dissabte, 25 de novembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Eines per afrontar la tornada

.

.

Després de dies de merescut descans, tornem a incorporar-nos a la nostra rutina i al dia a dia, ja sigui a casa, a la feina, a l’institut o universitat. Per a moltes persones (botiguers, professionals liberals, directius, aturats, estudiants..) afrontar el retorn suposa el mateix que passa a les autopistes: un embús generalitzat en forma d’estrès i d’ansietat; més encara si allò que els espera no els satisfà.

Però, ben mirat, com sabem què ens espera? Tenim una bola de cristall que ens permet llegir el futur? O tal vegada la nostra gran experiència ens diu que mai, segur, de cap de les maneres es produirà cap novetat? Acceptem-ho: no en sabem res de com anirà. Tot és possible. Si som capaços de veure que tot inici és també una nova oportunitat, podem començar a transformar l’ansietat que ens suposa aquest retorn en un moment ple d’energia absolutament gratificant i renovador. Això és el que procurem des del coaching.

.

.

Òbviament, cal abordar amb realisme les nostres prioritats sense confondre allò que és urgent amb allò que és important. I, de ben segur, que allò important passa per trobar espais i moments per a cuidar-nos (ja sabem el cost laboral i personal que tenen l’angoixa i l’estrès quan hem aguantat tant que ja no podem més…i no hi volem tornar a caure, oi?). Així que, conjuntament amb ICF (l’associació internacional de coach) ens proposem:

1. Preguntem-nos sincerament (i no ens enganyem, no ens fa falta agradar a ningú): Què volem aconseguir? Quin és el nostre objectiu? Quina és la nostra situació? És necessari que fem algun canvi? Què n’obtindríem si es produís aquest canvi? Quines accions podem fer per afavorir que hi hagi canvis? Què ens frena? De quins recursos o aliats disposem per afrontar-ho?

.

.

2. Prenem-ne nota (que quedi constància escrita). Totes les respostes anteriors són vàlides i cal anotar-les. No cal establir cap ordre: totes les idees i intuïcions ens serviran.

3. Tornem a interrogar-nos (amb la il·lusió de tirar-ho endavant). Què necessitem per poder dur a terme les iniciatives que hem escrit? De quins recursos, aliats, contactes disposem? Quins són els obstacles que podem trobar? Com ens hi adaptaríem? Suposarien abandonar l’objectiu o podríem redefinir-lo? Com involucrem el nostre entorn en aquest projecte (família, amics, equip de treball, companys)?

4. Escrivim el nostre pla. Imaginem-nos que, de cop i volta, ja ha passat un any i que tots aquests desitjos ja s’han aconseguit: el canvi que volíem ja és una realitat! Fem memòria: com va anar la cosa? Quines passes vam seguir? Com ho vam anar fent? Expliquem-ho per escrit, amb les etapes fàcils i les difícils, amb els èxits i les adaptacions, amb els suports que vam necessitar…perquè ben mirat ja ho hem fet!

Foto: Arxiu

Foto: Arxiu

5. Passem a l’acció. Ja tenim la guia, el pla d’acció, el manual d’instruccions. Ara només ens cal dur-ho a terme tal i com ho hem imaginat. Tal vegada ens caldrà fer retocs però sabem què volem i com ho volem. No hi ha canvi sense acció.

6. Revisem-ho i revisem-nos. Això és el millor que puc fer? Com n’estic de satisfet? Què podria fer per millorar la satisfacció? Com ho veuen els meus companys, clients, caps, empleats, amics, família?

Amb un esquema molt semblant, des del coaching acompanyem persones, grups i organitzacions en aquest moment de canvi (i en d’altres) que poden semblar-nos durs, grisos i difícils; però que poden suposar el principi d’una nova i millor etapa personal i professional.

David Domínguez | Coach de labonaeducacio.cat

Imatges: YouTube

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per