dilluns, 18 de desembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

El pessimisme genera estrès

.

.

Un mateix fet pot ser afrontat de dues formes molt diferents. Imaginem dues persones en la mateixa situació. Les dues tenen uns trenta anys, han estat acomiadades del seu lloc de treball després d’uns set anys, estan casades i la seva parella té una feina estable i ben remunerada i cap de les dues té fills. A ambdues els corresponen dos anys d’atur. La situació és idèntica, i no obstant això, l’ enfronten de manera diferent:

  • L’Anna, ho viu com una amenaça. Pensa que és una desgràcia això que li ha passat. Té por de no trobar feina. De fet pensa que no en trobarà i que la seva vida ha canviat sense que ella pugui posar-hi cap remei. S’activa al cervell el mode supervivència, que en la naturalesa ens portaria a atacar o a fugir. L’Anna és molt pessimista i creu que no aconseguirà enfortir-se’n. El seu propi pensament la condueix a una espiral negativa.
  • L’Alèxia, ho assumeix com una pèrdua, però és capaç de veure una oportunitat en aquest fet pensant que trobarà una feina més adequada a les seves necessitats i es troba fins i tot alliberada ja que no li agradaven la feina que realitzava, ni el sector, ni els seus caps. L’Alèxia té un elevat grau d’optimisme que l’ajudarà a enfrontar la situació amb ànims i bona disposició.

Hi ha coses que succeeixen i que no podem controlar. A vegades ni tan sols podem controlar les nostres pròpies emocions i pensaments. És possible que necessitem ajuda per ser capaços de veure que ens està passant i adquirir la distància necessària i no deixar-nos arrossegar a un cercle viciós de por, indecisió, angoixa, estrès, pessimisme i potser depressió.

Cal recordar que és el viatge el que dóna la felicitat, no el destí, i buscar les eines per enfrontar de la millor manera cada situació.

Mercè Ullod | Psicòloga-Coach de Mataró

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per