dissabte, 21 de octubre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

‘La música és la forma d’expressió més directa’

‘La música és l’expressió més directa dels sentiments, els pensaments i les emocions’

Blaumut és un grup de música que es va crear a l’any 2011. L’any 2012 van publicar el seu primer disc El Turista. Aquest grup està format per cinc músics de diferents orígens i han triomfat per tota Catalunya amb més de 100 concerts. El 24 de setembre 2014 al Palau Robert van donar per tancada la seva gira i ara treballen en un nou disc.

.

.

El Vassil Lambrinov amb el violí, el Manel Pedrós a la bateria, el Manuel Krapovikas com a baixista, el Xavier de la Iglesia com a cantant, i l’Oriol Aymat amb el violoncel defineixen la seva música com a cançons d’autor amb tocs folk, pop i clàssics i alguna pinzellada electrònica.

Vassil, explica’ns com porteu l’èxit que esteu tenint.
Vassil: Ens fa molta il·lusió, alegria i orgull que les nostres cançons arribin a tanta gent i agradin tant. Ens sentim a gust amb el que ens està passant. En els concerts tothom es mostra molt proper demanant autògrafs i fent-se fotos, però després nosaltres podem continuar fent la nostra vida amb tranquil·litat.

Què creus que aporta la vostra música als vostres fans?
Vassil: La música és l’expressió més directe dels sentiments, els pensaments i les emocions. Crec que per això arriba a emocionar a la gent que ens escolta.

En un concert, quin moment és en el que gaudeixes més?
Vassil: Hi ha moments de connexió amb el públic durant els quals una mena de màgia ens envolta. No es pot preveure, ni passa sempre, però si passa, aquell moment és molt intens i gratificant.

Quina cançó t’agrada més del disc El Turista?
Vassil: Bé, és com si tingués fills i em preguntessis quin prefereixo. És difícil escollir, però si n’he de triar una et diré: El llimoner.

Les cançons les escriu el Xavier, qui fa els arranjaments?
Vassil: Els arranjaments de corda els fa l’Oriol i a la producció final hi participem tots cinc.

Explica’ns com va anar l’experiència d’El Turista Simfònic amb l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell aquest 2014?
Vassil: Va ser el moment àlgid del grup. Treballar les mateixes cançons tocades tantes vegades però, en aquells concerts, arranjades pel Carlos Montfort i al costat de l’OJC va ser tot un privilegi. Vam gaudir molt en tots els sentits, tant per la frescor que va aportar el projecte a la nostra música, com per la part humana que vam compartir amb l’Orquestra de les terres de Lleida.
El Turista Simfònic era un concert d’una gran complexitat, havíem d’estar molt concentrats perquè hi havia molts temes tècnics a tenir en compte per a que tot sortís bé. Un gran repte que finalment vam poder celebrar satisfets de la feina ben feta.

.

.

Recordes algun concert que hagi estat molt especial?
Vassil: A part del Turista Simfònic que comentàvem, recordo especialment el concert del Teatre Grec a finals de juliol del 2013. La connexió amb el públic, tocar a Barcelona, tot plegat va ser fantàstic.

Explica’ns alguna anècdota destacable que recordis ara mateix.
Vassil: Doncs justament t’explicaré com vam anar a parar a aquest Festival del Teatre Grec. Vam anar al bar Santutxo de Barcelona, per ensenyar el videoclip del nostre single “Pa amb oli i sal” al seu amo que ens havia deixat el cotxe que surt en el videoclip i aquest li va ensenyar el videoclip a un dels seus clients. Aquest client va resultar ser en Pere Anglada, director tècnic del Festival Grec de Barcelona. Llavors vam començar a parlar del concert del següent estiu. Una casualitat molt oportuna!

Una expressió que et caracteritzi?
Vassil: Sovint em diuen el xerraquista. Perquè toco el xerrac i perquè xerro molt.

.

.

T’agrada menjar Pa amb oli i sal?
Vassil: He de confessar que no n’havia menjat mai, fins que ho vaig comentar en un concert que fèiem en un bar i al cap d’una estona un dels cambrers me’n va portar per a que el tastés. Em va agradar molt, però sincerament prefereixo el pa amb tomàquet, oli i sal.

Digues un color.
Vassil: El blau, i no ho dic per dir, el color blau sempre m’ha agradat molt.

Xavier, ets l’autor de la lletra de les cançons de Blaumut, a part d’això t’agrada també escriure prosa o poesia?
Xavier: Com a lector m’agraden ambdós gèneres per igual, però com a autor, la cosa canvia. De prosa no n’he escrit mai i et diria que potser sento més afinitat per la poesia, ja que les cançons, d’alguna manera, són poemes vestits de música i és un medi on m’hi sento força còmode. Permet en unes poques línies transmetre idees d’una forma sintètica i jugar amb tots els recursos que siguis capaç d’imaginar per transmetre el que vols. La veritat és que tampoc m’he plantejat mai escriure sense que allò vagi lligat a fer música. Qui sap? Potser un dia d’aquests m’hi poso.

