divendres, 24 de novembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Bastonades a la mare natura

.

Feia un dia esplèndid. El sol il·luminava gran part del entorn i el jardí de la torre de l’avi feia goig.

Com cada any, en Jordi anava a passar l’estiu a casa de l’avi Jaume, i en gaudia molt d’aquella oportunitat. Els seus pares havien de treballar, i això el permetia fer companyia al seu avi estimat i, també, gaudir del jardí de la torre.

Però aquell no era un matí qualsevol. Encara no havien tocat dos quarts de nou quan el petit Jordi va sortir per la porta del jardí amb moltes ganes de jugar i passar-s’ho bé. Saltant i corrent pels marges d’un jardí ben plantat, el petit feia carreres ràpides envoltat de flors acolorides, plantes aromàtiques i arbres fornits.

.

De sobte, un bastó al terre li va cridar l’atenció. “Tal vegada, una branca caiguda esdevé l’espasa d’un valent guerrer”, es va dir. Sense pensar-s’ho dues vegades, en Jordi la va recollir i, fent una mirada llunyana, es va posar a donar fortes bastonades a un magraner que tenia al davant.

Vinga i vinga! La seva batalla era un fet i estava decidit a guanyar la guerra. Va ser llavors, però, quan unes paraules de dolça tonada li van ressonar al seu darrere. Aquell va ser un instant, un misteriós  i llarg  silenci, que va recordar per sempre més. La veu de l’avi Jaume li va fer aturar la batussada guerrera.

– Jordi, mira el que estàs fent. Estàs apallissant un magraner que té vida. Encara que no gemega, no es pot defensar. Tot i que no ho sembla, els arbres senten… -.

L’avi mantenia el seu to serè de veu profunda i sàvia.

.

En Jordi no se’n sabia avenir. Llavors, l’avi Jaume es va ajupir per posar-se a la seva mateixa alçada i el va mirar amb un somriure dolç.

– És cert, nosaltres podem acabar fàcilment amb la vida d’un magraner. Però has de saber que un arbre té tant dret a viure com qualsevol altre ésser viu -.

El petit es va sentir una mica malament, com si hagués fet una malifeta, però aquest no era l’objectiu de l’avi.

– No, no t’amoïnis, Jordi. No t’estic renyant. Tu encara ets molt petit i segur que no ho sabies. Per això t’he de dir la importància que té que respectis tots els arbres, els defensis sempre i que facis el mateix amb tot allò que viu a la terra”.

.

El petit va esbossar un somriure tímid i, sense dir paraula, es va fer una promesa a si mateix que sempre ha complert. Des de llavors, i durant tota la seva vida, el Jordi va respectar totes les formes de la mare natura, l’única que ens agermana a tots els éssers vius i de la qual tots en depenem.

Jordi Texidó Mata

Imatges: YouTube

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per