto: Street View

Innova Pineda | Foto: Street View

Es parla molt d’intel·ligència emocional, fins i tot vaig fer un curs monogràfic sobre aquest tema a Innova amb el excel·lent psicòleg barceloní, de l’escola de la Gestalt i especialista en PNL (Programació Neurolingüística), Xavier Gàmez -que, per cert, va intervenir en el meu documental sobre la felicitat Tal com raja-. També vaig fer alguns cursos de creixement personal, que té molta relació amb aquesta qüestió, al centre Tajy de Santa Susanna, amb la pedagoga i psicòloga Neus Illas. Però es parla molt poc, de la intel·ligència creativa. Perquè crear és la capacitat de fer alguna cosa nova, que encara no existeix. Segurament, m’atreu aquest món perquè a mi m’agrada molt aprendre per saber més, i penso que ho hauríem de seguir fent fins al dia de la nostra mort, ja que és una de les coses que donen més sentit i són més importants de la nostra vida.

Alguns dels valors que reivindica la intel·ligència creativa són: capacitat crítica, curiositat intel·lectual, originalitat, imaginació, innovació, capacitat intuïtiva, passió, capacitat de reiventar-se, etc. Jo penso que també podríem anomenar aquesta tècnica teòrica ‘kultuteràpia’, perquè ens ajuda tots plegats a desenvolupar la nostra pròpia ànima creativa i a curar les neurosis personals, tant individuals com col·lectives, ja que existeix una clara vessant social. Segurament, perquè també ens connecta amb alguna cosa oblidada, perenne, com són els mites, la terra, la natura, el sagrat, que és el nostre autèntic ADN i forma part del misteri i de la paradoxa del viure.

Franc Ponti | Foto: francponti.cat

Franc Ponti | Foto: francponti.com

Crec que existeix en tots nosaltres una vessant, un component creatiu força important. Penso que la creativitat és un dels valors més destacats i importants de la personalitat i de la naturalesa, de la condició humana. El problema és que des de molt petits es produeix una negació, a vegades subtil, d’altres més brutal, de la pulsió creativa. No importa de quin llenguatge es tracti, pot ser el teatre, el cinema, la pintura, l’escultura, la música… o a vegades es fa des d’algun angle determinat. Per exemple: la música sí, però clàssica; el rock, no, etc. Alguns nens i nenes es veuen a voltes immersos en un no gairebé sistemàtic, ja sigui a l’escola, la família, les amistats, la societat… en què es nega a l’infant la possibilitat, la capacitat de desenvolupar aquesta faceta del seu esperit, la seva ànima més creativa i crítica. Aprenent, així, a obviar aquesta part destacada de si mateix. Aquesta mena d’automutilació psicològica és fruit d’una interiorització inconscient d’aquesta mala pràctica pedagògica. El que s’aconsegueix així és que la persona renunciï in-voluntàriament, sense adonar-se’n, a una posterior dedicació, a una tasca o feina creativa que podria suposar, en canvi, una gratificant i estimulant satisfacció per a ell, des del punt de vista vital, per a la seva pròpia felicitat individual. Alguns dels noms que més destaquen en aquesta nova reformulació són el famós filòsof José Antonio Marina, o el català Franc Ponti, que ha escrit un llibre força interessant sobre això.

Per cert, França ha duplicat el seu pressupost de cultura i ha abaixat l’IVA, mentre que aquí l’IVA és del 21 %, el més alt de tota Europa, una vergonya. Gràcies a això van arribar a facturar 174.000 milions d’euros, que representa el 8,70 % del PIB, l’any 2011, mentre que a Catalunya es van recaptar en el mateix període 11.450 milions, que representa el 5,89% del PIB. Si sumem el disseny, la moda i l’interiorisme, la facturació puja a quasi 18.000 euros, per tant un pes en l’economia del 9,11% que a casa nostra dóna feina a 184.000 persones. Això aporta un dinamisme i una visibilitat important al sector, però encara hem de fer un canvi de paradigma que hi doni un nou i fort impuls.

Logo: Cinemart

Logo: Cinemart

Hem de repensar-ho tot, dotar-nos de prou recursos i optimitzar els que ja tenim, com s’està fent amb el Festival de CinemArt. Però no n’hi ha prou, s’hauria de crear un museu local especialitzat en la pesca tradicional, o potenciar un gran festival de música per donar més vida al poble i no perdre pistonada. A vegades no hi més remei que fer un reset per poder anar endavant i sortir d’una certa apatia instal·lada en els nostres cors. Per això cal una política més agosarada i arriscada, per no perdre el tren de la modernitat.

Canviant de tema, l’amic pinetenc David Turne acaba de treure al carrer el seu tercer cedé sota el títol de Through the time III (‘A través del temps’). El seu estil, el podríem anomenar música chill out, electrònica o d’acompanyament, però sempre instrumental. Una música dolça, suau i agradable a l’orella. El millor tema, per a mi, és la quarta peça, que duu el títol de People (‘Gent’) d’estil reggae -el millor de la funció-, malgrat que la darrera, Freedom (‘Llibertat’), també està força ben aconseguida. Per cert, en la xerrada que vam mantenir, em va confessar que la trilogia que ha editat serà l’última, ja que vol canviar completament de registre per esdevenir un cantautor català. Ja està treballant en les noves lletres i podria presentar-se en públic, amb el seu nou cedé, pel mes d’abril al bar Joao.

Raimon Miranda | Pineda de Mar

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per