dissabte, 16 de desembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

‘Li deien pare’, d’en Carles Porta

Portada del llibre

Portada del llibre

Molt bo però molt dur, el llibre ‘Li deien pare’ d’en Carles Porta. Una visió des de quatre punts de vista d’un cas real de pederàstia a la petita població lleidatana de Castelldans. Mai millor dit, la realitat supera la ficció. Durant disset anys ningú no va sospitar res..sembla que no pugui ser…David Donet, l’imputat, tenia una casa d’acollida de menors…L’estil amb què ho enfoca Porta, sense jutjar ningú, i només donant les quatre visions del mateix fet, fa que es llegeixi d’una tirada, talment com si d’una novel.la es tractés. Però, com he dit, es tracta d’una història ben real que va passar fa molt poc a casa nostra. L’autor, com sempre, mostra la seva valentia en difondre aquest fet tal i com va fer en els seus dos llibres anteriors, ‘Tor, tretze cases i un mort’ i ‘Fago’.

El llibre es divideix en quatre episodis en què, en primera persona, es relaten els fets ocorreguts. La primera visió és la del policia, que arran d’una denúncia descobreix tot l’entrellat. Tal com diu ell, el cor se li encongeix en veure les imatges, es veu forçat a repassar una gran quantitat de material requisat ja que el detingut filmava tot el que feia amb els menors… Només espera arribar a casa seva per abraçar els seus fills.

La segona visió és la d’en Santi, el noi del qual Donet s’enamora…i amb qui manté més relacions. El més fort de tot és que en Santi l’anomena pare…Hi ha un moment donat en què l’acusat pensa que no pot portar enlloc estar enamorat d’algú que et diu fill…

La tercera visió és la del mateix Donet, on fa un repàs de la seva vida. Intentant amagar la seva homosexualitat durant la seva joventut en època d’en Franco, anant a psicòlegs i psiquiatres per pròpia voluntat, no li detecten res anormal. Donet sempre defensa que li agraden els “jovenets” i que les relacions que ha matingut li semblaven normals perquè eren consentides per l’altra part. El que ell no se n’adonava és que tots aquests menors depenien d’ell, si no feien el que ell volia i no el complaïen els amenaçava de retornar-los al centre de menors. Al final es penedeix de tot però, particularment com a lectora, no m’ha semblat un pendediment total ni gaire sincer.

I, per fi, la quarta visió és la del’especialista, la Montserrat Juvanteny, la qual feia un seguiment de la casa d’acollida d’en David i la qual queda profundament marcada per no arribar a sospitar res de res de la seva conducta. Tot i portar més de tranta anys treballant amb temes d’acollida, és totalment enganyada per Donet.

Malauradament, aquest tema està esdevenint d’actualitat en aquests dies. Val la pena llegir aquest cas per saber-ne més i poder detectar i denunciar casos semblants
Felicitats, Cales Porta, per escriure un llibre que, de ben segur, pel tema que toca, no serà precisament comercial però que penso que tothom hauria de llegir. Amagant el que passa al nostre voltant, mirant cap enrere, no solucionarem mai res.

Marta Rocafort

Títol: Li deien pare
Quan l’horror es disfressa d’amor i família
Autor: Carles Porta
Editorial: Pòrtic
PVP: 17,90 €
Font: Llibreria ‘El Faristol’ (Calella)

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per