dijous, 19 de octubre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Ken Loach guanya per segona vegada la Palma d’Or

Ken Loach

Ken Loach

El cineasta britànic Ken Loach conquereix una nova Palma d’Or per “Yo, Daniel Blake”, després de guanyar-la per primer cop gràcies a “El viento que agita la cebada” (2006), i entra d’aquesta manera en el cercle virtuós dels directors que han aconseguit dues Palmes d’Or, repetint la gesta dels germans belgues Dardenne. Més que els mèrits artístics d’una pel·lícula funcional i senzilla, el Jurat Internacional presidit pel realitzador australià George Miller potser ha volgut reconèixer d’alguna manera les bones intencions del britànic en la seva enèsima i oportuna denúncia dels mals de la nostra societat actual en què l’estat del benestar s’escola pel desaigua.

Aquest crit d’alerta l’ha aixecat el cineasta britànic servint-se de nou de la inspiració del seu guionista habitual Paul Laverty que ha creat la commovedora odissea d’un home malalt en la seixantena forçat a plegar de fuster, Daniel Blake (Dave Johns), que restarà atrapat en la maquinària incompetent i ineficient de l’administració per intentar sol·licitar la revisió del seu cas després que li sigui denegada la prestació corresponent. “Yo, Daniel Blake” té prevista la seva estrena a casa nostra el mes de novembre tal com ha anunciat la seva distribuïdora Caramel Films.

Xavier Dolan culmina la seva meteòrica trajectòria amb el Gran Premi del Jurat

Xavier Dolan

Xavier Dolan

El Gran Premi del Jurat ha estat pel jove Xavier Dolan i el seu tens i commovedor melodrama familiar “Juste la fin du monde”, adaptació d’una peça de l’autor teatral de Jean-Luc Lagarce. Un guardó que contribueix a culminar la trajectòria meteòrica del cineasta quebequès lligada a la pròpia història del festival francès des de la seva primera presència amb 21 anys amb “Los amores imaginarios” (2010), que aniria seguida de “Lawrence Anyways” (2012) i “Mommy” (2014), guanyadora del Premi del Jurat. La història de “Juste la fin du monde” explica l’arribada d’un jove escriptor a casa seva després de dotze anys d’absència per anunciar la seva mort. Serà un impossible rencontre familiar en una atmosfera farcida de retrets, discussions i bronques, especialment a causa del caràcter violent i agressiu del seu germà, Antoine (Vincent Cassel), ple de ressentiment, que porta al seu protagonista, Louis (Gaspard Ulliel) a renunciar finalment a la seva decisió de revelar el secret que el turmenta.

Doblet per “Forushande/The salesman” de l’iranià Asghar Farhardi

Una de les pel·lícules més afavorides en la repartidora ha estat “Forushande/The salesman” de l’iranià Asghar Farhardi, exhibida a les acaballes del certamen francès. Després de competir l’any 2013 amb el film “El pasado”, el cineasta iranià ha rodat una història de collita pròpia sobre el trasbals d’una parella d’actors de teatre que assagen “La mort d’un viatjant” d’Arthur Miller forçats a mudar-se d’un immoble que amenaça en esfondrar-se i que quan s’instal·len en un pis d’un company de la companyia la dona, Rana (Taraneh Alidoosti), patirà una agressió. La determinació obsessiva i malaltissa del marit, Emad (Shahab Hosseini), per trobar l’agressor i castigar-lo avergonyint-lo davant de la seva pròpia família, posant en conflicte irresoluble termes com la reparació o el perdó, ha fet que el Jurat considerés al seu intèrpret mereixedor del Premi a la millor interpretació masculina del festival.

