dilluns, 20 de novembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Palmarès del 62è Festival de Sant Sebastià

Carlos Vermut

Carlos Vermut

Dos guardons a la gosadia i la rauxa de Carlos Vermut

La 62 edició del Festival Internacional de Cinema de sant Sebastià va catapultar el director Carlos Vermut a l’olimp del cinema espanyol gràcies als dos importants guardons aconseguits. La torbadora i malaltissa “Magical girl” del madrileny Carlos Vermut va arrancar del jurat oficial, presidit pel reputat productor espanyol Fernando Bovaira, la Concha d’Or a la millor pel·lícula de la Secció Oficial i la Concha de Plata al millor director. No cal dir que és un doblet difícilment superable en la història dels palmarès del festival basc.

Sota la modalitat narrativa de les històries entrecreuades i en un format proper al cinema negre, “Magical girl” explica les perilloses relacions que s’estableixen entre Luis (Luis Bermejo), un pare que farà tot el possible per satisfer el darrer desig de la seva filla malalta de leucèmia, la jove Bárbara ( Bárbara Lennie) assetjada per trastorns mentals, i Damián (José Sacristán), un professor retirat de passat tèrbol.

'Magical girl'

‘Magical girl’

Després del seu primer sorprenent llargmetratge “Diamond flash”(2011), Carlos Vermut dóna ara una rebolcada a públic i premsa amb “Magical girl” en la competició oficial. Una pel·lícula inclassificable que explora el costat fosc humà a través de la violència desfermada, les passions incontrolables, els desitjos amagats, els instints perversos. Una cinta tan estranya i incòmoda com subjugant, tan parsimoniosa i estàtica com apassionant, tan terrible com absurda i delirant. Una pel·lícula provocadora, crítica, demolidora i que atresora una mala llet ingovernable.

Premi especial del jurat a la vida alternativa de “Vie sauvage”

Cédric Khan

Cédric Khan

El certamen donostiarra va concedir el Premi Especial del Jurat a l’aposta inconformista continguda en la pel·lícula francesa “Vie sauvage” de Cédric Kahnn que defensa la vida alternativa fora del sistema.

La pel·lícula, inspirada en fets reals, retrata la fugida d’un pare, Philippe Fournier, “Paco”- interpretat per l’actor, productor i director francès Mathieu Kassovitz – i els seus dos fills petits, Okyessa i Tsali, per burlar la custòdia atorgada dels nois a la seva mare, Nora (Celine Sállete), després de la separació.

“Vie sauvage” va ser la darrera pel·lícula exhibida en la secció oficial a concurs i retrata amb emoció i intensitat el pas de la infantesa a l’adolescència d’uns eterns fugitius de la policia, rodamóns clandestins, en plena llibertat, al marge de la societat i les convencions establertes i en comunió amb la naturalesa.

Concha de Plata a l’actriu Paprika Steen com a filla patidora a “Silent heart”

El veterà director danès Bille August va presentar amb “Silent heart” una serena i austera pel·lícula de cambra al voltant d’una reduïda família que es reuneix un cap de setmana per acomiadar-se de la mare malalta que ha decidit posar fi al seu sofriment amb una mort volguda. Una decisió tan agosarada com difícil que trastoca per força l’ambient familiar que, en principi, sembla recolzar la decisió ferma i valenta de la mare.

Papikra Steen

Papikra Steen

La pel·lícula es presenta sota un innegable format teatral consistent en l’estratègia de reunir un grup de persones al voltant de la taula per fer emergir tant les tensions com les fractures internes. Es tracta d’una situació vista i usada com, també, de provada i indubtable força dramatúrgica. I en aquesta trobada familiar enmig d’una atmosfera carregada de sentiments creuats que acaben desbordant els personatges, destaca enmig d’un repartiment molt equilibrat i conjuntat, Paprika Steen com una de les dues filles enfrontades.

L’hipnòtic thriller “La isla mínima” d’Alberto Rodríguez conquereix dos guardons

Alex Catalán

Alex Catalán

“La isla mínima” d’Alberto Rodríguez és un absorbent thriller protagonitzat per una parella de policies espanyols encarregats d’esclarir la desaparició de dues adolescents als aiguamolls del Guadalquivir en els anys de la Transició que s’ha vist beneficiada amb tota justícia per la “Concha” d’Or a Javier Gutiérrez com a millor actor i el Premi del Jurat a la millor fotografia per Alex Catalán.

Raúl Arévalo recull premi a Javier Gutiérrez

Raúl Arévalo recull el premi a Javier Gutiérrez

Una esplèndida mostra de cinema negre d’atmosfera pesada i asfixiant amb uns policies que deambulen sense rumb enmig d’un relat laberíntic amb una intriga escabrosa i embolicada, i un paisatge aclaparador magníficament retratat per Alex Catalán que facilita la pèrdua i la desorientació dels investigadors.

El mateix duet de policies incorpora més inestabilitat al relat ja que han de conviure entre la complicitat de la feina i l’enemistat ideològica en un temps i un país on el franquisme i la dictadura cohabita amb una incipient i fràgil democràcia. Javier Gutiérrez interpreta amb tota l’ambigua i atractiva malignitat el policia de passat obscur lligat a les forces de l’ordre del règim franquista.

Premi al millor guió a l’escriptor Dennis Lehane pel seu enfocament de cinema negre a “La entrega”

michael roskam premi a Dennis Lehane

Michael Roskam, premi a Dennis Lehane

“La entrega” significa el debut en el cinema nord-americà del belga Michael R. Roskam després d’un film tan potent com “Bullhead”(2011) amb la masculinitat vulnerable de Matthias Schoenaerts. Roskam planteja ara una adaptació d’una novel·la de l’escriptor i guionista Dennis Lehane (“Mystic river” o “Shutter island”), adaptada per ell mateix, per oferir una suggeridora, atmosfèrica i inestable proposta de thriller urbà amb màfies que es serveixen del blanqueig de diners gràcies a la tapadora de bars novaiorquesos.

Aquesta pel·lícula d’enrevessada trama – que ens regala l’oportunitat de veure en pantalla una de les darreres aparicions del desaparegut James Gandolfini – és un film ben dirigit i interpretat que combina la intriga, la sospita, les traïcions, les venjances i la violència consubstancial al gènere negre amb un enfocament més melodramàtic gràcies als mèrits del premiat Dennis Lehane. Un treball de l’escriptor que brilla també en la descripció d’un ambient tèrbol i fosc en què res sembla el que és, en què ombres ominoses semblen projectar-se arreu i on el passat amagat acaba per ressorgir en tota la seva trencadissa.

Joan Millaret Valls

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per