dimarts, 30 de maig de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Gerard Sesé: ‘El piano s’ha convertit en el meu psicòleg’

.

.

El Gerard Sesé és cantautor des de molt jove, ha estat al càrrec d’alguns musicals com The Feliuettes i ara acaba de publicar el seu cinquè CD a través de micromecenatge.

Gerard, des de quan et dediques a la música? Com va sorgir de tu, un cantautor?
Doncs des que tenia uns setze anys. Vaig començar a fer cançons amb amics de l’Institut, però no hi havia manera de tirar endavant res seriós. Llavors vaig decidir cantar les cançons pròpies. Al principi em costava molt perquè em feia molta vergonya la meva veu, però a poc a poc em vaig oblidar de com sonava i vaig preocupar-me per la part creativa. De cop i volta, em vaig presentar al concurs Sona9 i, a partir d’aquí, ja no he parat.

.

.

Aquest és el cinquè CD, és molt diferent dels anteriors?
Sí, i no. Tinc un estil de compondre bastant marcat, però és cert que és un CD una mica més íntim. El que sé i el que és més important és que, de moment, està agradant molt.

Has estat tres anys per tenir-lo enllestit, has tingut altres projectes a que dedicar-te?
He trigat tres anys perquè pel mig he estat al càrrec de dos musicals estrenats a Barcelona: The Feliuettes i Generació de Merda. Que, si em permets, estic molt content de poder dir-te que el tornem a estrenar l’1 d’abril al Teatre Poliorama de Barcelona. Entre això i la meva feina convencional, he anat fent cançons.

Les cançons estan per ordre de creació?
No, no estan ordenades cronològicament, tot i que ho vaig provar. Però em quedava un disc que començava molt trist i deprimit i acabava molt feliç. Per compensar-ho vaig fer un altre ordre.
La meva música és molt autobiogràfica i no me n’amago. Per això la gent es pot sobtar amb aquest CD, que té temes molt alegres i altres de molt depressius perquè és fruit d’una evolució de tres anys.

Has aconseguit la gravació d’aquest CD a través del micromecenatge de totsuma.cat. Explica’m per què vas escollir aquesta opció?
Perquè després de tants CDs vaig decidir que, per primer cop, almenys intentaria no perdre-hi massa diners. Per tant, vaig fer un totSuma per saber de quins diners disposava i, a partir d’aquí, gastar-me’ls. Estic molt content de com ha anat.

.

.

Com valores l’experiència del micromecenatge?
Dura! Crec que mai havia emprenyat a tanta gent. Fins i tot, hi ha hagut un punt d’obsessiu. Els micromecenatges serveixen per a la gent que té molts fans i amb un twit ja tenen recaptada la xifra. Els que no estem a aquest nivell hem de picar molta pedra. Finalment, per sort, es va aconseguir l’objectiu.

Explica’m alguna anècdota divertida o curiosa de la teva experiència de músic.
Crec que l’anècdota més divertida que et puc explicar és que la gravació d’aquest CD està tota feta a la meva habitació. Ho he gravat a casa. I quan dic la meva habitació ho dic literalment, al costat del llit i de l’armari. A més, durant aquests tres anys he anat canviant de casa, així que hi ha parts del CD gravats a la meva habitació de Tarragona, del Catllar, de Bellaterra, del barri del Coll i la Teixonera de Barcelona i finalment a l’Eixample. La gent no s’ho creu.

Què et dóna la música?
Em fa sentir viu. M’ho passo tan bé! A més a més, el piano s’ha convertit en el meu psicòleg. Ell és el millor confident, ho sap tot de mi. És complicat perquè, evidentment, intento fer que les cançons parlin de mi però que, a la vegada, puguin ser prou obertes perquè tothom s’hi senti identificat.

Què t’inspira a escriure cançons?
Normalment els estats d’ànim: l’amor i el desamor són claus, però també he fet cançons sobre la crisi que hem viscut, sobre Catalunya, històries inventades… La sort que tenim els que fem cançons és que en tres minuts i mig ens cap tot el que vulguem.

Què vols aportar als teus fans?
Quan algú ve i em diu: “M’ha agradat molt aquesta cançó”, “No puc treure’m del cap la teva cançó!” o “M’has fet plorar” és quan tot agafa un sentit. Em sento ple, podríem dir que és una espècie de felicitat.
Jo no sóc d’aquells que escriuen d’una manera íntima per deixar les creacions en un calaix. Jo em sento realitzat si la gent pot gaudir de la meva música.

Amb qui t’agradaria col·laborar musicalment?
Hahaha! Si pogués, amb en Rufus Wainwright, Robbie Williams, sir Paul McCartney, Jorge Drexler… o alguna cosa més versemblant seria amb Obeses.

Moltes felicitats i moltes gràcies!

Entrevista: Susanna Tortosa i Tudela | Fotos: Gerard Sesé i Fernando Prats

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per