dimarts, 24 de octubre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Joan Flores: ”Els bons llibres et trien ells a tu’

Joan Flores

Joan Flores

Que la passió per la lectura esdevingui una professió és un dels privilegis reservats als llibreters. Aquest és el cas d’en Joan Flores, de la llibreria La Central de Barcelona, un maresmenc apassionat pel món dels llibres que es considera lector abans que llibreter.

Joan, quin tipus de llibre teniu a La Central?
Per filosofia de fundació és una llibreria especialitzada en literatura, arts i humanitats. Era una zona on no hi havia cap llibreria; en canvi hi havia a prop la universitat, museus, estava a prop del Macba…

Què busquen els clients amb els que tractes dia a dia?
La ubicació de la llibreria, juntament amb les característiques dels llocs que hi ha a prop, fan que el client tipus de la llibreria sigui una persona amb un nivell cultural mitjà-alt; professors i alumnes universitaris d’estudis d’humanitats, clients que acostumen a saber el que volen; la majoria de vegades, el client ‘s’autoserveix’; sap el que ve a buscar.

Hom parla de les llibreries de poble que abasteixen a tothom, i de les llibreries de la ciutat que són més específiques. La gent que ve a la central te coneixement del tipus de llibreria que sou, o també practiqueu “l’orientació llibretera”?
El client habitual ve força ensenyat. Ens demana informació puntual: la millor novel·la d’un autor o quina recomanaries; s’han fixat en un article al diari o els hi han parlat d’un autor o novel·la i et demanen recomanació. A vegades entra gent que no coneix la llibreria i ens demana llibres que no tenim. Per exemple a La Central no tenim llibres d’esport, ni d’autoajuda , ni d’esoterisme. El client habitual no el demana, i el client casual, a vegades, s’estranya de que no tinguem Paulo Coelho o Jorge Bucay, però és perquè el client no és habitual.

.

.

Quins autors esteu venent més actualment?
Els més venuts els últims quinze dies, d’acord amb les estadístiques, són els autors següents: de ficció en català, Patrick Modiano, Francesc Serés, i Stephan Zweig, que té tanta producció que sempre surt al més venuts; de ficció en castellà: Javier Marías, Patrick Modiano i Thomas Pynchon. De no ficció, la part que jo domino menys, en català: Thomas Piketty amb el llibre El Capital en el siglo XXI, Josep Fontana amb el llibre La formació d’una identitat i Zygmunt Bauman; i de no ficció en castellà Giorgio Agamben, Lillian Hellman i Slavoj Zizek.

Tu coordines la secció de literatura a La Central. Quin estat de salut presenta aquesta secció pel que fa a vendes i en quant a l’interès que tu perceps en la gent?
Hi ha una dita mèdica que ho exemplifica: “estable dins la gravetat”; continua essent la secció de la llibreria que ven més, juntament amb la secció infantil que també és molt potent. És la que ven més perquè és la que interessa a més gent. La secció de literatura, per exemple, és la que té més espai a la llibreria, això en seria un altre indicador. Es ven més en castellà per dues raons lògiques: hi ha més traduccions, raó quantitativa, i una de qualitativa que és que les traduccions del català a altres llengües arrosseguen l’estigma de males traduccions. Per sort, darrerament, algunes petites editorials independents estan tornant a considerar les bones traduccions.

Joan Flores i Francesc Serra

Joan Flores i Francesc Serra

En la teva feina actual, et sents més un “llibreter” o un “botiguer”, perquè?
Més llibreter, per descomptat. Però això no és un mèrit propi, és un mèrit de l’orientació de la llibreria; és també perquè treballo a La Central. Si ara canviés de feina i anés a treballar a l’FNAC, segurament em sentiria més botiguer o acabaria fent més de botiguer. Jo sóc llibreter perquè treballo en una llibreria, literalment parlant. Pensem com dèiem abans que les llibreries en un poble són molt més generals, en canvi, una gran especialització es troba sobretot en la ciutat. Per exemple a Barcelona hi ha una llibreria només especialitzada en novel·la negra.

