dijous, 23 de maig de 2019
Diari Maresme | Independent i Comarcal

‘Reparar els vius’, de Maylis de Kerangal

Portada del llibre

Portada del llibre

Ja la portada ens porta, amb la seva imatge, al surf, a les onades, a la mar. I és que per a Maylis de Kerangal així va ser la redacció de la seva obra, una línea continua, un flux que únicament va acabar amb el punt i final de l’obra. ‘Reparar els vius’ és una novel·la nascuda des del sentiment de la pròpia autora de voler donar veu a la mort.

Després de viure una situació tràgica i de posterior dol dins el seu cercle més proper, de Kerangal va adonar-se que havia de treure tot el que portava dins respecte la mort i d’aquesta manera deixar el mal adormit al paper, però sempre atent per entrar-hi dins la ment del lector que s’atreveixi a obrir l’obra. ‘Reparar els vius’ és la història del tràgic accident d’un jove francès amb dos amics a la tornada d’una jornada sobre les onades que, donat com mort cerebral i veient que el seu cor segueix funcionant, se l’intenta convertir en ajuda per d’altres tractant amb la seva família el tema de la donació d’òrgans.

Una cosa a destacar de l’obra d’aquesta afamada escriptora francesa és l’estil totalment inaudit. Capaç de formar, amb frases extensíssimes i d’altres molt breus, una jornada de surf de poc més de 200 pàgines, Maylis de Kerangal aconsegueix introduir al lector en profunditats mentals amb oracions impossibles de veure el final, però també de parar al lector, de deixar-li respirar utilitzant frases curtes als moments de pes, graus, solemnes. Com ella bé reconeix, el seu llibre és una gran gesta tècnica, però sempre amb la voluntat de que sigui una novel·la, perquè això és per ella la Literatura: “no la descripció d’allò real, sinó de l’experiència d’allò real”. Per ella, “escriure és descriure” – com tant defenia el realisme de Balzac -, sempre busca l’allunyament per anar introduint poc a poc pinzellades de proximitat, de profunditat en certs personatges que trastoquen al lector. Perquè per a Kerangal, “descriure no és una pintura de fons, és una antena que rep i emet”.

‘Reparar els vius’ és una obra que transmet al lector la fatiga de moure’s sobre les onades, la pesadesa de saber que el teu fill és mort. És un llibre fet sentiment, allò tan difícil de trobar, són paraules que retenen l’ànima del lector, l’engabien fins ofegar-la. Llegint a Maylis de Kerangal el lector s’enfonsarà, lluitarà per sortir a la superfície però una nova onada d’extensíssim número de paraules l’introduirà de nou a l’agitat mar d’una ment prodigiosa dins d’un cos de delicada escriptora francesa. Endinsar-se a la lectura d’aquesta novel·la és viure la narració d’un ull completament omniscient que va dient en quin personatge parar-se per treure d’ell tot el que remou la seva complexa ment. Llegir ‘Reparar els vius’ és allotjar-se a la fosca i misteriosa habitació mental d’uns pares que han perdut el seu fill gran, és oscil·lar entre la cordura i la irrealitat de caps que no troben explicació, és surfejar les prestigioses i indefinibles onades que crea i configura la nostra consciència.

Víctor González | @libresdelectura

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per