dilluns, 20 de novembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

‘Llenar el vacío’ de Rama Burshtein

Fotograma: 'Llenar el vacío'

Fotograma: ‘Llenar el vacío’

Mentre cauen les bombes sobre la franja de Gaza i s’enquista encara més l’enfrontament palestí-israelià, intentarem que el soroll, el terror i el fàstic provocat pels bombardeigs implacables sobre els palestins per respondre al llançament de coets de Hamas no enterboleixi el comentari d’aquesta pel·lícula ambientada en una família ortodoxa jueva de Tel Aviv.

“Llenar el vacío” és un suggeridor, emotiu i profund melodrama construït al voltant de la decisió d’una jove de divuit anys, Shira, que després de la mort de la seva germana gran, Ester Goldberg, s’haurà d’enfrontar al dilema de casar-se amb el vidu, Yochay, el seu propi cunyat, o seguir amb el seu prometatge amb un jove de la seva edat. La directora Rama Burshtein ha aconseguit amb aquest film nombroses guardons en festivals internacionals entre els qual destaca la Copa Volpi a la millor actriu per la seva protagonista Hadas Yaron en el festival de Venècia 2012.

Fotograma: 'Llenar el vacío'

Fotograma: ‘Llenar el vacío’

Una presa de decisions extremadament problemàtica enmig d’un període de dol per la mort de la germana, la qual deixa un buit irreemplaçable i un dolor persistent en l’entorn familiar, i també, el naixement d’un nen el mateix dia de la mort de l’embarassada Ester. Un cúmul de sentiments i sensacions entrecreuades que es compliquen encara més amb les pressions familiars, en un sentit o altre, que provoquen enemistats i noves esquerdes entre dones de referència per Shira com la seva mare i la seva tieta.

L’actriu protagonista fa un treball senzillament extraordinari amb una economia de gestos impressionant que sap traspuar tota la torbació i inquietud del difícil moment que travessa, aclaparada pels desitjos del seu cor i les necessitats de l’entorn domèstic i religiós de la comunitat. La pel·lícula també compta amb una realització d’una exquisida elegància que sap crear una atmosfera irreal i vaporosa, com fora del món, gràcies a la successió de cants, tradicions i cerimònies religioses. Una evocadora pel·lícula que es fa acompanyar també per les notes d’un acordió, que toca la mateixa Shira, i que subratllen encara més un estat de malenconia persistent.

Joan Millaret Valls

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per