dimarts, 24 de octubre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

‘Els Catarres som amor, lluita i alegria’

.

.

L’Èric Vergés (veu i guitarra), el Joan Riera (guitarra, acordió, pandereta, melodia i cors), la Roser Cruells (contrabaix i cors), la Laia Fortià (bateria), el Marc Ruescas (Trombó) i el Paul Evans (trompeta) són els components del grup de pop-folk anomenat Els Catarres. Gaudeixen d’un bon recorregut a través de la cultura musical catalana des del 2011 quan es van donar a conèixer i, amb tres premis de votació popular (millor disc de pop-rock 2015 per a Big Bang, millor lletra per a “En peu de guerra” i millor portada de disc) han estat el grup més guardonat dels premis Enderrock 2016.

Èric, què significa el nom del vostre grup Els Catarres i com va sorgir?
El nom d’Els Catarres va aparèixer per casualitat quan en Joan i jo érem petits i jugàvem amb un amic francès que venia a estiuejar a Aiguafreda. Nosaltres, per fer broma, li dèiem “gabatxo” i ell ens contestava “catarres”. La paraula ens va fer molta gràcia i vam pensar que era ideal per a un grup de música. El nom ens encaixa a la perfecció!

Qui escriu les cançons? I qui fa els arranjaments?
Depèn de la cançó. Pot ser que la porti més o menys escrita un de nosaltres i entre el Joan, la Roser i jo l’acabem d’arranjar per ajustar-la als gustos de tots. O pot ser que la fem des de zero al local, improvisant fins que trobem una idea que ens agradi.
No tenim un procés fixe i això fa que cada cançó sigui especial i tingui un caràcter propi.

Des de la cançó Jenifer amb la que us vau donar a conèixer el 2011 fins a En peu de guerra o Sota la llum del sol que estan nominades als premis Enderrock 2016, què creus que ha canviat?
Han canviat moltíssimes coses. Jenifer va sorgir per casualitat i el seu èxit, del tot imprevist, ens va brindar l’oportunitat de fer-nos un espai en l’escena catalana. Al cap de pocs mesos però, vam veure que amb això no n’hi havia prou, i si volíem continuar endavant i créixer amb el grup, calia treballar amb totes les forces en el projecte. Nosaltres creiem que la clau és no conformar-se i intentar aquella passa extra que sorprèn al públic i a un mateix.

Tens una cançó preferida?
Depèn del dia és una o una altra segons l’estat d’ànim. Però si n’he de triar una avui, diria Estels al Vent perquè és una cançó molt representativa del que fem Els Catarres a dia d’avui, però sense oblidar el que som: amor, lluita i alegria.

.

.

Què creus que la gent valora més del vostre grup?
És difícil de dir, suposo que deu ser la nostra forma d’escriure cançons properes i alegres, que parlen del dia a dia, de les coses que ens passen a tots. Fem una música que no busca alliçonar, sinó despertar somriures, fer que la gent s’ho passi bé i posar un toc de color en una realitat que és sovint massa grisa.

Les vostres cançons expliquen situacions de la vida i de l’amor, t’identifiques en alguna?
M’identifico en algunes, però no totes les històries són verídiques. A vegades només són reals a mitges i a vegades no ho són en absolut!

Què enveges a altres grups de música catalans com: Blaumut, Aspencat, 9SON, Anna Roig i l’ombre de ton chien, etc…?
Vull pensar que no envejo res dels altres grups o artistes, més aviat els admiro, que és més sà i productiu. Tots tenim les nostres particularitats i qualitats que ens fan únics i és precisament, en les nostres diferències, on neix la riquesa del panorama musical català.

Quin tipus de música t’agrada escoltar?
Escolto molts tipus de música diferents, des del Rock i el Punk més dur fins a al Folk i músiques mestisses passant pel Reggae, el Dub o el Pop. No sóc massa fan de les etiquetes. M’agraden les cançons que em despertin emocions, l’estil és secundari.

Teniu cançons amb col·laboracions d’altres cantants, amb qui t’agradaria cantar en un futur?
Un artista en el que tots coincidim que ens encantaria que cantés una de les nostres cançons és en Lluís Llach. És una possibilitat molt improbable, doncs tots sabem que fa temps que està retirat dels escenaris, però diuen que l’esperança és l’últim que es perd!

.

.

Quins premis Enderrock teniu possibilitats de guanyar?
Aquesta és una pregunta complexa, nosaltres optem a nou premis diferents de la votació popular, i en aquestes categories “competim”  amb molts altres grups potentíssims del nostre país. Sigui quin sigui els que guanyem (si és que en guanyem algun) serà un honor rebre’l de les mans dels nostres seguidors, que són els que al final donen sentit a tot aquest projecte. Rebre premis sempre fa il·lusió, però quan te’ls dóna el teu públic et fan sentir doblement feliç.

Què t’aporta la música?
La música és vida. És una eina que ens ha donat l’evolució per ajudar-nos a entendre i canalitzar les nostres emocions. La música pot ser alegria i pot ser tristesa, pot ser abstracció i concentració.
En aquesta vida es pot prescindir de moltes coses, però s’ha de ser molt fred per prescindir de la música.

Quin tret característic us diferencia d’altres grups de pop-folk catalans?
Més enllà de les diferencies òbvies de la formació i els instruments que toquem o com els toquem, sempre hi ha un component intangible que totes les persones tenim i ens dóna aquella personalitat tan important en un món amb tanta competència i de tanta qualitat!

Moltes gràcies i moltes felicitats pels èxits! Enhorabona pels premis Enderrock 2016!

Entrevista: Susanna Tortosa i Tudela | Fotos: Toni Llobet

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per