dimecres, 13 de desembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Tot es veu segons el color del cristall…

.

.

No és fàcil la vida de les ulleres i menys quan ets ullera de sol. Mentre esperes en el prestatge de la botiga, t’ imagines penjada dels nassos d’algunes persones, o de diadema en algun cap estarrufat. Si tens la sort de ésser ullera de senyora, és molt millor. I si qui t’adquireix és presumida, gaudeixes d’una vida llarga i de luxe. El més divertit de la nostra existència ve quan surts de vacances. L’ activitat social resulta del tot enriquidora i emocionant. Ens exhibeixen a tothora i ens delectem de la companyia d’altres ulleres. Gaudim de la brisa del mar i prenem el sol en platges espectaculars i cafeteries d’àmplies terrasses. En general ens sentim realitzades. Malgrat la vanitat d’algunes companyes, la nostra naturalesa ens demana alegria però també saber estar. És clar que, quan encara descanses en la cadena de producció, no saps el nom amb el que et batejaran. Pots pertànyer a una família amb papers o a una altre que no en tingui. Si has nascut indocumentada, entres a formar part d’una bossa enorme i plena de bessones que sovint penja de l’ espatlla d’algú sense acreditació i que, de tant en tant, et deixa prendre l’ aire sobre el ciment d’una vorera. En definitiva, la vida de les ulleres no és fàcil. Has d’agradar i has de convèncer perquè et vulguin. Tot i així, a vegades t’obliden en el seient posterior d’un taxi on, el més probable, es que se t’asseguin a sobre sense adonar-se’n. Altres cops t’ abandonen en qualsevol bossa de mà, on t’hi pots passar temporades senceres. Bé, millor això que quedar arraconada al fons d’un calaix, envoltada d’innombrables objectes amb qui no mantens cap conversa interessant. Hem de tenir molta paciència.

.

.

Però tota manera la nostra existència està plena d’experiències emocionants. Tant si tens cognoms reconeguts com si no, la feina per la que hem estat dissenyades és molt important. Protegim una de les parts més sensibles del cos humà: els ulls. I no cal esmentar gaire res d’aquest sentit. N’hi ha de tota mena. Des dels més ploraners fins els foscos com el carbó passant pels que sempre riuen, i no ens deixem els que han nascut tant clars que no poden sortir a la llum sense protecció. Aquests esdevenen els nostres millors amics. Alguns de nosaltres ens hem trobat amb tota mena de circumstàncies i, quan tenim l’oportunitat, ens les expliquem. A banda d’algun ensurt, com quan veus apropar-se un cul voluminós i perilla la nostra integritat física, vivim de primera mà les situacions més apassionades i romàntiques dels nostres amics. Escoltem les dolces paraules d’amor que les parelles es diuen a cau d’orella, i assaborim de prop les besades intenses dels amants. També som testimoni dels afers lícits i no tant lícits d’alguns.

.

.

En definitiva, la nostra feina és dura i de responsabilitat doncs, a banda de servir com a ornamentació a les presumides i presumits, mantenim la confidencialitat d’esdeveniments secrets. Però el que més m’agrada és seure entre la cabellera de la meva amiga. M’abraço als cabells suaus i fins, i deixo que m’ envolti el seu perfum. Després em fa lliscar avall i cavalco sobre el nas, observant el món. És quan la meva tasca es veu culminada, a l’ instant que s’alcen les pestanyes i sento com la mirada em pessigolleja la panxa, recorrent-me l’esquena d’orella a orella. Llavors m’adono del color càlid dels vidres que porto. Clar que tot això tant sols és una apreciació subjectiva, i és que tot es veu segons el color del cristall amb el que t’han dissenyat…

Jordina Farré Balasch

1 comentari per a “Tot es veu segons el color del cristall…”

  1. Myriam Taquer ha dit:

    Una idea molt original, ben desenvolupada i divertida. Caldria, però, repassar una mica l’estructura gramatical i algun error en picar el text.
    Bravo.

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per