divendres, 24 de novembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

‘Archivos estelares’, de Flavita Banana

‘Archivos estelares’

No sé si per tenir un ull més entrenat en lectures que la majoria dels mortals o per soler-me fixar en el que no es fixen molts o per simple casualitat, només obrir el llibre ja em vaig adonar que Flavita Banana és diferent, diferent i rara, deixem-nos ja de repetir aquell vers de Fito y Fitipaldis. Diferent i rara per com planteja les dades tècniques del llibre, allò que (ja?) ningú llegeix. Si teniu el llibre, aneu a aquesta primera i obligada pàgina i fixeu-vos en el final. Diferent i rara, i per això m’agrada. Però també per molt més, com per exemple les més de 200 pàgines (a vinyeta per pàgina) que ofereix de la mà de Caramba! (Atisberri Ediciones).

‘Archivos estelares’ és la seguretat i el convenciment que tindràs per a tu i tot junt allò que possiblement puguis trobar buscant a Instagram o a Google Imatges. Les seves vinyetes són compartides per tots i per totes, fins i tot per ella, i aquest llibre no és més que la unió de totes aquelles que ha anat compartint a manera d’aquestes bufetades que no ens fan mal i ens fan riure perquè entre la mà i la teva cara està l’humor. No sé si Flavita va néixer anglesa o és que potser no entén de fronteres, si resa a Poe o si es va banyar de petita en una marmita de desencantament, però el que sí sé és que és capaç d’implosionar en un traç que sembla fàcil i sense esforç el sarcasme, l’humor negre, la ironia més tràgica i més del nord dirigida al gen espanyol, o millor aquest humà.

Ja que solc escriure el que vull sobre els llibres que llegeixo haig de dir que jo no defensaré el feminisme de Flavita i de les seves vinyetes. No ho faré perquè sempre he pensat que defensar-ho seria assumir que ha d’existir i jo l’única cosa que vull és néixer de nou en un lloc, m’és igual que es digui o no país, en el qual aquestes etiquetes no existeixin perquè no es necessiten. Podria parlar sobre algunes de les vinyetes, descriure-les, explicar-vos què expressen, què volen expressar (si ho sabés), però crec que tots tenim clar aquí que el millor és veure-les.

‘Archivos estelares’ és com aquella novel·la que t’absorbeix i que quan la vols analitzar una mica t’adones que tot ha estat context, el que molts entesos anomenen palla, i solament hi ha hagut un mínim de diàleg. Però de totes formes t’ha encantat. I et preguntes per què? Jo de vegades em responc que segurament sigui perquè el millor és estar-se callat. Però ves amb compte, encara que ho estiguis, sempre hi haurà algú que t’analitzi, que t’observi i que, al final, et mostri. A tothom. O almenys a tot el que vulgui veure-ho. Jo he triat veure-ho i veure’m. I tu?

Víctor González | @libresdelectura

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per