diumenge, 20 de agost de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

‘Cortázar’, de Jesús Marchamalo i Marc Torices

Portada del llibre

He de reconèixer que m’ha agradat molt llegir aquest llibre. M’ha agradat molt llegir-ho i m’ha agradat molt el llibre. No sóc un expert en còmic així que poques apreciacions tècniques podré donar – encara que la veritat és que tampoc les dono quan parlo d’altres llibres – així que em dedicaré – com sempre – a dir què m’ha fet sentir la seva lectura.

Primer de tot vull dir, perquè em sento obligat a dir-ho, que només l’olor ja t’atrapa. Crec que és inevitable si t’agrada llegir que t’agradi també l’olor dels llibres. Obrir un llibre que olora bé és com un extra de la portada, et guanya des del principi. En aquest cas, a més, no fa falta obrir-ho per olorar-ho, només amb treure-li el plàstic amb el que ve ja comences a notar l’aroma que desprèn. Us explicaré al fil d’aquest tema una cosa que em va passar llegint-ho, i és que una nit, després d’acabar de llegir-ho al llit, el vaig deixar al meu costat, al terra, i em vaig posar a dormir. Us prometo que em vaig despertar i tenia enganxada la olor del llibre. Em vaig posar a pensar en aquell moment si, igual que la olor en aquest cas, les històries de dins dels llibres que deixes al teu costat quan dorms també s’enganxen a tu i després camines amb ells enganxades al teu cos, a la teva ment. Però això ja és un altre tema. En aquest cas vull parlar de ‘Cortázar’, la biografia il·lustrada de l’escriptor argentí obra de Jesús Marchamalo i Marc Torices que acaba de publicar Nórdica.

El llibre comença a l’estil d’una pel·lícula – ja ho veureu perquè l’heu de comprar i llegir-ho – i això ja de per si agrada i sorprèn. Després d’aquest inici tan de ‘teaser’, que acaba amb el títol del llibre i cognom de l’argentí, comença la història de Julio Cortázar, des del naixement fins la seva mort. Tot ple de curiositats, anècdotes i fins i tot proves gràfiques de dedicatòries, portades o fotografies, ‘Cortázar’ és la mostra de com tot té cabuda al còmic o en l’art en general.

Cortázar va escriure poemes, va intentar i aconseguir fer una contranovel·la, va fer fotos, moltes fotos, va pintar i fins i tot va utilitzar les seves mans per arreglar els desperfectes de la seva casa. Va tenir les seves històries amb la política, va viatjar molt i va viure molt, sempre enganxat als seus Gauloises. Tot això se’ns explica en un llibre que juga igual que ho feia l’argentí. No, aquest no es pot llegir de diferents formes però sí es pot gaudir igual que les obres de Cortázar. Perquè com dic, aquest llibre juga, a vegades amb les formes, les vinyetes, els globus, a vegades amb el propi personatge, a vegades amb tu.

‘Cortázar’ és un amè i divertit passeig per la vida de l’argentí d’una forma que fins ara no s’havia vist. El dibuix es barreja amb la paraula escrita a l’estil del que feia Cortázar dins dels llibres que llegia, plens de notes d’ell, comentaris i dibuixos. Olora bé, et diverteix, t’ensenya i et fa llegir, ¿què més li podem demanar a un llibre?

Víctor González | @libresdelectura

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per