dijous, 14 de desembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

‘La noche de los cuchillos’ de Marcos Eguiguren

Portada: 'La noche de los cuchillos'

Portada: ‘La noche de los cuchillos’

Per a molts això és la literatura, el pagament nocturn al que són obligats a fer front amb la fi de sentir a les seves carns els anestèsics ganivets que els transportin al món dels somnis. ‘La noche de los cuchillos’ és la primera novel·la d’aquest empresari, professor i escriptor anomenat Marcos Eguiguren.

Com si fos el tan conegut i aclamat Juan Rulfo, aquest escriptor català escriurà amb un principal objectiu, el mateix que tenia a les seves obres el mexicà, donar veu als morts. Mitjançant una estructura narrativa que mou al lector entre el passat i el present (aspecte que recordarà a la psicològica obra de la pintora Remedios Varo o al divagador monòleg d’Auxilio Lacouture a la obra ‘amplificatio’ de Roberto Bolaño), l’autor narrarà el confrontament i posteriors conseqüències generacionals entre les dues famílies més influents d’un gremi en concret, el conegut com a ganiveters.

Ens situem a principis del segle XX al municipi de Solsona, localitzat a l’interior de Catalunya, i al que aquestes dues famílies, els Pons i els Franquesa, es troben davant una situació determinant pel seu futur: el gran encàrrec de material bèl·lic per part de l’exèrcit turc destinat a la Gran Guerra. Aquests, reconeguts extraterritorialment per la qualitat dels seus metalls, s’involucraran a una disputa governada per distintes mentalitats. Com passarà a moltes famílies, pobles, ciutats i païssos, hi haurà qui estigui a favor d’acceptar (amb les conseqüències d’industrialització i pressa que comportaria l’urgent encàrrec turc) y altres, els quals decidiran seguir amb la acurada i atenta labor, i d’aquesta manera refusar la suculenta oferta.

Aquest fet provocarà el trencament perpetu entre les dues famílies, arribant fins el punt de trobar a la família Pons fora del seu propi gremi. Al mateix temps, al present, tindrem a dos personatges clau: Marcel, qui es trobarà amb una misteriosa carta de la seva mare morta recentment; i Olga, que la ajudarà a la seva investigació donant solució a allò que tant reclamava Cervantes a la picaresca, el perspectivisme. Marcel tindrà a les seves mans la carta que insinua la possibilitat de que l’estranya mort, anys enrere, del seu germà a l’interior del taller dels Pons, pogués haver estat provocada.

A partir d’aquell moment, tindrà lloc una extensa successió d’investigacions que acabaran destapant els desacords i els enllaços entre aquestes dues famílies tan odiades entre sí, odi que ha perviscut latent fins aquests dies i que serà el perquè de moltes incògnites sense resoldre.

Entre l’ardu treball d’investigació que portarà al lector per mons ja treballats en autors com John Verdon o Haruki Murakami, i la excel·lència de fets històrics embastats a la perfecció que recordaran a d’altres com Ildefonso Falcones o Dan Brown, hi haurà lloc pel sempre imperant amor, un amor que transportarà a les sensacions del lector a aquell segle XV que tant explotava la dona com a deessa: l’amor cortès.

En definitiva, una obra que supera les expectatives que inconscientment es pressuposen a un escriptor novell. Una obra que creix a mesura que suma pàgines a les seves espatlles per arribar als seus últims batecs a presentar un cos ferm, radiant, desprenent una aura que conscienciarà al lector convencent-lo de l’ensenyança que ja pel segle XIV intentà algú com Don Juan Manuel amb els seus tòpics inserits a ‘El libro de los enxiemplos’: lluitem per treballar el nostre present obviant les disputes ja que la més petita gota d’odi ara, mantinguda al llarg dels anys, pot acabar salpicant tràgicament tant a nosaltres com als que ens envolten.

Víctor González

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per