Com a llibreter, i com a lector, quin penses que és l’efecte que el “món” digital pot produir en el consum de llibres de paper?
Al parlar de món digital fem una referència tan ampla que per força hem d’acotar la pregunta. Per tant, la resposta és “no ho sé”; tampoc crec que hi hagi ningú que ho sàpiga, però el que sí que puc fer és especular sobre l’efecte que produeix el llibre electrònic sobre el llibre en paper. Et responc com a lector: des del meu punt de vista, pels llibres de consulta, la superioritat del format digital és incontestable, per accés, per preu, per espai i per capacitat d’actualització; ara bé, pel que fa a la literatura, l’efecte que es pugui produir és molt relatiu: per exemple, els apocalíptics diran que l’arxiu digital està acabant amb el món del llibre; però no, el que està acabant amb el món del llibre o pot fer-ho és el fet que cada vegada menys gent llegeixi. El problema és aquest, no el format digital.

Joan, què en penses dels clubs de lectura? Són bons propagadors de l’hàbit de llegir?
Els clubs de lectura són excepcionals; són gairebé l’última trinxera on la gent que generalment no llegeix i té ganes de llegir pot gaudir-ne. Des del club de lectura de senyores grans jubilades, fins clubs específics, de terror, de literatura catalana, … el seu paper és fonamental. La lectura sobretot és un hàbit, i els hàbits el primer que s’ha de fer és implantar-los. Jo conec escriptors, com el Toni Sala o l’Enrique de Heriz, que porten clubs de lectura i, tant per gent lectora com per gent no lectora, el que poden descobrir darrera d’un llibre és enriquidor ‘per se’, és espectacular. Està molt bé que les biblioteques formin clubs de lectura, molt més que campanyes publicitàries de milions per situar llibres al metro.

.

Biblioteca de Joan Flores, amb més de 4.000 volums

Com a lector apassionat que ets, què vol dir que un llibre s’ha fet vell?
Sí, és una bona pregunta. És curiós perquè no ho diem de llibres escrits de fa cinc-cents anys, ho diem de llibres de fa cinquanta. Sense voler donar uns criteris tancats o definitius, i segons el meu punt de vista, un llibre s’ha fet vell quan s’ha de llegir amb mentalitat històrica, o sigui, “llegeix aquest llibre però tingues en compte que és del segle XIX”. Llavors, des de cert punt de vista, malament. Un llibre així no és actual, s’ha fet vell. Qualsevol llibre que no puguis llegir en clau actual és un llibre que s’ha fet vell. El llibre vell seria el llibre que s’esgota en sí mateix, acaba amb ell, no hi ha transcendència, ni tan sols pot servir com a retrat de la societat d’aquell moment, perquè si no ens diu res de la relació d’aquella societat d’aquell moment amb la nostra, no ens aporta res de nou, no ens diu res. Shakespeare és universal perquè és intemporal i perquè ens diu coses de la naturalesa humana que són vàlides, tant si van amb un carro de cavalls com en una nau espacial. Els sentiments, els conflictes, els drames humans de Hamlet continuen essent actuals. Exemples de llibres o autors que s’han fet vells: Tennyson, Novalis, Chaucer, …

Un tema que sempre m’ha apassionat, i que penso que és un bon element de discussió, és el de la relació “persona que escriu el llibre (autor), el que es desprèn del seu treball (obra): l’obra és l’autor? o com diu Proust, “El autor es mucho más que sus libros”? Hi estàs d’acord?
Sí. Aquí apareix un problema que penso que molta gent, segur que inconscientment, obvia perquè tendeixen a pensar que no hi ha intermediari entre el l’autor i el lector, i que prové de la ignorància del que és una novel·la: una història, la trama, que escriu un senyor, l’autor. I que, a més, explica al lector mitjançant una figura interposada, que pot tenir nom, o no, que pot ser invasiva o simplement descriptiva, que pot ser un personatge de la novel·la o no. Aquest narrador pot ser l’autor en casos com les memòries o els diaris, però gairebé mai a la novel·la. Diverses supersticions com les crítiques marxistes o psicoanalítiques han contribuït, interessadament, a aquesta confusió.

.

.

Perquè molts lectors i gent molt llegida opina que alguns llibres s’han de llegir a certa edat? Perquè Novalis o Hesse s’ha de llegir als 19 anys i Italo Calvino també recomana que una lectura als 50 anys dóna perspectives noves a qualsevol llibre?
Per respondre això a mi em serveix el següent paral·lelisme: els llibres adreçats a edats determinades com ara Teo al mercat o El diari vermell de la Carlota; i així podríem continuar. Un mateix llibre no té els mateixos efectes sobre el lector a edats diferents, però també penso que el procés de la lectura en la teva vida com a lector és un procés acumulatiu, que vol dir que quan llegeixes un llibre determinat també estàs llegint tots els llibres que has llegit abans; o dit d’altra manera, al llegir un llibre en pots treure aportacions diferents en funció de quins llibres has llegit prèviament. Un exemple: no serveix per res, en la meva opinió llegir El guardià al camp de sègol als cinquanta anys, com no ha fa llegir El Quixot als 15: el primer ja no parla de tu, i amb el segon, no entendràs res. Per tant sí és important l’edat en que llegeixes depèn de quins llibres.

