dissabte, 23 de setembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

‘Guía de la Cataluña mágica’, de Carlos Mesa

Portada del llibre

Vaig conèixer a Carlos Mesa fa ja uns quants anys per pura casualitat en apuntar-me sense cap tipus de referència prèvia a una ruta que ell mateix organitzava i dirigia a través de la seva empresa Planeta Insólito. A partir d’aquest moment he fet més rutes amb ell – cosa que recomano molt, sobretot si ets de Barcelona – i, a tenor del que aquí ens ocupa, he llegit també algun dels seus llibres. Ara apareix de la mà d’un gran segell com és Planeta per llançar al mercat aquesta ‘Guía de la Cataluña mágica’, publicada per Luciérnaga, editorial que ja he tractat en altres ocasions en el blog.

M’agrada el que Mesa explica i sobretot m’agrada com ho explica. Sempre a partir d’una oposició clara i fins i tot de vegades còmica cap a tot el relacionat amb l’Església, aquest periodista apòstata i barceloní sap oferir el que qualsevol oïda o ull àvid d’històries ocultes, secretes o discretes vol tenir davant: llegendes, passatges històrics oblidats o apartats voluntàriament de documents oficials, restes de llocs amb històries rocambolesques, enclavaments, com diu el propi llibre, màgics. En ‘Guía de la Cataluña mágica’, Carlos Mesa recopila el que durant algun temps ha anat oferint en programes de ràdio o fins i tot en altres llibres, com ‘Barcelona insòlita i secreta’, de l’editorial Jonglez. Jo he llegit aquest llibre i reconec que encara avui, molts mesos després, segueixo obrint-ho de vegades per recordar passatges curiosos que poder explicar a la gent o fins i tot a mi mateix, a la meva despistada memòria. És segurament per culpa d’haver llegit i de tenir aquest llibre que he trobat a faltar la seva cuidada edició: amb pàgines a tot color, mapes, divisions per barris, delimitació de zones i indicacions molt més profundes i treballades. Aquí ens trobem amb informació igual d’interessant però amb imatges presentades en blanc i negre, que provoquen que de vegades no es distingeixin bé certs detalls o que fins i tot ens trobem en situacions en les quals l’autor ens parla de certa imatge que en el llibre no apareix, imatges que la major part de les vegades són fotografies del propi autor.

En ‘Guía de la Cataluña mágica’, com dic, anem a trobar el que és Carlos Mesa, algú a que sembla que li sobri aquest tipus d’informació que, sense saber molt bé per què, sempre interessa a qualsevol persona curiosa. En aquest cas, obre una mica més el seu prisma i també ens ofereix enclavaments d’altres llocs fora de Barcelona com castells pirinencs per on van passar els últims càtars o restes visitables de rutes templaries. Però hi ha molt més dins de les seves prop de tres-centes pàgines i el millor és que ho descobreixis pel teu compte, és a dir, llegint-ho; i d’aquesta forma coneixeràs la cara maçònica i més oculta de Gaudí i les seves obres, faràs un volt pels secrets més sorprenents de Barcelona o podràs visitar – això sí, en paper – els llocs amb les llegendes més terrorífiques de Catalunya.

Hi ha un aspecte comú que he vist en tota la gent a la qual li agraden aquest tipus d’històries i és que al mateix temps els agrada explicar-les, els agrada veure en els ulls dels altres aquesta curiositat que abans els va cridar a ells. Puc criticar l’edició – i ho he fet – però mai podré criticar el talent de Carlos Mesa i de les seves paraules per encendre la flama de la curiositat en l’ull atent (o no) del lector, de l’oïdor, del seu interlocutor, sigui llibre, ràdio, televisió, xarxa social o persona. Atreveix-te a comprovar-ho.

Víctor González Molero | @libresdelectura

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per