divendres, 17 de novembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

‘Aprendre les feines de l’hort és com un joc’

.

.

Els Horts de Can Lleonart estan a les feixes agrícoles de Can Pitongo, a l’Antic Camí del Tramvia a Argentona. Des de l’any 2015, en aquestes terres situades a l’esquerra de la riera d’Argentona hi ha una proposta original que ofereix a les persones interessades conrear les seves pròpies verdures i hortalisses en petits horts a partir de 50 m2, a un preu de lloguer molt assequible. Parlem amb en Marc Vidal, responsable dels Horts de Can Lleonart, perquè ens parli sobre el funcionament d’aquest projecte que aposta per la salut i l’agricultura de proximitat.

.

.

Com van sorgir la idea d’impulsar els horts de Can Lleonart?
Des de sempre he estat una persona que m’ho passo millor en espais oberts que en recintes tancats, potser per això vaig triar formar-me com Enginyer Agrònom, i després dedicar-me professionalment a temes relacionats amb l’agricultura, la ramaderia i el medi ambient com a consultor. En aquestes branques d’activitat m’hi trobo bé i sóc feliç.

Com ha anat evolucionant el projecte?
Amb el pas dels anys, i després d’estar moltes hores entre el despatx i el camp fent projectes i estudis, vaig detectar i comprovar que el gaudir a l’espai obert no era només una cosa meva, sinó que ho compartia amb molta altra gent.

A partir d’aquí, i veient l’interès creixent de la societat (i també meu) cap a una vida més sana i cap el coneixement d’allò que mengem, vaig decidir emprendre una activitat d’horts recreatius i de lleure. Buscant finques on poder fer l’activitat em vaig posar en contacte amb la família Lleonart, ens vàrem posar d’acord en el que volia fer i com fer-ho, i d’aquí van néixer Els Horts de Can Lleonart.

 A quin tipus de persona s’adrecen principalment?
El públic al que ens dirigim són les persones interessades en la vida i alimentació sana, preocupats pel medi ambient, que gaudeixen de la natura i els hi agraden “els tomàquets amb gust a tomàquet”. En aquest grup hi cap tothom des de famílies amb nens fins els avis de cada casa.

.

.

Per tant, és una aposta per a gairebé totes les edats?
Sí. Ens dirigim a famílies amb fills en edat de créixer, que volen millorar la vida que portem, més enllà dels ordinadors i les tecnologies actuals. Famílies que també volen passar temps lliure en un entorn sa, natural i on els valors de la paciència, l’esforç, la constància i el treball prenen rellevància.

També ens dirigim a famílies de mitjana edat que amb les activitats als Horts de Can Lleonart busquen desconnectar del dia-dia i de les cabòries que la feina comporta. Que busquen conversa en entorns diferents als habituals, conèixer gent amb interessos diversos, o que simplement volen sentir i respirar l’entorn quasi natural en què es troben els Horts.

Per últim, no ens oblidem dels que ja s’han jubilat i de les persones més grans. Es tracta de persones actives, amb ganes d’aprofitar el temps, que saben que l’exercici físic moderat es bo, que la interacció amb altres persones enriqueix, que les “preocupacions” de què, com i quan plantar ajuden a mantenir la ment desperta, que respirar l’aire del camp i el contacte directe amb la natura és sà. En definitiva, persones inquietes que trien alternatives actives per omplir el seu temps lliure.

També, és una manera de desconnectar de l’estrès diari?
Sí, sí, sense cap mena de dubte. Nosaltres, als Horts, tenim usuaris que de cara al bon temps, quan el dia es comença a allargar, venen cada dia en acabar la feina. Miren que les plantes s’hagin regat (el reg el tenim automàtic i programat), treuen herbes, vigilen les plagues i malalties, cullen el que hi ha madur, i després contents cap a casa.

.

.

Quins altres beneficis aporta treballar en el camp?
A més dels que he explicat fins ara, per als més joves la cura de l’hort els suposa responsabilitat, adquirir coneixement nous, tenir constància en el manteniment, paciència (ja que entre plantar i collir passa algun mes), esforç (els horts no funcionen amb un botó d’encendre i apagar), treball en grup (bàsicament la família o els “pagesos” de l’hort del costat), escoltar i aprendre de les experiències dels altres, esperit crític, etc.