Joan, què estàs llegint actualment? (en el teu cas, m’has de dir almenys 4 llibres).
Jo només llegeixo un llibre a la vegada. Només un. Ara estic llegint un llibre que es diu La hoguera pública de Robert Coover, i els dos anteriors han estat El final de la historia, de Lydia Davis, ex dona del Paul Auster – llibre que demostra que d’aquesta antiga parella la bona era ella – i Sinfonía napoleónica, d’Anthony Burguess, l’autor de La taronja mecànica. Es tracta d’un llibre que es basa en els quatre moviments de la 3a Sinfonia de Beethoven, dedicada originalment a Napoleó.

Friedrich Nietzsche | Viquipèdia

Tres autors que t’hagin marcat?
Nietzche, Montaigne i Joyce. El primer, després d’estudiar en un internat salesià a principis dels setanta, va encetar la meva capacitat crítica; Montaigne perquè em va obrir la porta a considerar la filosofia com un manual de vida; i Joyce perquè et mostra que la literatura també pot ser experimentació, descobreixes que tot allò que t’havien dit sobre les regles de la narrativa no tens perquè seguir-les, tot s’hi val. Una novel·la no té perquè explicar coses, també pot ser important, a part del tema, la textura, la forma. El meu últim progrés com a lector passa per Joyce.

Llegir, comporta esforç i compromís?
Depèn. Sí, exigeix esforç, però valora’m l’esforç que es fa volgut! Els llibres bons no els tries tu, et trien ells a tu; t’arriben en el moment en que estàs preparat. Perquè no els vas llegir abans? És o ha de ser un esforç volgut. El valor que té arribar dalt d’una muntanya, val la pena l’esforç de pujar-hi? Si és volgut, sí. Amb la lectura passa el mateix. El compromís no és objectivable, és personal, individual. L’esforç i el compromís són subjectius, personals i voluntaris.

Acabes tots els llibres o alguns els abandones?
Si un llibre no et diu res en les primeres 20 pàgines, probablement no et digui res en les cent següents. Si resulta que m’equivoco, i la matèria bona ve a partir de la meitat del llibre, el llibre no m’interessa perquè té la meitat de palla. No els acabo tots; si no m’agraden els deixo, sinó és una pèrdua de temps. Hi ha més llibres que els que podries llegir en deu vides. Llavors, per què perdre el temps en llibres que no t’agraden?

Quin paper té la lectura en la teva vida? És un hàbit, una afició o una necessitat?
Primer va ser una afició, després aquesta afició es va convertir en un hàbit, i ara ja fa temps es va convertir en una necessitat. Jo sóc lector, abans que llibreter.

Patrick Modiano | Viquipèdia

Patrick Modiano | Viquipèdia

Em falten dues preguntes finals; El nou Nobel de literatura Patrick Modiano (m’han dit que t’agrada molt), què me’n dius?
M’agrada molt que li hagin donat, representa la nostra civilització més propera; té tres coses molt valuoses: un estil molt senzill, pla, com el de Flaubert, cada paraula posada al seu lloc, sense ornaments, dient el que es vol dir, poques metàfores, poc llenguatge figuratiu. Després, perquè ell té tres grans temes, dos dels quals a mi, m’interessen molt: París i la memòria; m’interessa molt la diferència entre el record i la memòria, sobretot per aquest motiu; i, finalment, perquè és francès i tu ja saps que això per a mi és una debilitat personal.

.

.

Ara que llegeixo Calvino…¿Por qué leer los clásicos?
Llibre fonamental. Llegir-los perquè aquests autors malgrat la distancia dels segles que hagin passat encara aconsegueixen parlar-nos de coses que en ple segle XXI ens importen; aconsegueixen fer-nos sentir implicats en les seves trames, encara ens fan sentir personatges dels seus llibres. Són llibres que ens parlen de tu a tu, llibres que representen els fonaments i les parets mestres d’un edifici. A la història de la literatura, els fonaments i les parets mestres són els clàssics, els elements sobre els que s’edifica tota l’elaboració posterior.

Entrevista: Francesc Serra

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per