divendres, 24 de novembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Sant Sebastià corona l’ensopida pel·lícula xinesa ‘I am not Madame Bovary’

El Festival de Sant Sebastià corona l’ensopida pel·lícula xinesa “I am not Madame Bovary”

Premi

Premi a ‘I am not Madame Bovary’

Fidel als despropòsits i a les decisions incomprensibles, el jurat de la Secció Oficial d’aquest 64 Festival de Cinema de Sant Sebastià ha posat el seu granet de sorra per contribuir a perpetuar aquesta estranya tradició que s’arrossega d’anys de distingir sempre aquelles pel·lícules que paradoxalment han desvetllat menys interès. I és que el gran jurat, presidit per l’internacional realitzador danès Bille August, ha guardonat amb una excessiva Concha d’Or la tan avorrida com elegant cinta xinesa “I am not Madame Bovary” de Xiaogang Feng, una cinta embolcallada d’un fals reclam artístic gràcies als diferents formats de projecció que utilitza, encara que sense criteri.

El triomf d’aquesta buit i tediós melodrama social sobre una dona que mou cel i muntanya per anular el seu divorci mentre la seva tossuda lluita és capaç de commoure als alts dignataris del país, convertint-se tot plegat en una espècie de conte o faula més que un film de denúncia del poder abassegador del gegant xinès, ha vingut referendat també per la Concha de Plata que se li ha atorgat a la seva rebel i dissortada protagonista femenina, la cèlebre actriu xinesa Fan Bingbing.

Premis Especials

'El invierno'

‘El invierno’

El jurat ha concedit també sengles Premis Especials ex-aequo al film “El invierno” del debutant realitzador argentí Emiliano Torres y el film “The Giant” del suec Johannes Nyholm. El film argentí-francès “El invierno”, que ha sortit reforçat de la competició gràcies també al Premi a la Millor Fotografia per Ramiro Civita, és un film auster fins el minimalisme, tan sec i aspre que no es permet fer concessions de cap mena. El film retrata la duresa del treball, la soledat feridora i l’alienació laboral del vell encarregat Evans d’una finca ramadera en la remota i desèrtica que queda aïllada durant l’inhòspit hivern. El seu esquerp i asocial protagonista veu com se li ensorra la seva vida quan és rellevat del seu lloc per un nou capatàs més jove que ell, Jara, qui al seu torn s’acabarà convertint en un reflex de l’altre.

'The giant'

‘The giant’

D’altra banda, la modesta cinta sueca-danesa “The Giant” resulta ser un efectiu i emotiu conte modern sobre un personatge autista i deforme, Rikard, que juga en un club de petanca. Aquesta faula sobre la soledat, la marginació i la dolorosa absència d’una presència maternal després que el noi fos abandonat, està sublimada per l’encant d’un ingredient fantàstic: la presència d’un gegant que no és altre cosa el doble d’ell mateix, però augmentat i potenciat al màxim.

Altres guardons

Eduard Fernández

Eduard Fernández

Entre els guardons importants cal esmentar la Concha de Plata al Millor Director pel cineasta sud-coreà Hong Sangsoo pel seu film “Yourself and Yours” en què segueix indagant i diseccionant el món i els jocs de l’aparellament juvenil des d’una aparent lleugeresa sota la qual s’amaga una profunda sensibilitat i intel·ligència.

Cal aplaudir també la tan merescuda com cantada Concha de Plata a la Millor interpretació masculina per l’actor català Eduard Fernández que dóna vida a l’agent secret espanyol, diplomàtic i estafador maquiavèl·lic Paesa en el thriller polític i històric dels anys de la guerra bruta del govern del PSOE “El hombre de las mil caras” d’Alberto Rodríguez.

El thriller com a gènere dominant en el festival donostiarra ha fet també que l’altre thriller espanyol, “Que Dios nos perdone” de Rodrigo Sorogoyen, sobre un psicòpata assassí de iaies en un Madrid cèntric durant la visita del Papa fa uns anys, s’emportés el Premi del Jurat al Millor Guió pel seu director i la guionista Isabel Peña.

Consolació

Lady Macbeth

Lady Macbeth

I una de les grans cintes del festival basc dotada d’aptituds i mèrits de premi, “Lady Macbeth” del britànic William Oldroyd, adaptació de l’obra teatral homònima de l’escriptor rus del XIX Nikolái Leskov, convertida més tard en una òpera pel compatriota compositor Xostakòvitch, ha marxat de Donostia sense cap reconeixement oficial. El gust i l’exquisidesa de la proposta, el tempo pausat i precís, la temperatura tràgica del relat, la cuidada concepció visual i plàstica, així com la terrible història d’una dona casada menystinguda pel marit que decideix regir el seu propi destí en l’encotillada societat masclista i patriarcal de l’època en un entorn rural britànic, han servit almenys perquè aquesta proposta es fes mereixedora del Premi de la Crítica Internacional.

Joan Millaret Valls

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per