dilluns, 23 de octubre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Doblegats pel sistema en el 70è Festival de Cinema de Cannes

‘Good Time’

La vuitena jornada a concurs ens deixa un esfereïdor retrat de dona doblegada pel pes del sistema rus a “A Gentle Creature” de Sergei Loznitsa en una visita a la presó on està tancat el seu marit, i també un adrenalític thriller novaiorquès dels germans Safdie “Good Time” d’atracaments imperfectes i germans estretament lligats.

La dona trepitjada

L’ucraïnès Sergei Loznitsa, assidu del certamen francès des de “May joy” (2010), presentarà la coproducció europea “A Gentle Creature”, a partir d’una obra de Dostoievski, adaptada lliurement, ambientada en la època moderna, sobre una dona (Vasilina Makovtseva) que decideix visitar la presó russa on es troba tancat el seu marit després que li retornin el paquet que li havia enviat.

Sergei Loznitsa

Una dona que s’estavella contra el sistema carcerari i, de retruc, amb l’estat, el seu funcionariat i els seus servidors públics. Sotmesa a tota mena de humiliacions, de vexacions, aquesta soferta heroïna viu un viacrucis de forma silenciosa, sempre callada. Una dona que és el rostre del sacrifici, la dona simple i senzilla trepitjada de forma immisericorde.

Amb aquesta desvalguda criatura, exponent de la innocència vulnerada, Loznitsa fa un retrat demolidor de la pàtria russa. Una dona atrapada en un sistema inhumà igual que un personatge kafkià xuclat entre els revolts i carrerons d’una burocràcia que sembla actuar contra els seus propis usuaris.

‘A Gentle Creature’

Loznitsa esbossa un país sota els tics i la pervivència de l’herència soviètica, amb la nomenclatura marxista i les estàtues dels vells cabdills revolucionaris. Predomina un to desalentador en tot mom mentre reflecteix la violència institucional o l’embrutiment del poble, amb una profusió insistent de cançons i excessos etílics. En aquest retrat amarg, un moment resulta especialment colpidor, la visita de la heroïna sacrificada a una oficina de reclamacions, oberta per l’atenció al ciutadà i per defensar els seus drets davant l’abús de poder de l’estat, però és una oficina destartelada i sabotejada, impedida per exercir la seva tasca.

El film té moments extraordinaris, com una estació de tren atapeïda de gent dormint, instant que dóna pas, però, a un somni dilatat, estirat en excés. Una escena que no acaba de funcionar en la seva característica de moment balsàmic, de sublimació, però perfectament útil com a moment simbòlic. Es tracta del llarg preàmbul de un autèntic malson, un insomni sense solució, sense sortida.

En la part negativa destacaríem una sensació d’irregularitat, de pel·lícula descompensada. “A Gentle Criature” és una denúncia contundent, dotat de un missatge potent, però manta vegades, desvirtuat per una certa tendència a l’excés, a la redundància.

Inseparables

L’equip de ‘Good Time’

Els nord-americans Benny Safdie i Josh Safdie s’estrenen en la Secció Oficial de Cannes amb el trepidant thriller “Good Time” després de films com “Daddy Longlegs” (2009) o “Heavens Knows What” (2014). Un film que, sota l’embolcall de cinema d’atracaments frustrats, entregat a l’acció i el suspens, camufla una intensa història de dos germans perfectament encasellable en la categoria del cinema independent nord-americà.

Connie (Robert Pattinson) pren cura del seu germà, deficient mental, Nick (Benny Safdie – codirector del film -), i ha preparat l’atracament perfecte per fugir després i començar una nova vida amb el seu inseparable germà. Però res surt com estava previst i, un cop separats en la fugida, Connie intentarà deslliurar el seu germà, pres i ferit, custodiat en un hospital de la ciutat. Un thriller de perdedors en què les presses i l’emoció que s’apoderen del relat responen als llaços fraternals.

Una cinta espídica, plena de sorpreses, que es desenvolupa en una única i enèrgica jornada i, sobretot, durant una llarga nit. Es tracta d’un bon film d’intriga, de baix pressupost, i que sap treure profit d’una realització nerviosa, en una planificació a base de plans propers i tancats sobre els personatges, jugant també amb els espais filmats de forma opressiva, en què els llums nocturns – com una escena en un parc d’atraccions – juguen també el seu paper, donant un toc elèctric al film. I queda també una molt bona interpretació de Pattinson, camaleònic, ple de registres, mutant amb diversos papers per intentar sobreviure en la selva criminal novaiorquesa i recuperar el seu germà.

Joan Millaret Valls

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per