dimecres, 13 de desembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

El valor de les persones

.

.

“No dubtis mai que les persones que coordines poden aconseguir allò que somnies”. Aquesta sentència defineix una de les qualitats del bon líder segons el prestigiós director Benjamin Zander (titular de la Boston Philharmonic Orchesta): la confiança en l’equip. Sense confiança en les persones que formen l’equip es pot manar, es pot dirigir, però no es pot liderar.

En el nostre entorn trobarem empreses i institucions que s’omplen la boca parlant de valors i de persones però que a l’hora de la realitat, quan preguntes als membres del seu “equip” al carrer o al supermercat, veus que aquests valors i aquesta atenció a les persones passen per atendre tothom menys als membres de l’empresa; amb aquests, ni valors, ni persones: normativa i culpa. Perquè déu ser que els mals directius sempre acaben acomiadant treballadors? que són incapaços de reconduir una situació? que són poc hàbils per fer costat a qui els fa costat?

.

.

Segons Ricard Lloria, hi ha sis tipus de “caps” que cal evitar.

El cap que és amic de tothom. Una persona massa preocupada per no espatllar les relacions, aduladora i incapaç d’assenyalar assertivament les àrees de millora que tots tenim pendents de desenvolupar.

El cap que només segueix les regles. Un directiu poc flexible, poc dialogant, només preocupat per fer el que marquen les normes de qualitat o dels protocols de protecció. No veu persones, només veu lleis i normes.

El cap que s’amaga quan les coses es posen difícils. Aquell que mai hi és en els moments de tensió, que envia càrrecs intermitjos a fer les feines brutes. Causalment té reunions els dies D i evita donar la cara davant l’equip o els resultats.

El cap que dispara dards tòxics. Només veu allò que es fa malament i s’hi recrea, ho revisa, ho assenyala fins fer petit el treballador per sentir-se més gran, més important i amb més poder.

El cap que vol guanyar peti qui peti. És aquell que ha de ser el millor en tot: el més simpàtic, el més treballador, el que té millors resultats, el que enamora més al personal, el que mostra més compromís…

.

.

I, finalment, recordant la cita inicial del director d’orquestra Benjamin Zander, hi ha el cap que no confia en les possibilitats del seu equip.

A aquest director se’l pot reconèixer per la quantitat d’acomiadaments que es produeixen en l’empresa des de que ha arribat. Sovint traspassa la culpa, mai l’assumeix, ni la comparteix. Crea grupets per dividir i enfrontar l’equip a fi i efecte de poder-se presentar com el gran mediador (quan realment és un instigador). Això sí, de ben segur que s’omple la boca parlant de valors i de persones. Valors que no practica i persones que no cuida, clar.

Des de les escoles de lideratge i des dels processos de coaching ajudem a identificar i millorar les habilitats directives, la comunicació entre els equips i la confiança entre departaments. No hi ha millor objectiu en la nostra tasca que tornar a donar valor al valor de les persones.

David Domínguez | Coach de labonaeducacio.cat

Imatges: YouTube

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per