dijous, 29 de juny de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Els resultats del 26J no han deixat un dibuix parlamentari gaire diferent

.

.

El passat diumenge 26 de juny es convocaren unes noves eleccions generals i com si fos una segona volta del 20 de desembre, tornàvem a les urnes a refer el fragmentat arc parlamentari espanyol alterat per la irrupció de Ciudadanos i Podemos del 20D. Tot i això fent una primera ullada els resultats del 26J no han deixat un dibuix parlamentari gaire diferent vers el passat 20D, a excepció del transvasament d’uns pocs diputats entre les principals formacions polítiques.

El Partit Popular ha estat la força més votada de nou, seguit a molta distancia del PSOE tant en vots com en diputats, en tercer lloc la coalició d’esquerres de Unidos Podemos i finalment Ciudadanos. Amb molts menys diputats tenim els partits de la perifèria tan de Catalunya com del País Basc i de les Canàries. Podem destacar que cap partit per si sola obté la suficient força parlamentària per formar govern i, per tant, les negociacions de nou agafaran protagonisme les properes setmanes per arribar com a mínim a un acord d’investidura per evitar unes terceres eleccions. A més observem en el gràfic la consolidació d’un nou sistema de partits on les principals quatre formacions prenen importància deixant per la història les majories absolutes i governs recolzats per partits perifèrics, tot i que el bipartidisme del PP-PSOE o també anomenada vella política augmenta 9 diputats, de 213 a 222 escons respecte el 20D. També cal donar importància la participació, la qual ha disminuït gairebé 3 punts passant de 71’88% a 69’84% que traduït en vots fan una suma de més d’un milió de sufragis.

Dit això, podríem acabar aquí l’article ja que aquests resultats no difereixen gaire de les conclusions de les passades eleccions del 20D. Però si seguim les tertúlies dels mitjans veiem que aquests resultats no eren els que s’esperaven. A priori hom pot pensar que dues eleccions separades en un espai tant reduït en el temps no es sorprenent que tingui uns resultats semblants, i més si no ha passat cap esdeveniment rellevant que pugui cap girar l’opinió pública, més enllà de les desavinences per arribar a un acord d’investidura. L’efecte del referèndum del Brexit no ha estat determinant per la presa de decisió del voltants. Així doncs, per què hi ha aquesta certa estupefacció davant aquests resultats? La resposta és clara, les enquestes electorals pronosticaven alguns canvis significatius al 20-D i s’han equivocat, ras i curt. Els sondejos electorals fixen les línies estratègiques dels partits i si més no creen unes expectatives que els partits marquen com a fites. I què deien les enquestes? A continuació destacaré allò que pronosticaven i intentaré explicar què és el que ha passat analitzant els resultats dels quatre principals partits de l’Estat Espanyol dividits en termes del clivatge clàssic d’eix esquerra-dreta: bloc del centre-dreta format pel PP i Ciudadanos i un bloc centre-esquerra composat per PSOE i Unidos Podemos.

Del bloc centre-dreta, en primer lloc els sondejos vaticinaven una victòria del Partit Popular però preveien que en el millors dels casos mantindrien els seus 123 diputats i fins i tot podrien baixar en escons. No ha estat així, el PP ha crescut en les seves seus tradicionals com Madrid i València sumant 14 diputats més acompanyats amb més de 600.000 vots arribant a gairebé 8 milions de suports. No obté l’hegemònica majoria absoluta de les eleccions del 2011, però després de la pèrdua de més de 4 milions de vots del 20D respecte el 2011, surt reforçat i és el millor situat per tal d’encapçalar un futur govern. El partit de Rajoy ha sabut rendibilitzar una campanya on es mostrava com a garantia de la unitat d’Espanya, de recuperació econòmica i sobretot com a refugi a la por d’un canvi liderat d’una majoria d’esquerres. Molts es pregunten com és possible que el PP millori resultats amb la motxilla plena d’escàndols de corrupció i d’una suposada guerra bruta contra polítics independentistes. Cal recordar que el Partit Popular ocupa un espai electoral que aglutina el vot conservador, el segment ideològic que engloba des del centre dreta amb la competència de C’s fins a bona part de la dreta més extrema on no hi té cap partit parlamentari que li faci competència tal com passa altres països europeus com França amb el Front Nacional de Le Pen. És en aquest sentit que el PP ha rendibilitzat com ningú el vot estratègic i ha maximitzat la fidelització del seu electorat sempre molt més mobilitzat que no pas l’esquerra espanyola. També ha ajudat la participació, quan és més baixa, normalment la dreta hi surt guanyant. Aquest augment del PP ha anat en detriment de Ciudadanos, que en aquest cas les enquestes no s’han equivocat ja que preveien una lleugera caiguda. El partit d’Albert Ribera ha patit una davallada de gairebé 400.000 sufragis que s’ha traduït en 8 escons menys: de 40 escons del 20D a 32 el 26J. El partit de centre dreta ha estat penalitzat per la pròpia llei electoral que discrimina a la quarta força política en les petites circumscripcions i molts d’aquests vots han quedat sense representació. A comparació amb el 20D el partit taronja ha perdut un 0’89% de representativitat i com a conseqüència el 20% dels diputats. Pel que fa al transvasament de vots a altres partits, segurament molts d’aquest sufragis del 20D han anat a parar al PP per un criteri de vot estratègic que no ha vist a C’s molt fiable sobretot a conseqüència del pacte d’investidura fallit amb el PSOE de Pedro Sánchez. Aquest fet ha pogut disgustar a molts electors que no veuen amb bons ulls els socialistes i han cregut que el PP satisfarà millor les seves preferències. A més, cal dir que el vot d’aquesta formació és molt més volàtil malgrat entrar amb força al parlament espanyol el 20D, ja que encara és un partit jove i manca més implantació d’infraestructura al territori per tal de fidelitzar més el seu electorat.

