dimarts, 30 de maig de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

‘No puc ser crítica amb mi mateixa, em manca perspectiva’

Emília

Emília Illamola

Seguim la trajectòria de l’Emília que acaba de publicar el seu quart llibre en quatre anys. El primer va ser Fraccions (Viena edicions 2012), el segon Joc de llunes (Nova Casa Editorial 2014), el tercer Una certa onada (Quorum Llibres 2015) i, ara, ens sorprèn amb un llibre en castellà amb el títol Más allá del cielo azul (Nova Casa Editorial 2016).

Emília, quatre llibres en quatre anys, no et sembla que portes un ritme trepidant?
Tinc la sensació que estic aprenent i aprofundint en el meu entorn i alhora, en mi mateixa. I això, que em fa sentir molt agraïda, em permet gaudir de les oportunitats que m’ofereix aquesta nova etapa, a la que hi estic dedicant una part important del meu temps. Estic contenta perquè puc compaginar l’escriure amb les activitats de costum.

Explica’ns quin és el secret per tenir tanta inspiració en tant poc temps.
Deu ser cert el que es diu, que hi ha un moment per a cada cosa. I si és així, aquest podria ser el meu moment, un moment que ja no esperava, però que en canvi, ha arribat. I potser és per això que estic escrivint, encara que tenir més hores lliures em dóna una sensació de llibertat que també hi ajuda. Ara mateix, escriure és com recuperar el temps, el meu temps.

La teva vida ha canviat molt des que vas publicar el primer llibre?
Si, segurament que bastant, ja que és possible que hagi fet un tomb a mida que he incorporat noves rutines.

Portada del llibre

Portada del llibre

Com ha sorgit aquest llibre en idioma castellà, quan la teva llengua materna és el català?
D’una manera bastant natural perquè em connecta directament amb aquell món nou que m’havia d’esforçar en descobrir. El castellà va ser la primera llengua que vaig aprendre després del català, doncs en aquell moment, entre les dues llengües, no hi havia la mateixa convivència que hi ha ara.

Más allá del cielo azul és un títol que podríem catalogar de “romàntic”, hi estàs d’acord?
Sí, té relació amb la tossuderia de la protagonista -bastant romàntica-, que s’entesta en emprendre un llarg camí que la duu a fer un viatge interior que es converteix en real, per buscar certeses i trobar respostes que pugui fer quadrar amb el seu ideal de realitat.
Respecte al cel blau que esmenta el títol i que surt -com es pot veure a la portada del llibre-molt més gran que el terra, és una pista per donar una idea del món que l’envolta.

Què vol dir-nos la protagonista?
A través del relat, l’Estela ens fa partícips, en petites dosis, de l’evolució en la que se sent immersa mentre segueix un itinerari que si bé sembla escollit a l’atzar, de seguida veiem que respon a una necessitat personal. No desvetllaré gaire la trama, perquè el lector es mereix descobrir-la, però el que sí et puc dir és que l’Estela emprèn el camí de Santiago buscant la màgia d’una espiritualitat perduda. I en part és, per tot el que es diu i sap d’ell.

Quins paral·lelismes hi ha entre ella i tu?
En la forma no gaires, però sí en el fons, ja que hi ha moments en els quals m’hi sento, encara que no m’hi vegi reflectida. Quan anava bastint la història, i anava creixent això que en diem ficció, m’omplia quasi tant com si ho estigués vivint. Però vull que quedi clar que el text de Más allá del cielo azul no és autobiogràfic.

Aquest llibre connecta amb les teves anteriors publicacions?
Em resulta molt difícil, encara que m’agrada, parlar del que escric, però no puc ser crítica amb mi mateixa, em manca perspectiva. El que si et puc dir és que el fil conductor és semblant, tot i que a cada llibre mostra variants respecte les preocupacions que motiven a la/les protagonistes. I d’aquesta manera, es va eixamplant el camp creatiu en el que em moc.

Tens un nou llibre en marxa?
Si, estic treballant en un primer recull de narracions, poc més d’una vintena, que neixen i giren a l’entorn d’aquest univers interior que estic desenvolupant. I tot i que no és gens fàcil, intentaré que es publiqui durant l’any vinent.

Què t’agradaria fer que encara no has aconseguit?
Ui, quina pregunta! Bé, aquí hauria de ser prudent, com l’Estela, no fos cas que els meus somnis superessin les expectatives reals. Per tant, de moment, estic molt il·lusionada en seguir aquesta línia evolutiva, cap endavant. I, sempre que sigui possible, m’agradaria millorar en l’escriptura i també, en el viure.

Quines activitats relacionades amb els teus llibres tens programades?
El 30 de juny a les 19.30 h faré la presentació d’Una certa onada a la llibreria Índex de Vilassar de Mar amb l’Albert Calls. El dia 8 de juliol faré la presentació de Más allá del cielo azul a la Biblioteca Municipal d’Argentona amb Maria Josep Castillo i el 12 de juliol estaré a la Biblioteca de la Fundació Iluro, dins els actes “Català a la fresca” per conversar amb la Sara Esperalba.

Felicitats i moltes gràcies!

Entrevista: Susanna Tortosa i Tudela | Fotos: Emília Illamola

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per