Per als més grans està clar que les activitats que es realitzen als horts suposen una important millora de la qualitat de vida. Des de l’exercici físic, fins una major estabilitat mental i emocional, augmentant l’autoestima.

Uns beneficis amb valor afegit.
Sí. Com a premi a tots aquests beneficis tenim les collites que anem fent durant l’any, des de tomàquets, pebrots, albergínies, enciams, cebes, etc, a la primavera i estiu, fins les cols, faves, pèsols, calçots, bròquils, patates, etc de la tardor i hivern.

.

.

És difícil aprendre les tasques pròpies de l’horta?
No, en absolut. Menys encara si es fa amb ganes i il·lusió. Aprendre les feines de l’hort és com un joc. A partir dels coneixements que cadascú pugui tenir, nosaltres ajudem i orientem en què s’ha de fer, quan i com. Els responsables de l’hort hi som cada setmana i ajudem en tot el que necessitin els usuaris dels horts. Des de la plantació (fondàries a plantar, marc de plantació, reg inicial, aclarides de plàntules), passant per les malalties i patògens que ens “visiten” (tractaments a realitzar), podes en verd, escarda, etc. En el que normalment no cal ajudar és en la collita, això tothom ho sap fer i es fa amb molt de gust!

Com és la qualitat de les terres i de les verdures conreades?
La feixa on tenim els horts ha estat dedicada al conreu d’horta des de fa molts anys. Es tracta d’un sòl sorrenc, no oblidem que estem al costat de la riera d’Argentona, adobat any rere any amb fems. Es tracta d’un sòl molt solt, ric i equilibrat pel que fa a nutrients.

Els que hem menjat verdures d’aquests horts estem encantats pel que fa a la qualitat. No només ho dic jo, sinó que els “pagesos” que hi ha també ho corroboren.

Collim cada verdura al seu punt òptim de maduració, i això no es pot comparar amb la verdura que normalment ens venen als mercats o a les grans superfícies, que ves a saber quan es van collir i d’on venen.

.

.

On es distribueixen els pèsols, faves, tomàquets i les altres verdures?
La producció que fem als Horts és per autoconsum. La feixa on tenim els Horts forma part d’una finca més gran, Can Lleonart, on la família Lleonart es dedica al conreu de verdures des de fa anys. A la mateixa finca fan venda directa de tot el que produeixen. Ells hi són cada dia, de manera que qualsevol hora és bona per anar-hi i comprar la verdura de temporada. De fet, jo moltes vegades n’he comprat i n’he quedat molt satisfet.

Com veus el futur de l’agricultura KM 0?
Crec que l’agricultura de proximitat o Km 0 té futur, sobretot si tenim clar que no és el mateix menjar verdures collides avui per menjar avui mateix o demà (el que vol dir que hem pogut esperar el temps necessari perquè el contingut en sucres, vitamines, fibres, etc, sigui l’òptim i tinguin la màxima qualitat), que menjar verdures collides ja fa dies, i que per arribar als mercats en bones condicions requereixen la recol·lecció en dates allunyades al seu òptim maduratiu.

A més, l’agricultura Km 0 permet reincorporar al cultiu varietats gairebé abandonades, principalment perquè són menys productives, però que com a contrapartida tenen una qualitat organolèptica molt superior. En aquest camp hi ha molt per recórrer, oferint productes de major qualitat que els que es poden trobar als mercats o grans superfícies.

Finalment, de què n’esteu més satisfets?
La major satisfacció que tenim als Horts és comprovar dia rere dia que els amics dels horts gaudim del que fem i dels fruits que se’n recullen, de l’entorn on estem i de la relació que s’ha establert entre nosaltres. Això, sense cap mena de dubte, és la prova de que ho estem fent bé.

Entrevista: Ramon Texidó | Fotos: Horts de Can Lleonart

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per