divendres, 24 de novembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

‘Blitz’, de David Trueba

Portada del llibre

Portada del llibre

Set han estat els anys de silenci narratiu a la vida del genial David Trueba. Però tot això queda enrere i l’important ara mateix és que s’estiguin redactant crítiques com aquesta on es parla de la nova novel·la d’aquest escriptor, periodista, director de cinema, guionista i fins i tot actor.

Set anys que han pogut passar volant o ser eterns, que han pogut transcórrer amb diferent tempo segons la vida de cadascú. Aquest tempo tan subjectiu i individual queda reflectit en aquesta obra amb uns capítols, o mesos, que s’estiren i s’encongeixen com un xiclet. L’autor ha volgut jugar amb les velocitats, com ho fa Cortázar a ‘El perseguidor’, per demostrar la forma amb la que l’ésser humà pot allargar un minut en hores o pot acurtar mesos en un simple minut. I parlem d’aquesta percepció individual perquè per a Trueba “es suma apel·lant a l’individualitat, no al grup”, perquè pel famós cineasta “el concepte de gent no existeix, cada individu és un”. D’aquí neix la visió tan especial i admirable de Trueba front la vida. Una frase seva que serà recordada per molt de temps és la de “abans pertorbar que masturbar”. I és que per a ell sempre s’ha de buscar pertorbar al lector, fer-li pensar sense agitar, clavar la seva mirada al món.

Cansat de veure que les persones tenen abans una opinió que una observació, el madrileny torna a recolzar-se a la ficció que ell defensa per la seva capacitat d’evitar que la gent segueixi el camí de l’opinió primera; evitar a aquella col·lectivitat, com ell mateix diu, amb bisturís a les mans i que es llencen a obrir cossos sense saber què tenen o si es necessari obrir-los. Trueba s’aparta de la conformitat, busca aquell lector disconforme, busca apartar-se del grup de “persones que van al cine o llegeixen llibres esperant estar d’acord amb tot”. I ,com sempre, ho aconsegueix.

Trueba ha begut i beu, encara que pugui semblar estrany dins el món poc lletrat del cinema, de mestres narratius que li han ensenyat a diferenciar-se buscant no allò general, sinó l’admirar al lector amb una detall a simple vista nimi però que pels lectors amb cors disconformes és l’essència d’una bona novel·la. Detalls com un parpelleig calculat, un gest, una mirada, una frase; aquesta és la tàctica de Trueba i només cal observar el resultat per donar-se compte de si ha sorgit efecte o no.

Amb la mestria que el caracteritza, l’autor crea dos personatges totalment contraris, Beto i Helga, que ens exposen dues perspectives contradictòries però a la vegada suficientment properes com per atraure’s entre elles. Beto és el jove despreocupat, paisatgista amb visions frustrades, verd, sol i entristit per veure que la seva parella se’n va amb el seu ex. Helga, en canvi, és una dona d’avançada edat, o com Beto diu “una senyora”, alemanya, de tornada de tot, segura de sí mateixa, però amb l’inexplicable acceptació d’entrada al seu llit a aquest jove amb més dubtes que anys. Viurem de primera mà el recorregut d’un Beto germanat amb la clàssica figura del passejant, del dandi, per la ciutat de Munich lluitant amb els seus prejudicis, estereotips i tabús que una societat com la nostra li ha inculcat.

‘Blitz’ és una història d’orfandat, de la lluita per trobar un refugi a la vida. Perquè, què és la vida sinó la busca d’un refugi a la nostra família, a la nostre llar, a la nostre pàtria,…? Tal i com exposa el propi títol, és la història d’un llampec. Jo ha deia Vicente Aleixandre: “entre dues obscuritats, un llampec”. I és que la vida es sustenta en aquests petits llampecs, fugaços i momentanis, que pinten de color una vida insulsa, una vida que com diu Trueba “és sortir d’un llampec per tornar a caure a l’obscuritat”.

Jordi Herralde, director de l’editorial Anagrama, es feia eco a la presentació del llibre d’una frase apareguda al diari ‘La opinión de Málaga’ sobre el llibre i que des d’aquí també compartim perquè no pot ser més certa i precisa: “facin el favor, i llegeixin-la”.

Víctor González | @libresdelectura

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per