dimecres, 22 de novembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Retorn d’Els cinc dits d’una mà

Foto: 'Els cinc dits d'una mà'

Foto: ‘Els cinc dits d’una mà’

Els cinc dits d’una mà tornen als escenaris després de prop de 30 anys. L’inici oficial d’aquesta nova etapa serà una actuació al Centre Artesà Tradicionàrius, a Barcelona, el dia 31 de maig (19h), en què homenatjaran l’impulsor del col.lectiu, Xesco Boix, i també el seu principal inspirador, Pete Seeger.

A les Festes de la Mercè, 1982

A les Festes de la Mercè, 1982

Els cinc dits d’una mà -Xesco Boix (que va morir el 21 de juliol de 1984, ara fa 30 anys), Àngel Daban, Toni Giménez, Lluís M. Panyella i Noè Rivas-, van ser i són cinc cantants-animadors per a la mainada, que treballaven i actuaven de forma individual, però que alhora, per iniciativa de Xesco Boix, van crear aquest col.lectiu l’any 1980 i van actuar junts en una vintena d’ocasions. Entre d’altres, van actuar a les Festes de la Mercè de Barcelona, Sant Narcís a Girona, les Santes de Mataró i al Congrés Popular de Cultura Catalana. El 1984 va morir Xesco Boix, però l’Àngel Daban, Toni Giménez, Lluís M. Panyella i Noè Rivas van seguir plegats dos anys més.

En aquests anys, van editar junts el llibre-cançoner “Els cinc dits d’una mà” (Publicacions de l’Abadia de Montserrat) i el disc “Som de pas” (Audiovisuals de Sarrià). L’any 2009 van rebre el Premi “Reconeixement Infància” de la Generalitat, de mans de la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila. Els quatre components, ja sense Xesco Boix, s’han mantingut actius als escenaris fins a l’actualitat; Àngel Daban, Toni Giménez i Noè Rivas de forma individual, i Lluís M. Panyella, des del 1990 amb Maria-Josep Hernàndez (Grup d’Animació La Bicicleta), i alhora biògrafs de Xesco Boix.

Història i fonaments

Premi Reconeixenent Infància de la Generalitat (2009)

Premi Reconeixenent Infància de la Generalitat (2009)

Els cinc dits d’una mà van néixer el 9 de maig de 1980, a l’entorn de Xesco Boix, pioner del folk i l’animació infantil, i principal difusor de l’obra de Pete Seeger a Catalunya. Van trobar en l’animació –a través de les cançons, els contes, les danses, i la llengua i cultura catalanes– una forma de comunicació, d’educació, de convivència, de transmissió de valors personals i culturals, de reivindicació i lluita pel reconeixement dels drets dels infants, quan cantar i fer animació musical per a la mainada era gairebé una qüestió de militància. Tots cinc van descobrir, a través dels somriures i les il·lusions dels infants, el servei a la cultura del País i al seu futur, i així ho van transmetre i encara ho segueixen transmetent a les noves generacions.

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per