dimecres, 18 de octubre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

‘Obsesión’, de Rob Cohen

'Obesión'

‘Obesión’

Pel·lícula feta a mida de l’actriu i cantant Jennifer Lopez, productora responsable de la pel·lícula, sota un embolcall de thriller venut falsament com d’alt voltatge sexual. Aquest film del director de “A todo gas” (2001) procura esprémer un pusil·lànime i cast ingredient eròtic, conformat per escenes pretesament tòrrides i suggeridores entre una dona madura de bon veure i un atlètic jove veí nouvingut, per veure si arrossega també el potencial públic del fenomen passatger de “50 sombras de Grey”.

.

.

La dona, Claire Peterson (Jennifer Lopez), travessa una crisi de parella i està dubtant encara si divorciar-se d’un marit, Garret Peterson ( John Corbett), que l’enganya amb la secretària. En aquestes hores baixes de Claire apareix com un miratge un atractiu noi, Noah Sadborn (Ryan Guzman), de cos herculi i amb moltes prestacions, tant físiques com intel·lectuals. Un tros de carn temptador que mostra a més notables dots en el bricolatge i, a sobre, esdevé tutor i company de l’acomplexat fill de la parella, Kevin (Ian Nelson).

.

.

La pel·lícula vol ser una mena d’atracció fatal que ens recorda aquells thrillers apetitosos i carnals dels vuitanta amb afers extra conjugals de conseqüències destructives. Com aleshores, l’adulteri arrauxat i passional ens descobreix el costat fosc i obsessiu del desitjant amant, el qual acaba per convertir la teva vida en un infern.

.

.

I després la pel·lícula recupera també aquells thrillers psicològics dels noranta farcits de psicòpates amables a cada cantonada. Veïns adorables i companys perfectes que sota la pell de xai amaguen urpes de llop. Films sobre hostes encantadors transformats en perillosos visitants que quan aconsegueixen entrar en la teva vida es comporten com un virus destructor que ho infecta tot i el vol arruïnar la vida.

“Obsesión” podria ser, almenys, un bon refregit de tots aquests llocs comuns cinematogràfics, però malauradament es queda lluny de tot. No rutlla com a pel·lícula d’intriga morbosa, fogots incandescents i perversos jocs de seducció. I tampoc arranca com a pel·lícula de tensió i suspens amb pertorbat amenaçador. Aquesta pel·lícula és un pàl·lid reflex del que podria haver estat i, al capdavall, esdevé un simple vehicle moralitzador i carca per tal de fer prevaldre els sempiterns valors de la família unida davant les turbulències i les contingències desestabilitzadores.

Joan Millaret Valls

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per