dilluns, 11 de desembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

La percepció juga un paper important en l’estrès?

.

.

La percepció hi juga un paper fonamental, perquè una situació pot no ser amenaçadora en realitat però si la ment ho viu com si ho fos aquest pensament farà que el cos s’activi com si aquest perill fos real.

Quan percebem una amenaça, el lòbul frontal activa centres d’associació en el cervell i busca en la nostra memòria situacions semblants i s’activa el tàlem, aquest envia un senyal al sistema nerviós que activa les glàndules suprarenals i, llavors, el cos segrega adrenalina i s’alliberen unes trenta substàncies químiques: ens preparem per a la batalla. Així es com s’activen les hormones de l’estrès i el desencadenant pot ser qualsevol cosa externa, un cap, una mare, un llogater, etc.

Si una persona realitza un comentari i considero que m’està injuriant m’enfadaré, en canvi, si, davant el mateix comentari, decideixo que és una ximpleria perquè no té cap base, fins i tot podrà fer-me gràcia i no li donaré importància.

.

.

Si davant d’un fet que em provoqui estrès, m’aturo i em plantejo si hi ha altres possibles formes de percebre aquesta realitat, això m’obliga a suspendre el judici i fins i tot a preguntar a la persona implicada en aquest procés. Si aconsegueixo canviar la percepció que tinc d’una realitat, un succés o una persona, la meva manera de comportar-me serà diferent i podré obtenir uns resultats diferents

Es pot donar el cas que l’objectiu mateix que jo m’he proposat sigui la causa del meu estrès?
Tenir un objectiu elevat és un impulsor perquè ens pot fer generar el millor de nosaltres mateixos, però si en canvi aquest mateix fet el convertim en una obligació i en una càrrega i sorgeixen la por o la ràbia, voldrà dir que ha aparegut l’estrès.

Hi ha vegades en què és sa parar i preguntar-se, tal com m’he fixat aquest objectiu, m’està produint emocions estimulants o m’està creant temor? Aquest seria un bon indicador de com estic vivint el procés. Si tinc alegria i confiança en mi mateix, podré gaudir d’aquest viatge. En canvi, si com a companys de viatge tinc la impaciència, la pressa, la por, la ràbia o la frustració, possiblement ho aconseguiré però amb un alt grau d’estrès.

És important posar-se objectius estimulants però també saber quan cal abandonar o modificar un objectiu. Podem adonar-nos que partíem d’un objectiu que no era possible i realista, o que aquest ja no està alineat amb el que volem a la vida o no depèn realment de nosaltres. Les circumstàncies poden haver canviat i pot ser que ens estiguem dirigint a una cosa que no és ja el que volem, que ja no ens compensa. És el moment de replantejar-nos el nostre objectiu.

Mercè Ullod | Psicòloga-Coach de Mataró

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per