Manel, què t’agrada més fer: enginyer d’àudio o bateria?
Manel: Gaudeixo molt amb les dues coses encara que no tinguin massa a veure. Al cap i a la fi, totes dues estan relacionades amb la música. Em sento feliç de poder treballar-hi i més encara si les puc anar combinant. Potser amb la bateria em deixo anar més, és un instrument amb el qual em sento molt còmode, sobretot tocant amb Blaumut. Amb la part d’àudio gaudeixo moltíssim, és la parcel·la en que més m’he format i on cada dia m’adono més que no en sé res. Per això crec que no s’ha de parar de treballar, per avançar cada dia!! La qüestió és poder-ho combinar, aprendre i passar-s’ho bé fent música amb els companys ja sigui amb la bateria o amb els micròfons. Això que no falti mai!!

Vassil: Vas néixer a Bulgària, què et va portar a Barcelona?
Vassil: El meu pare era violinista i tota la família viatjàvem segons on tocava el meu pare. El 1984 ens vam instal·lar a Barcelona i només vaig marxar uns anys a acabar els estudis de violí a Alemanya. Allà curiosament vaig conèixer l’Oriol Aymat, el violoncel·lista de Blaumut. Després vaig tornar a Catalunya on continuava vivint la meva família i considero que estic completament integrat a aquest país.

Oriol, sinó haguessis escollit el violoncel, quin altre instrument t’hauria agradat tocar?
Oriol: Diuen que existeix un mimetisme entre l’instrument i el músic. El músic va agafant el caràcter del seu instrument i en el meu cas sento el violoncel com una part de mi mateix. De fet és l’instrument que a casa, de petits, més escoltava, amb els magnífics discs d’en Pau Casals. Quan la meva germana gran començà a tocar el violí jo també em vaig morir de ganes de tocar-lo. Vaig plorar i remugar fins que al cap de poques setmanes va arribar el meu violoncel. Ràpidament me’n vaig quedar encisat i aquest episodi ha quedat en una anècdota. El violí sempre m’ha fet vibrar d’una forma especial i suposo que aquesta és la raó.
Actualment m’agradaria dominar algun instrument polifònic, com el piano o la guitarra, que em serien de gran utilitat a l’hora d’estudiar partitures i desenvolupar arranjaments i tot tipus d’assajos musicals. Però mai em plantejo quin instrument tocaria enlloc del violoncel.

Manuel, tu que ets argentí, com vius el procés independentista de Catalunya?
Manuel: Seré molt sintètic i bàsic dient que em sembla que qualsevol comunitat o grup de gent que vulgui decidir sobre la seva pertinència a un país, o algun altre aspecte rellevant sobre el seu futur o la seva manera d’administrar-se té dret a fer-ho. Estic molt impressionat i admirat amb la manera de ser dels catalans tan pacífica i civilitzada en aquests moments de tensió política i em sembla una injustícia que no s’escolti la veu d’aquest poble.

Esteu treballant en un nou disc. En quina fase està el projecte?
Vassil: Està força avançat, ja hem acabat les gravacions i estem en el pas previ a les mescles que és el muntatge final del disc. Encara queden coses per polir i una cosa molt important: decidir el títol i el nou single.

.

.

Quan teniu previst que el CD estigui disponible a les botigues?
Entre finals de febrer i principis de març.

Teniu un estic molt personal, en el nou disc hi haurà algun canvi destacable?
Vassil: Som fidels al que ens agrada fer, per tant, aquest disc és una continuació del primer, encara que en aquest cas, hem dedicat més temps a preparar-lo i està més treballat. Ara faltarà saber com serà rebut pel nostre públic, però nosaltres estem molt satisfets i il·lusionats amb el resultat.

Molts gràcies!! Felicitats per l’èxit!! I molta sort en els nous projectes!!

Entrevista: Susanna Tortosa i Tudela

Podreu veure el concert d’El Turista Simfònic que van fer el 27 de maig del 2014 Blaumut i l’Orquestra Julià Carbonell de les Terres de Lleida, sota la direcció d’Alfons Reverté, el proper 26 de desembre a les 10:30h per TV3 i el 29 de desembre a les 23:00h pel Canal33.

Per altra banda, Blaumut presentarà el seu nou disc en directe el proper 26 de març a l’Auditori de Barcelona dins la programació d’Amplificats, i el proper 11 d’abril a l’Auditori de Girona dins la programació del Festival Strenes.

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per