Pel que fa al bloc de les esquerres, no s’ha produït el fenomen més comentat dels estudis macroscòpics: l’adveniment de l’anomenat sorpasso per part de Unidos Podemos al PSOE. Es preveia que UP superaria als socialistes deixant-lo a la tercera posició. No ha estat així, els Partit Socialista Obrer Espanyol han mantingut la segona posició tot i perdre al voltant de 120.000 sufragis i 5 diputats sent així el seu pitjor resultat des del restabliment de la democràcia. No es d’estranyar aquest descens socialista ja que ideològicament el PSOE és el partit que més s’apropa a la social democràcia, moviment en crisi a tot Europa i a Espanya no és una excepció, una tendència de caiguda lliure des dels inicis de la crisi. Però tot i això, davant el temor del sorpasso, el PSOE ha resistit com a partit líder del bloc de l’esquerra mobilitzant el seu electorat en províncies on havia perdut suports el 20D i recollint sufragis d’aquells més moderats que veuen la coalició morada massa oberta a l’esquerra. La resistència socialista a l’opa de Unidos Podemos ha deixat a la coalició morada més mal parada en termes d’expectatives. L’aliança entre Podemos i Izquierda Unida tenia com objectiu l’efecte multiplicador de presentar una sola candidatura per tal de fer rentable els vots de IU normalment perduts per l’efecte de la llei electoral. Han mantingut el nombre de diputats, 71, però han perdut més d’un milió de vots i a priori res ho indicava. A falta d’enquestes post-electorals que ho confirmin segurament la pèrdua de vots ha estat a causa de l’abstenció del seu l’electorat jove i urbà. També per confirmar, molts votants IU s’haurien quedat a casa han vist amb mals ulls aquesta aliança pel protagonisme en segon pla dels candidats propis de IU i per la moderació d’un discurs cap a la socialdemocràcia. Per altra banda, també ha pogut passar a la inversa, que molts electors hagin buscat el vot més moderat de l’esquerra del PSOE i que hagin vist el partit de Pablo Iglesias com el culpable de la no entesa per formar un possible govern progressista sorgit del 20D.

Amb to plegat, no queda un altre alternativa que no sigui les negociacions. Per una banda el bloc del centre-esquerra ha obtingut menys suports que el 20D per tant un govern de les esquerres més els partits perifèrics seria summament difícil sobretot per les diferències amb la composició territorial o millor dit amb el tema català. I per tant només queda esperar que el PP comenci els contactes per formar govern però no ho tindrà gens fàcil perquè descartat Convergència pel tema català en les negociacions, el bloc del centre-dreta amb coalició canària i els nacionalistes bascos sumen 175 diputats i els hi falta un per la majoria absoluta. En tot cas tota la responsabilitat recau al PSOE, partit històricament de govern i que amb aquests resultats electorals passa a ser el partit que decidirà si hi ha govern de dretes o terceres eleccions, ja sigui abstenint-se facilitant la candidatura de Rajoy i deixant un el PP en minoria o bé participant en un govern com la coalició alemanya liderada per la Merkel.

Per no estendrem més, en un proper article analitzaré què és el que ha passat a Catalunya i quins efectes pot tenir per la política espanyola.

Albert Genís | Canet de Mar

1 comentari per a “Els resultats del 26J no han deixat un dibuix parlamentari gaire diferent”

  1. […] acabar, en el final del darrer article ens preguntaven quina seria la influencia dels partits catalans en la política espanyola. El 26J […]

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per