dilluns, 11 de desembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

‘La poesia em permet trencar amb el vel de la realitat visible’

Francesc Marzo

Francesc Marzo Bellot és un jove veí d’Alella amb Síndrome d’Asperger que acaba de publicar l’obra poètica ‘Oxímoron‘ (Sirena de los vientos, 2017). Avui parlem amb l’escriptor maresmenc perquè ens parli sobre el seu llibre i ens avanci els seus propers projectes.

D’on va sorgir la inspiració per escriure ‘Oxímoron’?
Realment no va ser una cosa buscada. Poc a poc, de forma inconscient, em vaig trobar llaurant el més elemental de mi mateix. El lloc era un descens que semblava no tenir fi, on ombres i llums pugnaven per fer-se amb la meva essència. En aquells moments, el meu llenguatge es va començar a obrir a un ésser que parlava amb una veu primigènia.

Portada del llibre

Per què vas escollir aquest títol?
Perquè tot aquest procés que explico ho he fet a través de la lluita de contraris, en aquest cas la llum i l’ombra. Al principi no comprenia bé quina relació tenien entre ells, però finalment vaig descobrir que formaven part de la unitat que anava treballant.

Quines són les valoracions dels teus primers lectors?
Les primeres reaccions que m’han arribat són d’impacte. M’expressen que encara que no acabin d’entendre el camí que transito, perceben que hi ha una recerca d’allò que no podem tocar però que intuïm com a verdaderament humà.

Com són els teus poemaris anteriors, ‘La Fuga’ i ‘Equilibrio’?
Encara que la temàtica de ‘La Fuga’ i ‘Equilibrio’ són diferents a ‘Oxímoron’, es pot seguir un fil conductor comú, la necessitat de recerca. En certa manera podríem dir que tant ‘La Fuga’ com ‘Equilibrio’ són col·laboradors necessaris perquè ‘Oxímoron’ hagi pogut néixer.

.

Què t’aporten la literatura i la poesia en particular?
Em permet trencar amb el vel de la realitat visible i buscar el nucli de l’existència humana. En aquest món actual, on tot passa massa ràpid i moltes vegades no hi ha temps per preguntar-nos qui som i per què estem aquí, tenir una eina com la literatura i en concret la poesia, és imprescindible per poder trobar-nos a nosaltres mateixos.

Per què estudies disciplines tan diferents com la Filosofia, la Física, la Química, les Matemàtiques i la Música?
Perquè m’ajuda a tenir una concepció àmplia del que significa ser humans, ja sigui des de la part purament material fins a la part més espiritual.

.

Com serà el llibre de microrelats que estàs preparant?
Són petits fragments que intenten consumir-se més enllà de la imaginació. Per fer-ho parteixen del món físic, travessant múltiples possibilitats fins que finalment acaben a un espai desconegut.

També estàs preparant una novel·la, un assaig literari i una obra de teatre?
Sí, així és. Són projectes que estic preparant i que segueixen la línia de la recerca com en el cas dels poemaris.

Finalment, com creus que es pot defensar millor els drets de les persones amb la Síndrome d’Asperger?
Crec que s’haurien d’afavorir espais on aquestes persones poguessin manifestar-se i obrir la seva realitat sense estar condicionats al judici social. Per crear un nou paradigma és necessari veure aquestes persones no com a malalts mentals sinó més aviat com una manera més d’estar en el món.

Entrevista: Ramon Texidó

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per