dijous, 23 de novembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

‘Marienbad eléctrico’, d’Enrique Vila-Matas

Portada del llibre

Portada del llibre

Llegir a Vila-Matas és ser amb ell un temps, el temps que dura la teva lectura. Trencant els límits i fusionant literatura amb vida, trobem a l’escriptor barcelonès sempre present a les seves lletres, com si estigués parlant directament amb tu, com si fos un vis a vis entre ell i tu: el lector.

Molts anys fa ja que ve bategant dins l’art la busca del límit extrem, la convicció de que el centre de tot ja ha estat ocupat i de que l’artista, com exemple de despullament, sempre ha de rondar el extrems, els límits, el lloc on encara hi ha espai per a la creació. Amb aquesta filosofia artística i vital, que en ell són la mateixa cosa, ens trobem a ‘Marienbad eléctrico’ la fusió de dues mentalitats idèntiques en quant a la concepció de l’art, és a dir, en quant a la concepció de la vida. Una d’elles, com és de suposar, és Vila-Matas; i l’altra, Dominique Gonzalez-Foerster, l’artista multidisciplinar francesa. Com dos bons amics que es troben sempre a la mateixa cafeteria, aquests dos creadors ens expliquen des de la veu de l’escriptor el seu parer sobre l’art i tot el que l’envolta. Per ells, l’art no és res més que tot i tot es mou per i per a ell. Repassarem al llibre l’obra de DGF – que és com es refereix Vila-Matas a González-Foerster –, trobarem multitud d’anècdotes, referències, mencions i cites. Ens banyarem en pintura, en lletres d’autors maleïts i d’altres amb la categoria de popes; en pel·lícules, directors, actors, música, intèrprets, etc.

‘Marienbad eléctrico’ és la demostració de que una vida pot ser donada a l’art, de que la vocació es pot convertir en la base anímica del devenir vital de qualsevol. Carregat de frases i fragments per subratllar, aquest llibre és una breu però reconfortant empenta a tots aquells que pressenten la impossibilitat d’entrada a l’art, que veuen molt a prop la seva caducitat. ‘Marienbad eléctrico’ és una afirmació categòrica de que l’art, mentre segueixin vives ments tan actives com les de Dominique Gonzalez-Foerster i Enrique Vila-Matas, no deixarà de bategar, de crear camins cap a la singularitat, la creació i la llibertat.

Víctor González | @libresdelectura

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per