dilluns, 23 de octubre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

L’origen de l’estrès: ‘No puc parar de donar-hi voltes’

.

.

A vegades ens sentim espectadors d’una pel·lícula on els fets es van succeint. És com si fóssim passatgers d’un cotxe conduït per un estrany, ens envaeixen la sensació desoladora de que no controlem el que està passant. On anem?, com podem controlar el que passa?, per què ha hagut de passar?, i si va a pitjor?, i si es torna a repetir allò que va ser un desastre?

El cert és que trobar-nos en una situació que no sabem com resoldre resulta esgotador i quan aquesta situació es dilata en el temps, ens desgasta terriblement. Desapareix el Benestar i apareix l’estrès. Volem buscar una sortida, però ens limitem a ocupar la nostra ment pensant en allò, una vegada i una altra. Potser que ens responsabilitzem del que ha passat o que ens en sentim culpables, o pot ser que ens sentim víctimes de les accions d’altres persones o de la situació mateixa. Fins i tot es pot donar que busquem evitar enfrontar-nos a la situació. Però tot això només fa que anem augmentant el nostre nivell d’estrès. No podem aturar els nostres pensaments i pensem constantment en el mateix, i això fa que ens sentim febles i en perill, sense adonar-nos que és el nostre propi pensament el que està ajudant a provocar el nostre malestar.

.

.

Viure aquesta sensació és com ser a una muntanya russa: només podem esperar. No obstant això, depèn de com visquem el recorregut, així serà la nostra experiència. Tanca els ulls, observa com el cor se t’accelera, com la por t’envaeix, i podrà ser la pitjor experiència de la teva vida. El recorregut se’t farà molt llarg i penós, com si el temps no passes. Estaràs generant molt d’estrès, que es quedarà en el teu cos i possiblement anirà amb tu la resta del dia. En canvi, si en sentir aquesta mateixa sensació ets capaç de confiar que ets a un lloc segur, podràs alliberar-la rient o cridant i, fins hi tot, gaudir del recorregut.

Moltes vegades serà la percepció que es tingui i el pensament que s’alimenti el que determini com vivim el moment. Si som capaços de reconèixer les nostres emocions i els nostres pensaments sense aferrar-nos-hi, fer-hi les paus, i deixar-los anar completament, llavors, ens n’adonarem que no som les nostres emocions ni els nostres pensaments, i tindrem la perspectiva necessària per viure el moment d’una altra manera.

Mercè Ullod | Psicòloga-Coach de Mataró

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per