dimecres, 13 de desembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

‘Directors, sóc aquí!’

.

.

La Casandra Lungu és una actriu catalana d’origen romanès. Va ser a Catalunya on va fer realitat el somni d’estudiar art dramàtic. Es va graduar en aquesta especialitat al Centre de Formació Teatral El Galliner de Girona.

Casandra, explica’m els teus inicis com a actriu.
Vaig començar col·laborant amb la meva primera professora, la Txell Faxedas, directora de la companyia teatral La Minúscula. Al cap d’un parells d’anys de treballar amb ella, em va proposar formar part d’aquesta companyia, juntament amb la Cristina Alay i el Xuspi Hernández. Des de llavors, no hem parat de créixer, d’aprendre, de passar-nos-ho bé, de riure, d’enfadar-nos, d’anar de festa, de fer projectes i de compartir la passió pel teatre.

.

.

A part, també he desenvolupat un projecte personal, amb una antiga companya d’El Galliner, la Joana Martí. Hem creat i produït el nostre propi espectacle, Ossos per a Otto, de la romanesa Lia Bugnar.

Ara parlem del teu últim èxit, Bernadeta. Havies treballat anteriorment amb Mateu Ciurana?
Sí, amb en Mateu ens havíem “casat” teatralment fa un parell o tres d’anys, en un muntatge de Nit de Poetes dirigit per Martí Peraferrer. Ell feia de Joan Maragall i jo de la seva jove esposa.

Com vas arribar a ser la Bernadeta?
Un dia després de l’estrena de Llàtzer, el primer curt d’el Mateu Ciurana, ens vam veure a la Granja Mora, a Fornells de la Selva. Jo li vaig dir que pensés en mi, si feia alguna altra pel·lícula, i això és el que va fer!!!

.

.

Què t’ha aportat el personatge?
És difícil contestar. El personatge Bernadeta és molt complicat, perquè li passen unes coses horribles, amb les què jo a la vida real mai m’hi he trobat i espero no trobar-m’hi. Per això, crec que m’ha aportat un repte i també paciència; ella en té molta i jo gens ni mica.

Què creus que has aportat tu, al personatge Bernadeta?
La Bernadeta té un tipus d’innocència que a vegades em caracteritza, és a dir, creu en les persones i té fe en què les coses s’arreglin. Jo tinc tendència a ser una veu optimista i positiva, per tant, aquests trets pot ser que els hagi traspassat a la Bernadeta.

.

.

Com ha anat l’experiència de co-protagonitzar el curt amb Xavier Sardà?
Ha anat fantàsticament bé. En Xavier és molt divertit i molt proper, per tant no hem tingut cap mena de problema, tot el contrari. A més, gravar el meu primer curt amb una persona amb l’experiència d’en Xavier en tot el que és el camp audiovisual ha estat molt gratificant. Jo estava sempre observant-lo, a veure quins trucs li podia pispar!

L’estrena del curt el passat 18 d’octubre al Cinema teatre de Caldes de Malavella va ser tot un èxit, explica’ns-ho.
Jo vaig estar molt contenta, crec que tothom ho va estar. Va ser molt bonic, retrobar-nos tot l’equip, encara que faltaven alguns tècnics. Estic molt agraïda a tots els que van venir perquè van fer que ens sentíssim molt còmodes i apreciats i això et dóna la sensació que la teva feina és respectada i que ha servit per alguna cosa. Per nosaltres, els actors, això és molt important.

.

.

Quin gènere t’agrada més com actriu?
Cada gènere té la seva particularitat i el seu racó en la meva vida, però del que no me’n cansaré mai i ho tinc claríssim, és del teatre.
M’encanta l’art que emociona, que impacta, que no ens deixa indiferents i aquelles obres que fan que durant el camí cap a casa, no deixis de pensar i repensar. L’art és com un cop al plexe, com diu un director romanès que m’agrada molt, Radu Afrim.
Per destacar algun autor, estic corpresa dels textos de la Sarah Kane.

Tens algun actor o actriu que siguin els teus ídols?
En general, a la vida no tinc cap mena d’ídols. No sé si és bo o dolent, però fins ara em sembla força sa. Tot i així, no deixo d’admirar moltíssim a actors com Colin Firth, Kate Winslet, Mery Streep o Julianne Moore. I el meu actor de l’ànima, qui també m’ha fet agafar cada vegada més seriosament aquesta professió i m’ha fet vèncer la por, ha estat Marius Manole, un dels actors romanesos més talentosos i ben cotitzats ara mateix.

Tens altres projectes cinematogràfics?
De moment no. Però m’encantaria… així que, directors, sóc aquí!

Moltes felicitats i moltes gràcies!

Entrevista: Susanna Tortosa i Tudela
Fotos: Joan Domènech, Vicenç Raymundo Perpinyà i Marc Auladell

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per