dilluns, 18 de desembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Llums al sostre

.

.

Llums desconeguts
Un silenci sospitós
Ells, nosaltres, tots

El Robert va entrar a l’arxiu arrossegant un carretó ple de capses de documents per endreçar. Aquella feina li agradava, no havia de pensar gaire, només seguir l’ordre alfabètic per col·locar correctament cada cosa al seu lloc. Feia anys que gaudia tancant-se en aquella habitació sense finestres al soterrani, per sentir-se lluny de tot, per estar sol dins una rutina que només a ell podia satisfer.

Un cop acabada la feina que li havien encomanat, va sortir als despatxos que tenia a l’altra banda de la porta. El va sorprendre el silenci més absolut, no hi havia ningú. Va mirar l’hora, era massa aviat perquè tothom hagués plegat. Els abrics restaven als penjadors i els ordinadors continuaven engegats. Es van apagar els llums i es van encendre els d’emergència.

.

.

Es va dirigir intranquil cap a l’ascensor, però no funcionava. Va anar escales amunt per buscar els seus companys, però no els va localitzar.

Se sentia desorientat i va córrer pels passadissos, intentava trobar una explicació lògica a tota aquella quietud. Amb una llambregada per la finestra va estar segur que a fora tot funcionava amb normalitat.

Estava tan neguitós que li faltava l’aire i, de cop, va caure desmaiat. En obrir els ulls, sense saber quanta estona havia estat inconscient, va observar uns llums de colors reflectits al sostre que provenien del carrer.

«Els han abduït a tots! Aquests llums deuen formar part d’una nau espacial que deu venir d’una altra galàxia llunyana. Millor em quedo a terra, millor que no em mogui i, ja que no m’han trobat, si ara no em veuen, marxaran.» Va concloure el Robert.

.

.

Aquells minuts immòbil i en absolut silenci li van semblar eterns. Estava aterrit i amarat de suor per l’angoixa que poguessin tornar a buscar-lo. Atent a aquells llums misteriosos, només desitjava que s’apaguessin per comprovar que els extraterrestres haguessin marxat.

Arraulit al terra i amb els ulls clucs va notar una mà que imaginava gran i de color verd. Va començar a tremolar, aquells dits ossuts que li colpejaven les espatlles el feien preveure el pitjor: havien tornat per emportar-se’l. Si coneixien la plantilla d’empleats, no podia ser que marxessin sense ell.

Va sentir un alè calent molt a prop de l’orella, no volia obrir els ulls i continuava sotmès al més absolut silenci.

—Robert! Robert? Què et passa? No et trobes bé?

Va decidir afrontar la situació, tard o d’hora ho havia de fer. Es va incorporar.

—Xe… Xevi? Ets tu? No se t’han emportat amb la nau?

—Quina nau, Robert? Què et passa?

El Robert no podia escoltar què li deia el Xevi, només podia veure com movia els llavis, sense desxifrar les paraules.

.

.

De sobte, es va adonar del que li passava. Es va treure l’aparell auditiu i va remenar la pila, en tornar-lo a col·locar a l’orella, va poder sentir la remor de tots els companys com tornaven de manera ordenada als seus llocs de treball. En dècimes de segons ho va entendre tot en veure com les portes que servien de tallafoc tornaven a obrir-se, ni s’hi havia fixat.

—Robert, on eres? No t’hem vist a fora. No has escoltat l’alarma d’avís d’incendi?

El Robert es va abocar a la finestra i allà hi havia els llums giratoris encesos del cotxe de policia i del camió de bombers que havien assistit a comprovar que el simulacre es portés a terme correctament. Va dirigir la mirada al sostre, encara s’hi reflectien.

Va sospirar, intentava tranquil·litzar-se de l’ensurt.

—Robert, estàs bé? Segur? Vols que et portem al metge?

—Ss… ssí, sí, estic perfectament. Nnn… nnnno, no cal que em porteu al metge… —Va contestar dubitatiu el Robert en observar les orelles punxegudes del Xevi.

Susanna Tortosa

‘Llums al sostre’ és un relat del llibre ‘El teu somriure dins el cotxe del costat’, de Susanna Tortosa.

Presentacions del llibre

  • Divendres 1 d’abril, a les 18 h, a la Biblioteca Jaume Fuster (Plaça Lesseps 20-22, Barcelona).
  • Divendres 22 d’abril a les 18 h al Centre Aurum (Passatge Sistres, 1, El Masnou).

Entrevista: ‘Escriure em dóna el poder de manegar històries i personatges’

Imatges: YouTube

1 comentari per a “Llums al sostre”

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per