dijous, 19 de octubre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

La Rambla de Recolons

.

.

L’amic Sebastià explica, tot calmós, el primer record que té de la infància. Ell comença a pensar i diu:  “El primer que recordo és la llarga filera d’arbres ferms, molt alts, amb fulles grosses, i que a l’ombra d’un d’aquests arbres jo jugava aquell estiu amb els meus dos amics més propers a casa, la Pauleta i l’Enric.” Després, explica que tots tres jugaven plegats amb la sorra omplint un camió de fusta, no gaire gros, amb una cullereta de llauna a mena de pala, i que anaven omplint de sorra la caixa de càrrega del camionet, i que el transportaven arrossegant-lo, amb molta cura per no fer-lo malbé. Anys després en Sebastià esbrinaria que aquell lloc era la Rambla de Recolons, ben bé davant de casa seva.

.

.

En Sebastià explica que va compartir un anell de llauna que els va regalar la Pauleta, a ell i al seu millor amic, l’Enric. L’havien de portar una setmana cada un, perquè ella estimava a tots dos sense cap preferència. Però un dia l’amic Enric el va perdre i diu que es va mig desfer aquell encanteri entre tots tres. Poc temps després, la Pauleta va anar a viure a uns carrers més enllà i aquí es va acabar del tot l’encanteri del primer record d’infància.

Avui aquell nen, en Sebastià, ha complert els vuitanta anys i ha recordat tota aquesta petita història amb companys nous perquè enyora els seus amics que ja no hi són. L’angoixa, per una banda i la felicitat del fet, per l’altra, l’han fet somriure com a feliç punt i final.

Sebastià López

Imatges: YouTube

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per