dilluns, 11 de desembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

‘El sacrificio del ciervo sagrado’, de Yorgos Lanthimos

‘El sacrificio de un ciervo sagrado’

“El sacrificio del ciervo sagrado” de Yorgos Lanthimos, premi al millor guió al Festival de Cannes, ens presenta una modèlica família formada pel cirurgià cardiovascular Steven Murphy (Collin Farrell – que repeteix amb Lanthimos després de “La langosta”-), casat amb Anna (Nicole Kidman), i amb dos fills. Però Steven manté una estranya i sinuosa relació amb un noi, Martin (Barry Keoghan), fill d’un pacient mort per culpa d’una negligència mèdica de Steven.

Steven sembla haver-se convertit en protector o tutor del noi, prestant-li atenció i estimació, com una mena d’expiació de la seva culpa, però el comportament de Martin en prou feina pot dissimular que es tracta d’una presència misteriosa, inquietant, pertorbadora i, profundament desestabilitzadora.

.

L’ambigüitat i la incertesa inicial, la manca d’un sentit clar del relat, mica a mica es va esvaint per deixar les coses clares. En realitat, el noi esdevé una espècie d’ésser maligne que busca provocar el caos i la desgràcia en la modèlica família, el noi busca un càstig implacable, que la justícia cega caigui en tota la seva crueltat damunt la família, ben bé com una plaga bíblica.

Un film visualment espectacular, amb un tractament majestuós dels espais, que deixa una gèlida geografia de la buidor. Lanthimos ofereix un treball exquisit en aquesta escenografia de grans i fredes superfícies, com sales i passadissos, i on els personatges semblen perduts i atrapats en aquests entorns desmesurats.

Cartell del film

Una ambientació que deixa autèntics paisatges domèstics del terror i que sembla remetre’ns a l’horror i la bogeria que neix a l’hotel Overlook en “El resplendor” (1980) de Stanley Kubrick. Un treball exquisit amb les grans superfícies que deixa els personatges perduts i atrapats en uns espais desmesurats, com sales i passadissos.

Un film carregat de simbolisme en què la venjança del noi, la punició extrema, actua com a metàfora potent del sentiment de culpa que empaita a Steven. I és que dotat de poders paranormals, sembrant l’horror en la família amb un simple gest, el noi arrossega a Steven a un punt sense retorn, un acte sacrificial, l’única i macabre manera de deslliurar-se de la maldat i la ira que plana damunt d’ell i la seva família.

Joan Millaret Valls

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per