Premi a la Millor Direcció compartida

El Jurat ha atorgat un Premi a la Millor Direcció ex-aequo pel romanès Cristian Mungiu pel seu film “Bacalaureat/Graduation” i el francès Olivier Assayas per “Personal Shopper”. En el primer cas cal assenyalar que es tracta d’un guardó merescut ja que es tractava d’un títol emblemàtic sobre la corrupció i degradació moral d’una persona que no podia quedar fora del palmarès. Així el cineasta romanès, guanyador de la Palma d’Or per “Cuatro meses, tres semanas, dos días” l’any 2007 i Premi al Millor Guió per “Más allà de las colinas” l’any 2012, ha dibuixat el perfil d’un home en la cinquantena, Romeo (Adrian Titieni), disposat a impedir a qualsevol preu que s’estronqui el futur prometedor per la seva filla adolescent en una universitat anglesa d’elit després que aquesta fos agredida justament el dia clau de l’examen decisiu per treure la nota necessària.
D’altra banda considerem excessivament generós el guardó al cineasta francès Assayas per la seva incursió en el cinema fantàstic servint-se de la fase de dol que travessa la seva protagonista, Maureen (Kristen Stewart), encarregada de les compres de roba, complements i joies per una celebritat parisenca. Maureen, trasbalsada per la mort del seu germà bessó, detecta la seva presència en forma d’esperit tant a la casa on vivia com en altres emplaçaments, com si el desaparegut es volgués posar en contacte amb ella, en una difícil convivència entre el món sobrenatural i el món real.

Andrea Arnold obté el Premi del Jurat en el seu viatge als Estats Units

Andrea Arnold

Andrea Arnold

D’altra banda, el Premi del Jurat ha estat per la realitzadora britànica Andrea Arnold amb el seu extrem i enèrgic film rodat per primera vegada als Estats Units “American Honey”. Després dels seus films focalitzats en personatges de la població marginal en famílies disfuncionals en els suburbis britànics com “Red Road” (2006) i “Fish Tank” (2009), la cineasta britànica dirigeix un film coral sobre un grup de joves desarrelats i sense il·lusions, entregats a la gresca continua, i que es dediquen a sobreviure fent vida en motels de carretera venent subscripcions a revistes porta a porta per diferents ciutats del país. La realitzadora fa gala d’un estil visual lliure i visceral, com la pròpia vida salvatge i caòtica dels seus protagonistes, que es mou magistralment entre el documental i la ficció.

La naturalitat de Jaclyn Jose aconsegueix el Premi a la millor interpretació femenina

I el Premi a la millor interpretació femenina ha estat per Jaclyn Jose en el film “Ma’Rosa” de Brillante Mendoza. Aquest film ens recorda massa els films anteriors del cineasta filipí, creant la molesta sensació de veure sempre la mateixa pel·lícula repetida, i atorgant el protagonisme a la mateixa actriu que, això sí, aporta unes dosis increïbles de naturalitat en el registre habitual de heroïna sacrificada. Aquí interpreta el paper de mestressa de casa, desbordada i arrossegada per les circumstàncies, i que dóna títol al film, després de ser detinguda amb el seu marit per tràfic de drogues en una comissaria de policia plena d’agents corruptes. Sense cap mena de dubte, un dels guardons més discutits si tenim en compte que hi havia almenys tres candidatures extraordinàries més amb clares aspiracions de premi: Sonia Braga per “Aquarius”, Isabelle Huppert per “Elle” o Sandra Hüller per “Toni Erdmann”

Desconcert final

Per concloure, cal manifestar que els guardons atorgats resulten plenament desconcertants per una edició d’altíssim nivell en què han quedat despenjades del palmarès títols majúsculs que havien consensuat el favor de la premsa especialitzada, sobretot pel que fa a “Toni Erdmann” de l’alemanya Maren Ada, reparada d’alguna manera amb el Premi Fipresci de la crítica internacional. Esmentar entre aquests esplèndids títols oblidats del palmarès “Paterson” del nord-americà Jim Jarmusch, “Sieranevada” del romanès Cristiu Puiu, “Aquarius” del brasiler Kleber Mendonça Filho o “Elle” del neerlandès Paul Verhoeven.

Com sempre, els designis dels grans jurats resulten inescrutables, de la mateixa manera que la polèmica sempre resta servida en qualsevol presa de decisió. Però en una edició tan competitiva i rica com la present, no podem deixar de constatar que el dictamen del gran jurat no ha obrat equitativament alhora d’impartir justícia entre els mèrits demostrats pels contendents. I, per acabar, celebrar la victòria de la Palma d’Or al Millor Curtmetratge de la Secció Oficial pel barceloní Juanjo Giménez amb “Timecode”.

Joan Millaret Valls

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per