dimarts, 12 de desembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

L’estrès genera patiment

.

.

Pràcticament tota la humanitat pateix el mateix que tu. Si no obtens el que vols, pateixes. I quan aconsegueixes exactament el que volies de totes maneres pateixes, perquè no pots conservar-lo per sempre.

Donen Millman (Llibre del Guerrer Pacífic)

1. Què és l’estrès?
Quan una persona queda molt impactada per un fet, pot tenir pensaments repetitius, això fa que la ment mantingui viu el perill i es pot allargar dies, setmanes, mesos i fins i tot anys. Els resultats de l’impacte d’aquesta experiència poden provocar alteracions en el son, que parli en tot moment l’assumpte, que es vaig aïllar socialment, que es culpi, que perdi la gana o coma compulsivament, o que estigui sempre en alerta. La incertesa fa que augmenti l’aclaparament i s’engrandeix la sensació de perdre la capacitat de decidir i apareix la sensació de manca de control i l’estrès. L’estrès, per la seva banda, activa els mecanismes de fugida o de lluita i apareixen emocions com la por o la ràbia.

Encara que hi ha persones a qui els agrada sentir una mica d’estrès, i fins i tot se’l provoquen ja que veuen que els fa molt efectius, si es passa el llindar sa de l’estrès, aquest pot tenir efectes molt nocius. La ment s’atabala i poden començar a aparèixer problemes físics, emocionals o conductuals. Quan vam passar una etapa prolongada d’estrès, pot sorgir ràbia o por. La por, successivament, pot produir ansietat, pànic i fòbia i si es manté en el temps pot aparèixer la tristesa i desencadenar una depressió.

.

.

2. Problemes que pot generar l’estrès:
Mals de cap, alteracions del son, tensions musculars, problemes gastrointestinals, impotència, problemes emocionals, conductuals i cardiovasculars (tensió alta), etc. Les hormones de l’estrès poden provocar càncer, al·lèrgies, problemes intestinals, problemes musculars, refredats, problemes a la pell, ansietat, angoixa, fatiga, dolors, etc …

3. Com enfrontar l’estrès (la química està a favor dels optimistes)
Si quan vull adquirir un nou aprenentatge (ja sigui fer una truita, cosir un botó, reparar una punxada, un endoll, etc.) penso que mai no en seré capaç, generaré cortisol, que és una hormona produïda per la glàndula suprarenal i que és alliberada com a resposta a l’estrès. En canvi si penso que encara no tinc aquesta capacitat però que puc aprendre-la, si és important per a mi, els meus pensaments seran potenciadors i això em permetrà poder buscar informació per internet o a algú perquè m’ensenyi i el meu cervell generarà serotonina i m’ajudarà a veure diferents opcions. L’optimisme pràcticament elimina la sensació d’amenaça, de manera que no apareixerà la resposta a la por.

Mercè Ullod | Psicòloga-Coach de Mataró

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per