dimecres, 13 de desembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Mobbing laboral o Assetjament Psicològic a la feina (Capítol II)

.

.

Més sobre el cas de l’Eva, com detectar una situació de mobbing laboral?

En aquestes situacions d’assetjament s’acostumen a donar unes característiques determinades:

  • Rebuig a la comunicació. Evitar parlar fa que es mantingui el problema. És impossible trobar una solució perquè quan algú no compren la situació no pot actuar i es paralitza. En el cas de l’Eva, el seu cap dóna una imatge de grandesa, de superioritat. Si el conflicte quedés explicitat, haurien pogut parlar i trobar una solució. El cap n’és conscient i evita que això passi posant excuses. Li pot dir que és una època de nervis per manca de vendes, o que ha tingut un problema amb un client o qualsevol altre cosa per tal d’evitar la comunicació.
  • Desqualificació per comunicació no verbal. S’evita dir res concret que pugues ser rebatut. Un gest, una mirada, una mala paraula o, fins i tot, un to de veu poden ser prou efectius. L’Eva es sent cada vegada més insegura i dubta de qualsevol cosa que hagi de fer perquè sap i tem el tipus de resposta que rebrà del seu cap. Un dia l’Eva va haver d’anar amb el seu cap a una altra ciutat per coses de la feina, quan va arribar l’hora de dinar ell va desaparèixer. Ella el va estar esperant i quan ell va tornar li va dir “continuem amb la feina”, ella li va comentar “no dinem?”. Ell li va respondre que ja havia dinat i que era hora de treballar. Ella es va quedar paralitzada davant d’aquesta resposta i va seguir treballant sense entendre què havia passat. Com veiem, el seu cap utilitza una mena d’agressió que no és directa i de la qual l’Eva no sap com defensar-se perquè dubta sobre què està percebent i cada vegada té menys confiança en ella mateixa.
  • Establir el dubte perquè el dubte immobilitza. El cap de l’Eva verbalment diu una cosa i a nivell no verbal en comunica la contraria. Amb això està enviant un discurs paradoxal que provoca la desestabilització de l’Eva que no sap com actuar.
  • Expectatives poc ajustades a la realitat. Un dels problemes de la persona que pateix assetjament és que les seves expectatives es veuen constantment frustrades perquè no té en compte el fet de que està en una situació d’assetjament. Eva té unes expectatives sobre la forma en què hauria d’actuar el seu cap envers ella que no s’acompleixen i això la fa patir. Ella inicia un pensament lògic basant-se en el fet que, com pensava Aristòtil, si s’analitza un problema amb una lògica correcta el punt d’arribada serà el correcte. Però el cert es que, com deia Locke, cal anar amb compte perquè si partim de premisses errònies arribem a conclusions errònies. L’Eva està fent el seu raonament obviant el fet que els seu cap es un assetjador, per això les seves expectatives no s’ajusten a la realitat.
  • Comunicació desqualificadora. L’assetjador utilitza el sarcasme, el menyspreu i la burla, i, esporàdicament, també la mentida. Tendeix a emprar una veu freda, sense cap to afectiu que deixa entreveure burla i menyspreu. Així es com el cap de l’Eva es comunica amb ella, fent que es senti irritada i confusa. Com que fa servir un vocabulari paradoxal i incomplet o, a vegades, es limita a fer servir silencis, l’Eva es veu forçada a interpretar la realitat. El seu cap sembla tenir l’habilitat de dir coses sense dir-les i això genera el dubte en l’Eva i la paralitza perquè no entén què està passant. Comença a adonar-se que ell la tracta com si fos un objecte i que la desqualifica per la manera de fer, o de vestir, i que la desautoritza davant algun client fent broma amb la intenció d’ofendre-la o excloure-la. A vegades li posa algun malnom davant dels clients, li diu coses com “lenta, espavila i busca aquesta peça!”.
  • Qui exerceix l’assetjament és una persona narcisista, sense empatia envers l’altre i manipuladora que s’aprofita de la seva víctima. L’Eva és una persona molt protectora i s’ha acostumat a tapar els defectes del seu cap i si algun cop ella s’ha atrevit qüestionar el que està passant ell es posa irascible i amenaçador. En aquest moment la convida a deixar l’empresa i li deixa clar que no trobarà feina. El seu cap l’està coaccionant contínuament i així aconsegueix que ella es torni més depenent i submisa. Ella té una creença falsa: que si ella es submisa, arribarà un moment en què ell se n’adonarà i canviarà.
  • Agressions indirectes. L’assetjador provoca tensió i hostilitat a l’ambient, no li cal agredir de forma directa. El cap de l’Eva, pot, si està molt enutjat, colpejar objectes (taula, portes…) o posar-se a blasfemar en veu alta. L’Eva ho observa, no entén què està passant i la seva confusió augmenta.

Si som capaços de detectar aquestes característiques i veure què està passant realment podrem evitar caure en la confusió, les falses expectatives, la paralització i la baixa autoestima que aquest tipus de conductes poden provocar en nosaltres.

Mercè Ullod | Psicòloga- Coach de Mataró

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per