dimarts, 26 de setembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

El joc del jo literari

Dijous, 3 de novembre de 2016

.

.

A veure si Girona m’inspira mentre faig temps. D’aquí una estona tinc l’entrevista de feina. Penso en els recorreguts que emprenem per aconseguir allò que ens proposem per tirar endavant. En com fem camí per millorar el nostre futur immediat, que sovint pressentim precari i incert. Tenim enemics interns quan dubtem de les nostres capacitats i els externs se’ns presenten de carn i ossos. Tots cal allunyar-los.

Novament inscrita en el que és el quart curs d’escriptura creativa dut a terme a la biblioteca de la ciutat on resideixo, se’m presenta el repte, com en els precedents, d’escriure un relat, no obligatori, per ésser publicat en aquest diari digital al qual has accedit tot fent el tafaner per llegir-hi el que altres escriuen. Aquest cop, però, se’m resisteix… Estic espessa, deu ser la tensió per la imminent entrevista laboral.

.

.

Asseguda, prenent un cafè amb llet observo l’entorn. Es respira tranquil·litat tot i trobar-me en el nucli urbà. El dia és assolellat. La tardor, de moment, és càlida, daurada, coure, amb pinzellades encara verdes de la vegetació que es prepara pel letàrgic hivern… No sé com continuar. Ho deixo aquí.

Dissabte, 12 de novembre de 2016

Ei! He tornat! Vull parlar-vos de l’ofici, de l’art, d’escriure. Aquest curs va del jo literari. El jo de ficció i el jo real es mesclen obstinadament. Per cert, l’entrevista no va anar malament. Però cal considerar que el meu jo real potser té una percepció poc acurada del moment viscut.

.

.

Com m’agraden els jos de ficció. Es manipulen, s’encaixen en la realitat imaginària per fer-la veraç als lectors. I ells n’escriuran una de mental paral·lela plena de sensacions fruit dels seus jos. Ah! La força dels jos en permanent vigilància de la coherència per no esdevenir desgavell, embull i combat de la realitat arranjada, desfeta i refeta per l’escriptor. L’ésser que escriu per dir alguna cosa, per defugir el tedi, per la necessitat possessiva, gaudidora, guaridora del “Jo escric”.

—Per què et fas passar per mi quan escrius?

—Perquè puc —li dic amb un somrís sincer.

Josefina Coll Ballbé

Imatges: YouTube

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per