divendres, 24 de novembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Cartes d’amor: ‘Gavina’

.

.

Es mou el temps, o només són les muntanyes
que arrosseguen cels i terres?

Fa ja un any que vas voler provar una altra
manera de volar, solcant els teus mons, els
teus mars, els teus cims.

Vas voler travessar fronteres entre altres
continents, vas voler aconseguir nous
descobriments, viure noves experiències,
altres vivències.

Dius que ets feliç, quin goig!, però m’agradaria
saber dels teus dolors, de les teves passions.
Sé que tens prou virtuts, per embolicar l’ànima
de qualsevol ésser vivent.

.

.

Vola gavina meva, ara és el moment;
continua, no paris, segueix volant,
fins que et manqui l’aire, fins que no puguis més,
fins que em trobis, sí, allà… al firmament,
allà on els somnis es fonen en un esquitx màgic,
permanent, envoltat de somriures alegres, senzills,
transparents.

Si mai un cop en els teus recorreguts, plàcids,
impecables, sorgeix un motiu d’angoixa, o desviament, per manca de forces, o cecs pensaments, no dubtis mai a buscar-me, sempre tindràs el meu ajut, el meu suport, el meu amor; la meva mà serà a
la vora, per servir-te, recolzar-te i estimar-te.

.

.

Que el teu vol, únic, sublim, espectacular, inimitable,
superi totes les estrelles, totes les expectatives.
Vola gavina meva, l’univers t’està esperant;
sorprèn el món amb un instant.

Josep Garriga

Imatges: YouTube

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per