dijous, 29 de juny de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Sabíem que el trobaríem, i viu!

Jesús Ibáñez

Jesús Ibáñez

La desaparició de l’avi Jesús, el nostre avi i pare, ha estat un cop molt dur, però finalment està amb nosaltres. Des del moment que va desaparèixer (dilluns dia 1 de setembre) totes les alertes es van posar en marxa; des de tot el poble d’Òrrius, l’Ajuntament d’Òrrius, Bombers, Mossos d’Esquadra, Creu Roja, ADF, policies locals…, i una llista inacabable de voluntaris. Els primers moments d’incertesa es van centrar en la recerca per rieres, rierols i tots els llocs possibles i impossibles d’Òrrius. El resultat; negatiu. Arribaren les primeres noticies que l’havien vist al Carrefour de Cabrera i que havia anat a l’Hospital de Mataró, i quan van prendre força, vam moure tots els esforços en aquestes poblacions, i es van estendre al Maresme, Vallès…, tot era un degotall d’ informació incerta, però que mantenien viva l’espurna de què el trobaríem.

Els dies van anar passant. I el moviment de voluntaris era continu. Des del primer moment ens heu acompanyat sense descans. Els mitjans de comunicació es feien ressò de la situació i ens ajudaven a mantenir viva la col·laboració desinteressada de la gent i que la informació traspassés el Maresme.

Però a mesura que passaven els dies, i cap pista certa, es va decidir muntar una gran recerca dins Òrrius. No va ser fàcil organitzar-ho, però diumenge dia 7 a les 8 del matí hi havia més de 700 persones a la plaça del poble: voluntaris del poble, de poblacions veïnes (Argentona, Cabrera, Mataró, Dosrius, Vilassar, Premià, Granollers, La Roca… fins i tot de Barcelona). El dispositiu coordinat amb el Bombers finalment va donar fruit. I malgrat el cop dur inicial, on les primeres informacions el donaven sense vida, finalment es va confirmar allò que més volíem sentir: Hem trobat l’avi Jesús, i és viu!

Cartell de la recerca | Foto: D.M.

Cartell de la recerca | Foto: D.M.

El dolor, la incertesa, la impotència que hem sentit en aquests set dies eterns no els podem descriure amb paraules, segur que ens enteneu. Les forces s’han mantingut des del primer moment. L’esgotament físic i mental començava a pesar i l’esperança de trobar-lo viu anava minvant…, però ens heu ajudat a mantenir la il·lusió.

El que sí podem expressar en aquestes paraules, en nom de tota la família, és l’enorme agraïment a tots els que heu fet possible que el trobem. La llista és inacabable i no volem deixar-nos ningú. Volem destacar l’esforç de tots els que heu treballat hores i hores, perdent hores de feina, de dormir, d’estar amb els vostres amics i familiars, per aconseguir fer realitat la nostra esperança.

I heu demostrat la força que s’aconsegueix quan tots estem units.

Ens sentim acompanyats per tots i no podrem oblidar mai el que heu fet per nosaltres.

Família Ibáñez | Òrrius, 8 de setembre de 2014

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per