dilluns, 11 de desembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

‘Amazonas dormidas’, de Judith Bosch

Portada del llibre

Portada del llibre

La vida no acaba amb la mort sinó molt abans, quan algú es dorm, quan algú deixa de despertar-se. Judith Bosch ens porta a ‘Amazonas dormidas’ el drama de la dona ancorada a un devenir amb ambientació de prostíbul: és el transcurs d’unes vides marcades per un destí obscur, és una història de dones prostitutes.

Leila, de quinze anys i marcada pel negre de la seva pell a la Illes Canàries, és la filla d’una dona africana que arribà a les Illes buscant un treball embolicat en bonic paper, però fi. Tant, tan fi, que va despullar-se al tenir-ho entre les mans, ensenyant la seva veritat, una veritat que la va obligar a ella també a despullar-se. Leila es trobarà amb la desaparició de la seva mare, l’únic escut d’una nena que neix amb la visió de que la dona no és més que un objecte de l’home. Després de desaparèixer la mare, Leila haurà d’anar-se a viure amb la propietària dels prostíbul, Doña Lucía, una dona d’avançada edat que només li transmet por y repulsió. Havent de dormir amb ella i sentint que en somnis la seva pell no està sola, la ment de Leila anirà enfonsant-se a ritme accelerat dins un pou sense fons on la foscor i la penombra són les qui regnen, fent-se també amb la nena.

Descobrirem l’interior trencat de Leila a través de les converses que té amb Yurena, la seva companya de classe, i amb Morgana, la nova prostituta d’aquella casa on ella també conviu. Sempre de nit a la vida de Leila, els seus estats d’ànim xocaran pàgina rere pàgina amb el lluent blau d’una illa idíl·lica i envejada, una illa aliena als sentiments de qui la trepitja. Prostitutes amb el seu destí acceptat i amb la picaresca com a ‘mantra’, ànimes humanes donades per complet a la costum del fer sense sentir, maduresa a marxes forçades, duresa a cops. Tot això completa una novel·la que reflexa perfectament l’ambient desolador del rerefons d’un prostíbul, la realitat a les relacions humanes o la forma de parlar segons la nacionalitat de cadascun dels personatges. Tot decorat amb aportacions intercalades de narradors que parlen directament al lector per dotar d’un perspectivisme peculiar a l’obra, els quals s’avancen i reculen a la història, que saben més que tots i que insinuen per seguir empenyent al lector fins el final de la narració. Unes empentes que, sincerament, no són gens necessàries perquè a ‘Amazonas dormidas’ no falta l’addicció, l’atenció i l’avidesa de lectura.

Una excel·lent novel·la moral que demostra que sempre hi ha sortida, que la distància acostuma a ser la millor medicina, que conformar-se és dir-se adéu a un mateix i que la infantesa està per tastar-la abans de que la dolçor a la llengua passi a ser amargor de vida adulta.

Víctor González
| @libresdelectura

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per